BTT La Moleta

3ª Marxa btt Fira de l'oli Santa Bàrbara

2011-12-18T15:19:00.005+01:00

Com ja sabeu els companys de Santa Bàrbara tenien la sortida preparada per al dia 20 de novembre, però el mal temps va fer que s'ajornés dues setmanes, fins el dia 4 de desembre, l'espera va merèixer la pena, la climatologia ens va acompanyar, un dia fantàstic per fer btt. Ansiosos per poder gaudir de les magnífiques senderes a que ens tenen acostumats, que com tots els anys, ens preparen una ruta per la serra de Godall realment increible, amb quantitat de senderes que arriven a enllaçar per poder disfrutar d'un dia de btt autèntic. Aquest any ens van fer anar fins l'emita de la Pietat, penitència que vam complir gustosament, espectacular!! i per finalitzar, a la zona esportiva, com ja es costum ens preparen un tiberi d'escàndol. Tot amb un bon ambient de germanor i sense presses per poder disfrutar de tot aixó.

Continueu sorprenent!! Felicitats

Salut i cames

fotos 1
fotos 2
video

11 Trobada de Xerta

2011-11-27T19:09:00.012+01:00

Ja en tenim una altra ¡¡¡¡

Pot ser una de les millors trobades que ens han sortit, tant a nivell d'organització com de recorregut. L'ambient genial, tothom molt relaxat, sense presses ni cronos ni classificacions ... també va bé recuperar aquest esperit on preval gaudir del recorregut i dels companys.

Molta bici de doble suspensió, pot ser no estem acostumats a veure tant de recorregut a les forquilles...

Abans de les 8 ja s'havien engegat les barbacoes per a rostir tota la vianda. Jose i Salvadó tenien faena per engegar la llenya que estava bastant humida.

A les 8 ja estava tot preparat per començar a repartir els dorsals al bar dels Jubilats. Ramon, Sandra, Monica i Carmelo s'han encarregat de fer-ho. Sense massa aglomeracions, els participants han passat a recollir el dorsal i el buff d'obsequi que Pau ens havia dissenyat per a la ocasió.

Mentre, per fora, tocava organitzar els cotxes i acabar de distribuir els controls. Lluis, Guillermo, Oscar últimaven tota la logística per a que tot estigues al seu lloc i preparat per iniciar la Trobada.

A les 9 sortiem de Xerta un centenar de participants, tots amb cara de fred i en ganes de pedalar per entrar en calor. Malgrat el fred d'aquest matí el dia ha quedat en una temperatura ideal i ha estat un luxe per aquestes dates en que ens trobem. Liberto i Juanjo de Xerta i Lluis s'encarregaven del control de la sortida del poble, mentre que Guillermo obria amb la moto aquesta part del recorregut que anava per dins el poble.

Desprès de la primera sendera del camp de futbol i la de la carretera de Pauls s'ha arribat al canal on la suor havia fet oblidar el fred. Cristina i Sandra controlaven la primera sendera fins la sortida al canal.

Primer reagrupament abans d'empendre la pujada a la Font Perera, en molt bon criteri dels nostres path finders Jordi i Juanjo.

S'ha passat ben agrupats pel Pi del Perillo on estava Carmelo fent fotos i vigilant que tothom agafés el camí correcte. Martí, a la Font Perera, s'encarregava de controlar l'accés al sender que conecta la Font Perera amb la Font Nova. Tocava remontar aquesta sendera que amb el terreny com estava es podia fer casi tota dalt la bici. Arribats al Piló quedava una curta baixada fins la Font Nova on Sandra i Quim s'encarregaven de dirigir als participants fins l'avituallament que havien preparat Marta i l'altre Juanjo.

L'avituallament, obligada parada per a tots, servia per agafar forces i comentar la jugada.

La pujada no havia acabat ja que es tenia que seguir remontant per la sendera de la Font de Sant Domingo fins arribar al desviament de la sendera de La Granja. De pujada es passava pel Refugi de la Font Nova on Monica s'encarregava de controlar el pas, i més amunt Alfredo i David estaven a la entrada de la sendera de la Granja assegurant l'accés.

Començava la baixada, primer una mica técnica però en una segona part molt més ràpida. Abans d'arribar a la granja s'agafava la primera de les senderes noves que haviem preparat per aquesta ocasió. La sendera del Cementeri, que primerament et fa pedalar acaba per fer una baixada vertiginosa que acaba al camí de la cadena i la pista que enllaça Alfara i el Llac Ossera. Tota aquesta zona estava vigilada per Pili, Pau i Ramon.

El tram de pista fins arribar al Llac Ossera feia tornar a posar al lloc les cames desprès de tanta baixada. Cristina i Sandra tornaven a encarregar-se de controlar la curta sendera que dóna accés al Llac. Un cop allí, quedava la dura remontada per pista asfaltada fins la Font Nova, on estava l'esmorçar preparat.

L'organització de l'esmorçar era cosa d'Aurora, Uxia, Isa, Ester, Oscar; però tots els que havien acabat de fer la feina que tenien encarregada feien cap la Font per donar una mà i participar en la festa.

Ràpidament els participants han anat arribant a l'esmorçar, i aprofitant el bon dia que hi feia tothom petava la xerrada mentre s'omplien les panxes. També el "conyac del sogre" vitaminava el café i acavaba de completar el esmorzar.

Alguns aprofitaven per soltar més adrenalina amb el PinBall i el Tir amb arc que Deltaventur, com tots els anys, ha portat per deixar provar.

Fins que no han arribat Juanjo de Xerta i Josep, que anaven tancant el recorregut, no s'ha començat el sorteig dels obsequis que Bicisport Aubanell i l'Esplai Ciclista ens havien preparat.

Amb les forçes recuperades i iniciant el procés de digestió, es donava pas a la segona part del recorregut que consistia en desfer de baixada la sendera de la Font Perera. Albert estava al Piló controlant que ningú tirés cap al Pla de Rambla, i Martí s'havia col·locat una altra vegada a la Font Perera.

Al Pi del Perillo s'agafava, pot ser, una de les més antigues senderes de la zona i que baixa fins als llaurats del Llac Ossera. Allí estava Carmelo estratégicament ficat fent fotos, i un poc més avall Lluis s'encarregava de dirigir als participants en búsqueda de la segona sendera nova que haviem preparat, i que ell mateix s'havia encarregat de recuperar aquest estiu.

Després d'una curta però exigent remontada per pista s'agafava aquesta nova i ràpida sendera que segur serà una de les visitades ara endavant. Salvadó estava a la pista que enllaça el Llac Ossera amb la sendera dels Madronyos II (que cada any que passa està més ciclable).

Un cop a la pista que puja a la Font Perera, tocava fer-la de baixada fins al canal. Liberto, Guillermo i Oscar s'encarregaven de controlar aquest tram i fer que ningú es passes la entrada al Sender de les Rodes o també conegut pel sender de la Copa del Mon (que si algú es dediqués a ficar un peatge a la sendera, molt possiblement es guanyaria la vida). També els inseparables Miquelet i David C anaven pel mig del grup ficant ordre i donant ambient.

Un cop a Xerta es donava per acabada aquesta 11ena Trobada de Xerta, encara que a la Font Nova continuava la festa fins a ben entrada la tarde amb bona part dels que han fet possible aquesta trobada. I no ens oblidem a Josep Ureña que no ha pogut vindre per feina però ha pencat com els demés en els preparatius.

Btt La Moleta

Fotos

Video

2011-11-02T20:48:00.002+01:00

MARXA MARATÓ BTT DE GANDESA

El diumenge 23 d'octubre teníem l'última prova de la Challenge Terres de l'Ebre-Camp de Tarragona, es feia a Gandesa, lloc on es va gestar l'idea d’aquesta Challenge.
El dia no va poder ser millor, tot i que les previsions del temps no eren molt bones (segons es mire, ja que en el poc que ens ha plogut). El matí va ser fresquet i en un bon sol. Allí varem aparèixer un bon grapat de moleteros, si no m'equivoco 12, i això que en teníem repartits en un altra marxa que ens tenia el cor dividit, la marxa de la Salsadella, on tenim al nostre amic Juan Diego, que també s’hagués alegrat molt de veuren’s. La marxa tenia dos recorreguts molt equilibrats, en un terreny que encara que coneixem no hi solem anar sovint, per tant la gent de Gandesa ens ha sorprès, i si al acabar la prova lo personal parla de que ha estat molt dinàmic, divertit, ben marcat, es síndrome de que ha agradat. Tot això rematat per un bon dinar i uns obsequis molt propis de la terra alta (botella de vi).
La challenge ha acabat desprès de quasi sis mesos, varem començar amb la nostra marxa marató a Xerta, la veritat és que els nostres han estat protagonistes en totes les proves, tant es així que per equips en puntuació hem anat sempre dels primers, això es deu a un bon nombre de participants, però també a un bon nivell, sobretot els que han arribat entre els vint o trenta primers, ja que sumen molts punts (el primer mil i restant de cinc en cinc). En l'apartat de participació què hem de dir, estrany ha estat la prova que no hem passat de dotze, i he deixat per últim el tema noies perquè aquí si que no tenim competència. El podi final de la Challenge es tot del club btt la moleta, Cristina, Pili i Mònica, han estat participant i disputant una Challenge que quasi del principi tenia en primer posició a Pili i que per un aconteixement fantàstic que apareixerà en uns mesos, perdia la primera posició en favor de Mònica a molt poquets punts i que també es mereixia, i que he de dir de Cristina, tota passió i esforç, sense oblidar-me que tenim a Sandra. Per a l’any que bé segur que apareixeran més noies que tenen ganes de participar, esperem que els altres clubs incorporen esta part femenina que tanta falta ens fa. Natros estem molt orgullosos de totes elles.

Moltes felicitats a tots els clubs que han organitzat les proves de la Challenge, perquè hem deixat el llistó molt alt, podem estar tots molt contents i orgullosos!!!

Salut per tots!!

Lluis Horta

més fotos

DUATLÓ DE NÚRIA

2011-10-10T21:20:00.008+02:00

Bé, continuant amb l'expansió de la Moleta ara li ha tocat al duatló. Sí, ja sé que molts pensen que als ciclistes lo de correr no és, precisament, una opció ja que només baixen de la bicicleta per descansar, però....

El diumenge 9 d'octubre es va celebrar el XIV Duatló de alta muntanya de Catalunya o també conegut per duatló de Núria. Cap allà que vaig anar, ben acompanyat per cert, amb la Ragna i el Farnos. Quina parella de craks!!

Abans de les 8 de la tarda del dissabte ja estavem a Queralbs recollin dorsal i buscant taula per sopar. Després d'omplir la panxa a dormir, los tres a la furgo calentets fins les 5:30 hores. A tornar a omplir la panxa i buidar els budells.... bé ja sabeu com va el tema. Preparar material i la bossa de transició i ale, a la línia de sortida.

Ben aconsellat pel mestre Farnos vaig arribar 1 hora abans de la sortida per agafar una bona posició, el primer. La posició era ideal ja que a 10 metres de la sortida hi havia un revolt en pujada una mica pelut que amb els casi 700 participants que erem doncs.... millor anar davant, no trobeu. El problema era l'espera 1 hora de rellotge allí parat sense poder escalfar.

Es fa l'hora de sortir i davant meu només els craks, ells tenien plaça reservada per l'organització. Escopetada i tots a muerte pista amunt, 11 km i 900 metres de desnivell. El primer quilòmetre genial rodava amb els 20 primers amb facilitat a partir del quilometre 2 no anava ni amb motoret. Jo que sóc d'arrancada lenta i sense calentar doncs... vaig perdre la roda dels primers i van començar a avançar-me tots. Tots i totes perque la Ragna i les 3 primeres noies també em van passar.

Fins el quilòmetre 7 més o menys no em vaig recuperar. A partir d'aquí vaig invertir la tendència i remontar posicions, però el mal ja estava fet.

Arribo a Fontalba (2080 metres d'altitud) i canvi de disciplina deixo la bici i començo a correr. Aquí vaig perdre uns minuts, necessaris per canviar de sabates, agafar aigua, penjar bici, etc. Per davant 14 km a peu amb 1065 metres de desnivell acumulat. Ja ens havien avisats que no trobariem avituallament al Puigmal (2913 metres d'altitud) perque el vent no deixava apropar-se l'helicopter així que vaig carregar d'aigua.

La pujada al Puigmal va ser amb molt de vent però em vaig notar molt bé i vaig continuar remontant posicions. La baixada per la cara Nord amb una mica de gel i neu, els primers metres, també em va anar molt bé. Molta gent animant sobretot en les proximitats de Núria. De tornada a Fontalba de nou a pujar a la btt i baixar per la mateixa pista fins Queralbs.

En total 3 hores i 42 minuts per arribar en la posició 104 (11 de la meva categoria) però sobretot molt content amb la experiència. Segur que repetiré.

Dels craks no hi ha paraules, Ragna 1a amb 3 hores 14 minuts i el Farnos 9e absolut i 1er de la seva categoria amb 2 hores i 57 minuts.

Lo millor de tot... com sempre, la gent i la cervesa.

Liberto

www.btt-mania.com

2011-10-10T08:06:00.007+02:00

VIII BTT VALL DE LA GLORIETA

El passat 25 de setembre, ens vam desplaçar alguns integrants de la Moleta per participar en la VIII BTT Val de la Glorieta que organitzava el club ciclista d’Alcover. A les 7:00 del matí i encara de nit, enfilàvem la carretera direcció Alcover Juanjo, Jordi, Albert, Pili, Ramón i un servidor.

Arribem a Alcover i comença el ritual de totes les marxes, anar a buscar el dorsal, preparar les bicis, reparar alguna roda punxada per sorpresa (cosa que va provocar algun moment de nervis) i fer una mica de calentament abans que donessin la sortida.

A les 9 en punt preníem la sortida 145 corredors. El primer tram eren 4 km neutrailitzats per la carretera de Montral. Uns primers quilòmetres que encara que neutralitzats van resultar més durs del que ens pensàvem, ja que gairebé pujàvem 200 mts de desnivell i el ritme dels de davant era cada cop més fort. Arribats a la pista, va començar el ball de bastons. Els primers 15-20 km, van ser prou durs, ja que el recorregut era un trencacames constant i en un terreny molt pedregós. Una vegada superat el km 25 i després d’haver fet una baixada per una pista molt trencada direcció al riu Glorieta, van aparèixer els primers trams de sendera 100% ciclables on es va poder disfrutar de valent. La segona part del recorregut ens reservava una pujada amb rampes fortíssimes i a on les forces ja començaven a minvar. Després de coronar el Mas de Forès, vam fer un seguit de senderes que ens conduirien de tornada a Alcover.

Felicitem al Club Ciclista Alcover, per l’organització i el recorregut. Cal destacar i remarcar la presència de “l’speaker” que va amenitzar la festa des de la sortida fins l’entrega de premis d’una forma molt i molt original.

Més fotos i informació a la seva web:

http://webfacil.tinet.cat/cca

2011-10-07T07:57:00.005+02:00

27ena. PUJADA A CARDÓ
Memorial Agustí Fons Mauri
Celebrada a Rasquera 2 d'octubre 2011.

Ahir dia 2 d'octubre vaig anar a cronoescalada Cardó i memorial Agustí Fons Mauri; Com no arribada en temps per fer formalitzar l'inscripció i poder anar a remuntar el cotxe a l'arribada (dalt a la serra de Cardó). Aprofitant la baixada per fer un poc de calentament, just arribar a la sortida van fer l'entrega d'una placa a la família d'Agustí, tot seguit d'un minut de silenci. Vam ser prop del centenar, ràpidament la sortida del primer ciclista tots sortíem un a un cada minut, vaig aprofitar per escalfar un poc més ja que tenia el Nº49; moltíssimes cares conegudes, aprofitar per fer petar la xerrada mentre rodàvem. Hora de Sortida! Un poc de nervis però en uns quants segons tot rodava cap a munt direcció Cardó, controlant els primers kms que són els més durs dels 9 kms totals i a partir del segon km plat i canya! Sols vaig tenir un moment de tensió ja que els últims 2,5 kms el genoll dret em feia unes punxades horribles, vaig muntar pinyó i aguantar fins al final amb totes les meves forces. Un molt bon resultat per a mi, ja que vaig rebaixar el temps de l'ultima participació d'aquesta prova; 2ª de la general femenina i 1ª de la BTT femenina en un temps de 0:36 minuts. Felicitar l'organització per una bona prova d'aquestes característiques.

TIVISSA: A PER LA CABRA

2011-10-04T22:02:00.003+02:00

No en vam tenir prou de voltar per la Ribera d’Ebre la setmana passada que ens tornem a deixar veure, aquest cop per la bonica població de Tivissa.

Avui a l’hora de quedar per marxar hi ha desbandada i els moleteros acudim a Tivissa en comptagotes, però tots al puesto amb el traje de luces i a l’hora. Acudim Pili, Cristina, Sandra (que estrena mitja bici), Carmelo, Miquelet, David, Jordi, Ramón, Pau, Josep lo de Xerta i jo. Pot ser que em deixa a algú, ho sento si és així, però a l’anar separats no me’n recordo.

Dia sec, ventós i fresc s’aixeca, lo qual farà la marxa encara més dura, per les zones altes de la Serra de Tivissa.

Comença el ritual dels dorsals, escalfament, salutacions (fent vore que venim a passar el dia i de xarreta, quan és tot el contrari), la cabra ja està a la zona de l’arribada, col.locació al txurro de sortida, uns més legals que d’altres, però tots a puesto, i esperant que pete la traca que donarà la sortida i que a algún l’haurà despertat i tot. Ens trobem a gent del terreno, els de sempre i veiem gent nova, la proximitat a Reus i Tarragona de Tivissa, es deixa notar. En categoria femenina també, i a més es palpa catxé i ho acabarien confirmant les classificacions finals.

Aquest any, la gent de Tivissa ens han sorprès amb el recorregut, fent-lo molt més divertit, i per que no dir-ho, més dur. Primerament fem un petit bucle per la zona propera al poble, en direcció a Ginestar per a endinsar-nos a fer un corriol ràpid, que ens deixa a la pista asfaltada molt exigent de pujada cap al Coll de Maula, on es fa la tria de la proba. Allí mateix i sense agafar pràcticament ni aire, tombem cap al GR-7 de baixada, i molt tècnic. Seguim baixant per pista ràpida, tombem en direcció nord i tornem a remuntar la serra, primer per pista i finalment per corriol, dur i tècnic un altre cop. Tornem a estar al Coll de Maula i ara baixem per pista en direcció Rasquera per la pista de Burgans. Tornem a remuntar cap a l’ermita de Sant Blai i sender d’arribada al poble, clàssic d’altres anys com a postre d’un recorregut de lo millor que es pot demanar, baix el meu punt de vista és clar, dur, tècnic, i el marc impressionant.

Els avituallaments encertats en la col.locació, i el del final, dels que et deixen sense ganes de dinar en arribar a casa. Dutxa, massatge i entrega de premis. Aquesta és de les que no ens perdem mai i vore-li la cara del guanyador com li canvia per moments quan li donen la cabra.

El pòdium femení, torna a tenir representació moletera pels pèls, Pili ha fet tercera.

Dades de la proba:

-Distancia: 33 qms.

-Desnivell: +1150 mts.

-Participants: 150 +-

Més info: http://aperlacabra.blogspot.com/

Juanjo

MORA D'EBRE: CAMI DE SIRGA

2011-10-01T00:16:00.004+02:00

Estem a les acaballes ja de l’estiu i toca ja una clàssica de les marxes en btt de les terres de l’Ebre: el camí de Sirga, a Móra d’Ebre, organitzada pels nostres companys de la Penya Ciclista Ribera d’Ebre.

Quedem a l’hora de sempre, al lloc de sempre, a l’aparcament d’un centre comercial (així no fem propaganda gratuïta) i tirem cap a Móra els/les moleteros amb ganes de celebrar la diada nacional deixant-se la pell per la Ribera: Cristina, Pili, Mònica, Carmelo, Guillermo, Lluís, Ramón, Pau, Jordi, Liberto, Josep i Juanjo, vamos, un bon grapat.

Esmorçar de benvinguda, muntar bicis, dorsals, escalfament, .... i pistoletasso de sortida. El primer tram és neutralitzat, ja que creuem el poble i anem per la vora del riu (pel camí de Sirga), per que està obert al trànsit. Bandera verda cap al quilòmetre 4 i gas. Comencem a guanyar cota i ens endinsem per pistes i senders de nova fornada que ens porten cap a l’ermita de Sant Jeroni, d’alli tornem a guanyar més desnivell fins a la Serra de Pàndols, cap a la Picossa, girem direcció nord-est i encarem dos senders més, un de pujada i l’altre bastant tècnic de baixada, que ens deixa a la pista-barranc de sortida cap a Móra.

L’organització va estar a un gran nivell, tot i la complicació del circuit amb diferents bucles on es mesclaven els dos sentits de la marxa, però tot molt ben indicat, els avituallaments ben situats i entrepà amb refrescos, fruita i dolços a l’arribada. Que més es pot demanar? Una dutxa? Un massatge? Doncs també n’hi va haver.

No va ser un dels dies més calorosos que ens ha tocat patir en d’altres edicions, un punt a favor en aquest sentit ha sigut canviar l’horari i no fer-la per la tarde com es va fer alguns anys.

Dades de la marxa:

-Distància: 46 qms

-Desnivell:+1.050 mts

-Participants: +/- 150

Més info i fotos a: http://www.riberabike.cat/

La Mònica i Pili, tornen a demostrar el nivell que hi ha a la Moleta i s’emporten la classificació femenina, segona i primera, i on els masculins no hi ha manera de fer-los-hi ombra.

VOLTA A PRADES EN BTT

2011-09-27T21:54:00.004+02:00

Prades és el lloc que ens queda més lluny de totes les proves de la Xallenger. Pot ser per això i per que es cel·lebra a l'agost, no vam ser massa els que ens vam animar a anar-hi.

El dia era calurós, i l'hora de sortida (les 5 de la tarda) feia pensar que ens "torrariem" per aquelles muntanyes. Però el recorregut era molt emboscat i l'airet molt agradable (a més de 900m es nota).

Al final ens van animar a pujar: Guillermo, Garriga, Cristina, Monica, Josep de Xerta, Jordi i un servidor.

El recorregut excel·lent. Curt de quilometratge però amb força desnivell i moltes senderes, i el fet d'anar pel bosc li dona un puntet extra. Això si, sec i polsos com a tota reu aquest any.

En resum: va valdre la pena fer el viatge.

Carmelo

TRANSALP 1/10

2011-08-09T14:59:00.012+02:00

CRÒNICA DE LA TRANSALP 2011. DEL 16/07 AL 23/07

ASPECTES GENERALS

Seguint la tendència de preparar i formar part de nous reptes ciclistes, dos dels membres de la Moleta Btt, ens decidim a enfrontar-nos a la Transalp Bike, una proba ja clàssica en els calendaris internacionals del món de la btt, sobretot pel que fa a les probes per etapes. D’un gran prestigi i també ressonància mediàtica, és conegut també la dificultat per a poder-hi participar, donada a que està limitada a un nombre concret de participants, que són 1100, per equips de dos corredors, o sigue que 550 equips. Finalment, sona la flauta i hi podem participar.

Tant a Òscar com a mi, ens fa molta il·lusió però també respecte, per tant, som a primers d’any i som coneixedors que ens hi hem de posar a treballar, pel que fa a les cargues de fons com a les de desnivell, més de cara al final de la preparació. Tanco números la primera setmana de juliol, i des de la segona quinzena de gener, acumulo un total de 17.000 kms i 159.000 mts + de desnivell acumulat, tant en bici de carretera com en de muntanya.

Ara toca sortir a rodar durant dues hores cada dia amb desnivells molt suaus, hora de massatges, menjar abundant i fugir de la calor del nostre terreny. Estem a una setmana de la sortida i pensem que tenim les bateries carregades.

Marxem dos dies abans de la proba, així ens prenem el viatge més tranquil·lament, fem nit a Baden (Suïssa) i a l’endemà, després de dinar estem ja a Mittenwald (Alemanya), punt de sortida de la Transalp 2011.

Anem a buscar dorsals, bosses, i lots de productes varis de publicitat. Després, ja anem cap al pavelló on es fan els actes de presentació de la proba i el primer Pasta Party, amb balls, begudes i pastes típiques tiroleses.

Cal dir que la Transalp, al ser una proba en línia, és la mateixa organització de la proba que et trasllada les teves coses que no t’endus amb la bici, així doncs, coneixedors de les diferents necessitats i/o mides de bosses de cada ciclista, són ells qui te’n donen una de la mateixa mida per a tothom i allí hi has de posar tot el que et vulgues emportar, no més. La sort és que hi cap tot el que necessites, almenys per a nosaltres.

Pel que fa a les pernoctacions, es pot fer de dues maneres: la modalitat lliure, que els participants van d’hotel, pensió, alberg o autocaravana, ho has d’haver comunicat prèviament a la organització i et porten la bossa on els hi has dit, i la del Camp.

Aquesta és la que vam escollir, primerament per que és la més econòmica (150,00 €) i per que també és la manera en la que millor es viu aquesta proba des de dins, i així també conèixer a molts dels participants i poder discutir la jugada cada dia, abans i després de l’etapa.

L’opció del Camp, hi incloïa també l’esmorçar, que això sí que estava de conya. El sopar, anomenat Pasta Party, estava inclòs amb el preu de la inscripció de la cursa. Aquest tenia un plat de pasta acompanyat d’amanida algun dia, o d’un segon plat, fruita o dolços.

Una cosa molt curiosa de la Transalp, és que l’esmorçar i el Pasta Party anava a càrrec de les poblacions per les que s’aturava la proba. Eren els voluntaris locals qui se’n cuidaven, o en el cas d’algun altre, un servei de cattering contractat per l’administració local o inclòs, per exemple a St. Vigil, els hotels es van repartir els participants i cadascun ens acollia a alguns (a nosaltres ens va tocar el de quatre estrelles i ja us podeu imaginar com ens vam posar). És una manera que tenen de promocionar-se aquestes poblacions, i i així també de fer més barata la inscripció als participants. És per això que cada dia, depenen del poble, hi havia una cosa o una altra per sopar/esmorçar. A mesura que el poble era més gran o turístic, es notava en com t’havien omplit el plat, però en general, van estar tots molt bé.

En quant als avituallaments de la proba, són més que correctes, amb abundant fruita, fruits secs, barretes i gels, però només si els demanaves i a més te’ls donaven oberts. Una cosa molt original és que hi havia cogombre amb sal, jo no ho havia vist mai però deien que anava molt bé per als calambres.

Pel que fa a les bicis, es poden deixar totes les nits en un parc tancat i vigilat, això sí, els dies que era al ras, si plovia te la trobaves ben fresqueta.

En quant als serveis de rescat i/o emergència, jo almenys no vaig veure cap ambulància de les que estem acostumats, tot es feia a través de motos que hi havia pel recorregut per a una assistència ràpida i en cas necessari es feia el rescat amb helicòpter. Malauradament en va haver més d’un d’accident greu i va ser necessari activar tots els dispositius. Crec que és la manera més encertada donada la orografia del terreny.

La sortida de cada etapa, estava muntada en sectors per ordre de la classificació general, hi havia des de l’A fins al D. Nosaltres sempre vam estar al B. Hi havies d’estar 45’ abans de la sortida oficial, fes el temps que fes, plogue o neve. Mentre parla l’speaker, els últims 15’ posen les mateixes cançons cada etapa i així des de la primera edició. La última de totes, just quan faltava 1’, era el mític Highway to Hell d’AC/DC. Impressionant.

Abans d’explicar els detalls de les etapes, voldria fer una petita valoració de lo qué és el recorregut en si:

- corriols, no n’hi ha gaire, però els que hi ha, estan nets, són amples i d’una vellesa que no estem gens acostumats.

- asfalt massa per al meu gust, sobretot en els trams de baixada.

- organització, un 10 de 10. Impecable en tots els sentits, no es pot demanar més.

- marcatge, un altre 10, tret d’un parell d’equivocacions que vam tenir, però estava ben marcat.

- dificultat tècnica, nivell mig, apte per a qualsevol que estigui acostumat a fer btt pel nostre terreny.

- dificultat física, nivell alt molt alt, hi ha molt desnivell i són molts dies seguits.

Si algú té interés en fer-la o vol saber més coses, que no dubti en preguntar’m-ho, guardo tots els detalls de les reserves d’hotels, plànols de les poblacions, ...

TRANSALP 2/10

2011-08-09T14:54:00.003+02:00

CRÒNICA ETAPES

1era ETAPA. MITTENWALD (ALE) – WEEBERG (AUT). 95,55 kms +2.336 mt.

Aquesta primera nit l’hem passada a la furgo d’Óscar, això si, hem deixat les bicis al garatge de l’hotel dels companys de Tarragona. Ens aixequem aviat i ens vé a veure Lluís i ens dona la noticia del dia: la nit passada han robat totes les bicis del garatge menys les nostres. L’única explicació que hi trobem és que les nostres estaven lligades amb una candau i no les van poder treure per la porta totes a la vegada. Totes les demés, les van robar, i al tanto que hi havia bicis de més de 7.000 euros. La propietaria de l’hotel en evident estat de txoc. Segons ella no havia passat mai res, policia amunt i avall i els propietaris de les bicis maleint-ho tot.

Amb el “jaleo”, arribem tard a l’esmorçar dels participants i hem de comprar alguna cosa a un súper. Falten 35’ per la sortida i encara estem menjant.

Al ser el primer dia, es surt a les 10.00 h. La resta dels dies serà a les 9 en punt.

Ambient de gala a la sortida amb els pros al davant i nosaltres just al darrera, ja que el primer dia no hi ha filtre. Nervis, lavabo, nervis i al lavabo un altre cop. Comença la Transalp i es surt com si s’hi juguessin la vida aquests animals. Comencem el primer port i a patir, tinc les galetes i el suc de plàtan a la boca de l’estòmeg. Vaig en flatos 2/3 parts de l’etapa, molt rodadora, tret dels ports i de la tatxuela del final, Deu meu. Comencem a entendre per que els fabricants de bicis alemanys porten discs de 180/160 mms. Les baixades són llarguíssimes i els frens, almenys els meus 160/140 mms pateixen molt.

Hem acabat l’etapa i em faig una idea ràpida dels desnivells per tal de poder regular els propers dies. Arribem i tenim cervesa gratis per un tubo, el primer dia de Camp comencem a entendre on són les coses i el control que porten la gent de la organització. Tot ho trobem ok, i tot i que dormim a terra, no està gens malament la coltxoneta de la piscina que porto. Dec estar reventat.

Weeberg és un poble molt petit i no hi ha res per a anar a donar un volt. Petem la txerrada amb gent del país i a les 21:30 h ja estem dormint.

TRANSALP 3/10

2011-08-09T14:47:00.005+02:00

2ona ETAPA. WEEBERG (AUT) – MAYRHOFFEN (AUT). 68,74 kms i +2.911 mts

A les 5 del matí la gent es comença a llevar del llit. Curiosament la gent el primer que es fa és rentar-se les dents, abans d’esmorçar i un altre cop després.

La sortida és a les 9 però a les 8 volem estar al lloc, o sigue que fem el mateix que els altres. Esmorçar continental, anar a buscar la bici, traje de luces i en marxa. Avui toca bon estofat, i saben lo d’ahir, ja toca regular, sense passar mai de 165 ppm, fem l’etapa a bon ritme. És diumenge i es nota la quantitat de públic que ens trobem als ports i que ens trobem en algún tram de carretera. L’arribada, igual que ahir es fa després de fer trams rodadors de carrils bici, que a vegades amaguen alguna emboscada, de cara amunt claro.

Mayrhoffen és una ciutat més gran i es nota. Aqui hi trobem de tot per a anar a donar un tomb. A partir d’avui, durant tota la Transalp estarem amb el Miquel, el Joan, el Jaume i la Noe, els catalans que ens han acollit en el seu grup i hem fet pinya per a anar a les menjades, tombs, ...

Avui al Pasta-Party tenim la visita del Gary Fisher. Els que fa anys que fem btt, el coneixem com un dels inventors d’aquest esport, juntament amb d’altres. Ens decica unes paraules, fotos i a dormir.

TRANSALP 4/10

2011-08-09T14:34:00.005+02:00

3era. ETAPA. MAYRHOFFEN (AUT) – BRIXEN (ITA). 94,01 kms i +2.154 mts.

Anit vam sortir del Pasta Party que ja començava a ploure i no ha parat en tota la nit, han baixat també les temperatures i la gent ja no fa tan bona cara. Esmorzem a la carpa d’un hotel que ens ha preparat de tot i bó i ara ens toca canviar-nos, i és quan vé lo bó. Portem roba d’estiu, maniguets i perneres, però d’estiu igualment amb un trist txubasquero. Evidentment no ens posem una hora a esperar-nos al filtre de sortida, plantem bicis i ens posem a sota un balcó, tendall, lo que sigue. La majoria ho fan també, però alguns encara no se n’han enterat de que està plovent.

Comença el ritual de cançons previs al pistoletasso i jo, que no em moc fins al Highway to Hell. Arranquem i cap amunt, convinant asfalt i sendera, a sobre tècnica i banyada. Algun punt hem de baixar de la bici i la neu fa acte de presència. A punt de coronar (2.300 mt), un tram més rodador ens baixa un ramat de vaques enormes, la simpàtica del davant em tossa i em fot a terra. Cap problema, amb la que està caient, és el de menys. Descens rapidíssim i baix al port, ja estem a Itàlia. A partir d’ara, tram rodador i vent a favor, però per carrils bicis de continus puja i baixa. Óscar té un petit accident però res important, senderes ràpides i amples, però banyades. Estem bastant al davant, es nota amb la velocitat que es donen els relleus. Meta a la Plaça del Duomo de Bressanone, magnífica arribada amb molt de públic.

Avui toca neteja de bicis i repassada mecànica, amb la que veig que tinc els coixinets de la caixa pedalier bastant cascats. Netejo, engrasso i demà provarem a vorem que tal.

Aquesta nit sopem a la fresca, pasta per variar però amb pastes típiques. Avui la birra s’ha de pagar a banda. Cap problema.

TRANSALP 5/10

2011-08-08T21:46:00.006+02:00

4arta. ETAPA. BRIXXEN (ITA) - ST. VIGIL (ITA). 70,85 kms i +3.454 mt

Sabíem abans de començar la Transalp que aquesta seria la etapa més dura, però ara està agreujat el tema pel desgast del fred d’ahir.

Avui fa bo i la moral almenys no està pel terra. Arranquem, per a variar “a bloque” i el port, que comença per asfalt, passa a terra banyada i pegalosa, alegria i de la bona, però les sensacions són prou bones, coronem el mític Kreuztal a gairebé 2.100 mt d’alçada, comencem a baixar però poc, les sendes precioses però molt perilloses a causa de la pluja d’ahir. A partir d’ara serà un contínuo puja i baixa, però ens han deixat els millors xoriços per al final. Gràcies companys!!.

Últim descens, també curt i estem ja a la preciosa ciutat de St. Vigil. Ens han preparat els voluntaris del poble un dinar de benvinguda, de pasta of course.

Òscar és el que més ha patit les conseqüències de la nevada d’ahir i avui ha patit una mica per respirar bé. Cap a la farmàcia, medicaments i a suar tota la nit. Sopar al pasta party per variar i quan tornem, està plovent. Ai mareta meua que demà patirem un altre cop.

TRANSALP 6/10

2011-08-08T21:34:00.005+02:00

5ena. ETAPA. SAN VIGIL-ALLEGHE. 73,59 kms i +2.618 mt

Ens llevem a les 5:30 h del matí, és el que té dormir amb alemanys amb ganes de rentar-se les dents vint-i-sis cops al dia, grrññg!!! Avui toca esmorçar que ens ofereixen els hotels. Ens ha tocat el bó, de quatre estrelles, per tant, esmorçar de gala, lavabo de gala, cambreres de gala, per al dia de gossos que ens espera. Avui plou i neva, lo pitjor és que no hi ha factor sorpresa. És el que hi ha. Resignació, sortida i a aguantar.

Lo d’avui és massa, anem calats i l’inici de la etapa és rodadora, per tant, fred als ossos, aquest fred que no et marxa de cap manera. Pugem el port, no és gaire dur però molt llarg, estem gairebé congelats i ens toca baixar una pista trencadíssima, difícil de traçar i amb els dits congelats no saps si frenes o si ja no tens mans. Arribem a l’avituallament i ens informen que es tallarà la etapa al cap de 20 kms. La gent es torna boja de cop, accelera tothom el ritme con si haguessin dit que es tallava a 2 kms. Nosaltres fem el mateix. A muerte, arribem a Cortina d’Ampezzo i es comença a pujar el port, i a mitant, al segon avituallament, és el punt on es talla la cursa. Ara vé lo pitjor, acabar de pujar el port de la Fulgazza a 2.100 mts, plovent i baixar fins a Caprile banyat i per carretera. Menys mal que ens han preparat uns tés calents i ens ajuda a refer-nos. Ens hem perdut una sendera de baixada des del refugi de les Cinco Torri fins a Caprille de lo millor que hi ha via en tota la Transalp, però honestament, crec que la organització ha prés una bona decisió degut a l’evident presència de neu a partir de 1.600 mts d’alçada i el perill que això comportava per a la majoria de la gent. L’etapa ha acabat sent més llarga.

Arribem al camp, que està a Caprille enlloc d’Alleghe que és el final, tenim servei de bus gratuït i avui toca dutxa molt calenta i una mica de migdiada. Sembla que ja ens han passat tot els mals. Sopar Pasta Party al palau de gel i a dormir aviat, a vore si demà s’aguanta el temps, els del poble diuen que hi haurà aigua.

TRANSALP 7/10

2011-08-08T14:49:00.006+02:00

6ena. ETAPA. ALLGHE-SAN MARTINO DI CASTROZZA. 73,38 kms i +3.156 mts.

NO PLOU. Alegria!!! Ens llevem aviat per que l’esmorçar està a Alleghe i hem d’agafar el servei de bus. Avui, juntament amb la d’ahir, són les que a priori eren les etapes més boniques, la d’ahir amb la retallada i la neu, com a que no tinc massa bon record, però la d’avui, amb el pas de San Pellegrino i amb el Passo Rolle, ha sigut Dolomita en estat pur.

Un cop passat San Pellegrino ens hem perdut un parell de cops, i hem perdut bastant temps, almenys 10 minuts, però tot i així, bona cara i a disfrutar de les famoses formes Dolomítiques.

Arribada per corriol a San Martino, rebentada de l’amortiguador del darrera i cap al taller. Avui toca anar a Fox i a Specialized, que em canviarà els rodaments de la caixa. A Fox em diuen primer el que val la reparació, quan la vaig a buscar, me l’han arreglat i sorpresa, no em fan pagar per que reconeixen que hi havia un error de fabricació, igualet que a Espanya, sí senyor. El dels rodaments em fa el favor, però em fa la pregunta clau per entrar al taller, que si em compraré una Specialized la propera bici, de moment li dic que segurament no serà la marca que tinc, amb lo qual, ja em deixa entrar i em clica l’ullet. Li pago el que em demana, i a més li dono propina pel favor que m’ha fet.

Hem aprofitat i hem anat a vore el Tour al bar Margaritta, i així a vore si se’ns apega algo d’Andy Schleck.

Acabem anant a sopar al pavelló, a sota mateix d’un rocòdrom dels que fan goig.

TRANSALP 8/10

2011-08-08T14:41:00.007+02:00

7ena. ETAPA. SAN MARTINO DI CASTROZZA-TRENTO. 122,70 kms i +2.598 mt

Toca etapa que té més descens que ascens, tot i així gairebé 2600 txitxarros. La etapa és de bojos, és va a mil sortint d’Alleghe per pistes ràpides però amb molta gent, sortim ben parats i hem de pujar a les Cinco Crocci. No és gaire dur, però és llarguíssim aquest port, gairebé 2.100 mt té el simpàtic. Hem pujat a roda d’una de les primeres parelles mixtes i gairebé em reventa el tio aquell. L’he acabat felicitant i tot, baixada bestial, combinant pistes i asfalt fins a Marter. A partir d’alli menjar i a roda d’un grup molt bó. Arriba la tatxuela del final, Deu ni dó quina tatxa, i la gent comença a rebentar càrters. Óscar i jo ens salvem de l’escabetxina i atrapem un altre grup del davant. Crec que ens ha sortit la millor etapa de totes, tot i que hem gastat poc. Arribada a Trento neutralitzada a causa del trànsit, kaos per trobar el camp, el Pasta Party, es nota que ja estem a una gran ciutat. Anem a sopar, boníssim per cert, amb degustacions de

varis tipus de pastes, fem un volt, gelatto i a vore quatre ragazzes que també toca. Arribem al camp i sorpresa, resulta que també és un teatre i fan un concert; toca’t els c_ll_ns. Sort dels taps que em va deixar Óscar i de la fatiga, caig rodó fins a les 5:30 h.

TRANSALP 9/10

2011-08-08T14:35:00.007+02:00

8ena. ETAPA. TRENTO-RIVA DEL GARDA. 75,76 kms i +2.162 mt

Això s’acaba. Les cames ja no van tant, però el cansament ja és mes psicològic d’estar fent tots els dies el mateix i als mateixos horaris. Falten cinc minuts per a sortir i es posa a ploure. Alegria un altre cop. Aquesta etapa, tot i ser la última no la regalen. Ens han deixat les millors rampes de tota la Transalp, dures de veritat, de les de baixar de la bici. No volem córrer riscos innecessaris i anem més a poc a poc, sobretot a les baixades, que donada la pluja, estan molt perilloses. Arribem a la zona plana dels carrils bici i agafem un bon grup. Ho donem tot als relleus, ja que això s’acaba. Entrem a Riva a l’arribada, espectacular muntatge, abraçades, cava, fotos, medalla i maillot de Finishers!! HEM FET LA TRANSALP!!!

Tant temps preparant-la, faci el temps que faci, ara entrenant amb Óscar, ara amb els companys de Grupeta, amb els de la Moleta, ara tot sol, ara veus que tot ha valgut la pena. L’alegria teva i la de tots els finishers es desmadra i només tenim ganes de celebrar-ho i també d’arribar a casa. Portem entre viatge i la proba 11 dies, a més de tota la fatiga acumulada.

TRANSALP 10/10

2011-08-08T14:26:00.007+02:00

Agraïments

A tota la gent que ens ha donat suport des del primer moment que vam tenir la idea boja de fer una de les probes més dures del calendari a nivell d’etapes, als companys de Grupeta de carretera amb els que he fet entrenaments llargs de fons durant la època d’hivern, als de la Moleta Btt en especial al presi Lluís, per tenir-lo sempre al costat amb tot el que li demanava, i als companys amb els que he anat a fer kilómetres i marxes amb btt, als que en un moment o altre també hem coincidit, aneu amb bici o no, i ens heu anat donant suport moral, que ens ha anat molt bé, i sobretot a Òscar Pinyol, fanàtic de l’esport de muntanya i que des del primer moment va comptar en tirar endavant la idea de la Transalp, fent lo impossible per entrenar junts, i que després de passar estones bones i d’altres amargues, etapa darrera etapa, sempre era ell el que et donava l’abraçada de l’arribada.Gràcies de veritat.

I com no, a les entitats o empreses que ens heu donat suport econòmic, més encara en el context econòmic en el que estem passant. Gràcies a la Diputació de Tarragona, Montepio de Conductors, Restaurant Matadero, Deslta Spa, Turisport i Publicenter. Tot i haver-nos fet poca roba amb la vostra publicitat, la vam portar tots els dies a sobre estés com estés de bruta o banyada.

Agraïments especials.

Com sempre, als de casa, que sé que els tinc al costat, vagis on vagis, i és d’ells de lo primer que me’n recordo, tant quan les coses em van bé o malament. Tinc la sensació que cada cop ho entenen més aquesta mania d’anar en bici a tot arreu ja, no sé si per esgotament o que. Gràcies.

Agraïment menció especial.

A dues persones, que tot i que no estaven passant una situació familiar gens agradable, em van ajudar a cuidar d’algo molt especial per a mi, el Neo, sense que els hagis de demanar-ho. Sou lo millor que hi ha.

GRÀCIES PILI.

GRÀCIES PAU.

http://www.bike-magazin.de/event/bike-transalp/?L=1

SORTIDETA D'ESTIU PELS PORTS I BERENAR DE CHAMPIONS

2011-07-06T13:43:00.007+02:00

Sortideta d'estiu pels Ports

Entre tantes curses, marxes i trobades, havia arribat el moment de fer un

kit-kat i disfrutar d'un diumenge diferent. Aquesta vegada tocava visitar

la zona dels Estrets d'Arnes (per a mi un dels llocs més bonics del Port) i

disfrutar de totes les senderes que allí s'hi troben.

A les 7:45h ens trobarem a l'antic Sabeco una bona colla de moleteros i

alguns components de montbike (Ladis, Lluís G, Xavi A i Nando). Arribavem

als estrets cap a les 8:45 i començàvem el nostre periple de senderes,

pistes i camins. La sendera Forestal, la Pell negra, la pista de les Valls, el

Coll de la Creu, van ser part de l'itinerari que vam resseguir durant tot el

matí.

Després de fer uns 28 km i prop de 4 hores, que millor per a rematar

el matí que una bona remullada. Al arribar als cotxes i després d'haver

travessat els Estrets, vam canviar els cullotes pel banyador i el camelback

per una cerveseta frasqueta gentilesa del nostre presi!!

Un dia complert, amb bona companyia i en un dels indrets més màgics

d'aquestes contrades.

Pau

Fotos de la sortida

Berenar de champions

Que millor per recuperar les forçes després d'una bona sortida. Per la tarda ens vam trobar per menjar-nos el pernil que vam guanyar a la Duextrem d'Amposta per ser el club més nombrós, acompanyat pel vi i l'oli que també vam aconseguir com a premi a la Transplanes de Santa Barbara. La veritat és que va sobrar de tot menys pernil, que fins que no li vam veure l'os no vam parar. Ens tocarà guanyar un altre pernil per acabar el vi i l'oli que van sobrar....

Carmelo

Fotos del berenar

TRANSPYR 2011

2011-07-01T14:48:00.004+02:00

Bueno per si algu no ho sap, demà el nostre company Liberto comença el seu gran repte, la Transpyr, que tindra lloc del 2 al 9 de juliol, desde aqui desitjar-li molta sort i que disfrute de valent.

Podem seguir la seva aventura al seu blog:

http://libetranspyr.blogspot.com/

I TRANSPLANES (St Barbara)

2011-06-26T22:40:00.005+02:00

El domingo 26 de junio, como ya viene siendo habitual, a las 7:45 de la mañana, una buena parte de los integrantes de La moleta nos encontramos en el parking del Sabeco para dirigirnos a Santa Bárbara. El motivo no era otro que el de participar en la “1ª Trans Planes” que organizan nuestros viejos conocidos de la Unió Ciclista Santa Bárbara. Otra vez más, puntual y con su Panda, el presi tomaba la delantera y emprendíamos ruta hacia la cercana Santa Bárbara.
Con casi tres cuartos de hora de antelación nos dispusimos a preparar las bicis y formalizar la recogida de dorsales. La organización fue ágil y en pocos minutos todos estábamos preparados para tomar la salida. El día se presentaba despejado y a las 9:00 de la mañana la temperatura ambiente hacía presagiar las altas temperaturas que alcanzaríamos.
El recorrido no defraudó a las expectativas: pistas rodadoras, tramos técnicos de sendera con subidas y bajadas, una corta pero dura ascensión en el último tercio y para finalizar una bajada de dificultad media previa a los últimos kilómetros en llano.
En cuanto a la organización no se puede poner ni una pega. La señalización correcta en todo momento, los avituallamientos completos y bien situados. Las necesidades de líquido propiciadas por el calor fueron bien cubiertas con abundante agua y bebía isotónica.
Para finalizar, como no podía ser de otra forma, buen ambiente entre todos los participantes y muchas caras conocidas entre habituales de este tipo de carreras. En cuanto a la Moleta BTT decir que, como afortunadamente viene siendo habitual, estuvimos bien representados en el pódium: segunda posición de Jordi en categoría masculina, primer puesto para Pili y segundo para Mónica en categoría femenina. Tampoco podemos pasar por alto una de las cosas que más nos gusta y nos enorgullece: BTT La Moleta equipo con mayor número de participantes, esta vez 16.
¡¡ Y este fin de semana disfrutaremos del “botín” de las últimas carreras: jamón, vino… y diversión asegurada!!!

Ramón Louzao

Els pòdiums

Club més nombrós

Pili Franco i Monica Adell (1era i 2ona en dones) i Jordi Garcia (2on en homes)

Algunes fotos més

QUEBRANTAHUESOS

2011-06-20T21:31:00.004+02:00

L’aventura d’aquesta Quebrantahuesos fa dies que va començar, primer amb la preinscripció, després amb el sorteig, més tard amb la bici, els entrenaments en grup, en solitari, els dies bons, dolents, etc.

És el divendres a migdia quan començo el camí de pujada cap a Sabinyanigo, més content que unes Pasqües i pensant en l’aventura que estava a punt de començar. Ja

d’arribada, ja es veia que no estaria sol, ja que la majoria de cotxes que pujaven portaven alguna bici o altra. El primer que vaig fer en arribar va ser anar a la fira a buscar el dorsal i allò estava plè com un ou. Corredors profesionals, paradetes (em vaig comprar un xabasquero que em va anar de gala) i sobretot grups de gent que flipaven com jo. Després de donar una volteta, cap a l’hotel que teniem piscina de xorrets i s’havia d’aprofitar, soparot i a l’habitació a acabar de preparar-ho tot, semblava tonto ara agafo això, ara ho deixo, pos ara dos barretes, pos ara un gel, lo xubasquero,...total senyors, estava nerviós que voleu que us digui, el llit em va tranquilitzar una mica i per fi a dormir.

A les 5h30’ diana i a esmorzar, de tot com els bons però no passava gaire menjar, sortim amb les bicis a les 6h45’ cap a la sortida i allò ja era un bullici de gent per tot arreu amb bici i milers d’acompanyant sense bici i amb les càmares per inmortalitzar un moment únic per a molts.

A les 7h30’ el tret de sortida i al cap de una bona estona començo a avancar molt poc a poc. La serp multicolor ara si que està en marxa i és interminable.

De moment regulant, ja que ens havien informat que a la part francesa ens trobaríem pluja. Pujo el Somport amb molt bones sensacions però amb respecte ja que això acaba de començar. Baixada de Samport amb la carretera mullada i a la part de França en busca el Marie Blanque, començo a trobar la temuda pluja. Rés de d’altre món, però feia que la gent mostrés certa tensió ja que alguns contaven barbaritats de l’edició anterior. La pujada al Marie Blanque és molt bonica però hi havia boira i el respecte que em feia el port va fer que estigués pendent del pulsòmetre. Agafo avituallament i cap a baix, de moment vaig bé i els quilòmetres van caient.

Començo la pujada al Portalet, el port més llarg de tots amb 29 kms d’ascensió, és en aquest port a on s’aplega més gent, van passant els quilòmetres força bé ja que el desnivell dels primers quilòmetres no és massa gran i vaig avançant a molts corredors, cosa que em motiva molt. Els darrers crec que es fan durs a la majoria, però la darrera empenta la dona la cridòria i el suport de la gent, que durant hores no para d’animar a tots els corredors. Mare meva quin ambient fins i tot en poso de carn de gallina!!!!

Sembla mentida que en aquestes alçades una prova de ciclime et pugui enganxar tant i sobretot emociar, no per la duresa ni per l’esforç, sinó pel fet de veure tanta gent compartint una mateixa afició que tu i notar el sentit de superació de moltíssima gent.

Per un dia et sents gran damunt la bicicleta sigui quin sigui el teu nivell! .

L’any vinent hem d’anar un grup de la moleta.

Josep Lleixà

www.quebrantahuesos.com/

3a VIA VERDA NOCTURNA ALDOVER-BOT-ALDOVER

2011-06-19T15:23:00.002+02:00

Aquesta setmana tocava una sortida familiar, tranquil·la i diferent. Una nocturna organitzada pel Centre Excursionista les Olles d'Aldover que ens oferia gaudir de la via verda en horari de tarde i nit.

Abans de les 6 de la tarda l'ambient era força festiu a l'Estació d'Aldover, amb tambors i gralles animant l'ambient i donant-nos ànims als més de 100 participants que començàvem a pedalar direcció a Bot.

Guillermo, Marta, Lluis, Aurora, Sandra, Carmelo, i els dos debutants Quim i Uxia arrancarem d'Aldover sobre les 6:30 amb ritme suau, petant la xarrada i gaudint de la tranquil·litat de pedalar sense pressa i sense mirar el crono.

Entre els participants hi havia molta canalla i gent poc habitual en les marxes típiques de btt de les nostres terres, l'ambient era força distés i familiar, i les presses s'havien quedat a casa.

Lo que alguns de nosaltres ens pensàrem seria una suau passejada fins a Bot es va convertir en un llarg calvari per diferents circumstàncies (Lluis amb la ressaca de la bronquitits i la sortida endurera del divendres, i un servidor amb les cames cansades de la pallissa de carretera del matí), i els 30 quilòmetres fins a Bot ens van costar una mica més d'esforç del que ens esperarem. Carregats amb els carrets per portar als nens poc a poc vam anar fent camí fins a Bot, passant per Xerta, l'Estació de Benifallet, La Foncalda, fins arribar passades les 8:30. Un cop allí, al Casal Municipal, ens esperava un magnífic pica-pica per recobrar forces i fer temps per que la nit enfosquís el cel, esperant la sortida de la lluna que finalment no vam veure.

Ja desprès de baixada tot va canviar, la nit va anar caient i la suau pendent favorable ens va fer gaudir d'una relaxada travessia per la Via Verda, alhora que els petits Quim i Uxia feien una becaina dins dels carrets.

Un cop arribat a Aldover la xaranga ens tornava a rebre, i amb un ambient molt festiu i ple de gent començava una altra festa amb l'actuació musical del grup Askama'n'Rama i molta gresca.

Carmelo

DUEXTREM AMPOSTA

2011-06-19T15:14:00.002+02:00

El passat diumenge dia 12 ens desplaçavem cap al Montsià, per participar en la tercera edició de la Duextrem organitzada pel club Montbike. Entre badalls i cares de son, vam repartir les bicis als cotxes i vam enfilar la carretera cap a Freginals dirigits pel nostre presi i el seu inseparable Seat Panda. Un clàssic de les trobades de la comarca i el que, al meu parer, comença a ser un emblema de la Moleta.

Mitja hora més tard, arribem a la finca Cabiscol i després d'aparcar els cotxes entre els tarongers, recollim els dorsals, preparem les bicis, saludem als companys btteros i al "lio". Tret de sortida a les 9h en punt amb la novetat de que els primers km neutralitzats eren liderats per 2 genets al pur estil Bonanza.

El recorregut de la prova va ser molt encertat, distret i per a tots els gustos. Pistes rodadores per escalfar les cames, pujades per pista en bon estat i senderes de baixada, que tot i no ser la meva especialitat, les vaig aconseguir superar amb èxit.

L'arribada dels diferents participants a meta s'anava succeint entre crits, música i alguna expressió de sofriment. Les cares de cansament es van veure mitigades per la inestimable i calorosa rebuda que Lluís feia als moleteros.. Al igual que en altres trobades és en aquell moment on la gent comparteix, amb més tranquil.litat, les sensacions i anècdotes que la jornada ha generat i és en aquells precís instant on t'adones que les trobades, marxes i curses que s'organitzen són la excusa perfecta per poder passar un matí diferent en companyia dels teus amics.

Per últim, remarcar el bon ambient que va regnar durant tota la diada i felicitar a tot l'equip montbike perquè sabem que organitzar una moguda com aquesta és veritablement complicat. Tot els serveis de la cursa, avituallaments, menjar, begudes, massatges, dutxes etc van estar a l'altura.

A veure quan quedem i ens “jalem” el nostre trofeu!!

Pili

http://www.duextremamposta.com/

I Concurs Fotogràfic La Moleta BTT

2011-06-10T23:03:00.003+02:00

Com ja sabeu, aprofitant una nova edició de la Marxa Marató Btt del riu Ebre vam convocar el I Concurs Fotogràfic La Moleta, sent el tema del concurs la mateixa prova.

Després de rebre nombroses fotografies de diferents participants, acompanyants i fins i tot amants de la fotografia que es van assabentar del concurs, hem elaborat una llista de premiats que us presentem.

1er premi: Casc Lazer Btt i dues invitacions per fer una baixada en piragüa.

Nuria Piñana

Juanjo fent la entrega del premi a Nuria

2on premi: Camel Back i un parell de mitjons de btt

Aurelio Monge

3er premi: Llums Cateye i un parell de mitjons de btt

Marisin Perolada

4art premi: Contaquilòmetres Sigma i un parell de mitjons de btt

Quique Llaurado

5e premi: Contaquilòmetres Massi, un bidó i pack de barretes energètiques

Telma Bielsa

6e premi: Foco, portabidó, i pack de barretes energètiques

Roger Forcat

7e premi: Guants, bidó i pack de barretes energètiques

Otto Vazquez

8e premi: 2 parells de mitjons Goka, bidó i pack de barretes energètiques

Vicent Borras

Aquí podeu veure més fotos dels participants.

Tracks del Diable non-stop

2011-06-05T09:10:00.003+02:00

La Moleta, que últimament està a tot arreu, també ha estat present en aquesta exigent prova de btt celebrada a Torelló el dissabte 4 de juny. En aquest cas he estat jo, Liberto, l'únic representant del club. Segur que en properes edicions s'animarà algú més.

Bé, per resumir una mica com ha anat la cosa us diré que ha estat la cursa de btt més dura en la que he participat i les condicions en les que s'ha desenvolupat encara l'han fet més dura. Els Tracks del Diable, per aquells que no ho coneixen, són una serie de recorreguts amb btt a realitzar en diferents etapes, com ara els Pedals de Foc, d'Occitània, Cister, etc. La Non-Stop és un format de cursa en que es fan totes les etapes del recorregut original dels Tracks del Diable però, com el seu nom indica, sense parar. Amb sortida i arribada a Torelló els Tracks del Diable comparteixen part del recorregut amb marxes tant conegudes com la Cabrerés. En total aquesta segona edició de la Non-Stop acumulava 185 km i més de 5500m+.

Una vegada situats anem a la faena. Vaig sortir de Tortosa divendres sobre les 7 de la tarda, 3 hores de cotxe sopar i dormir a la furgo en un lloc habilitat que l'organització havia preparat per tots aquells que anàvem amb campers i autocaravanes. Sobre les 4 de la matinada em vaig aixecar per menjar tot el que el cos em va deixar i al catre una altra vegada. A les 5:25 em torno aixecar per preparar-me i aquí van començar els problemes. La sortida era a les 6 del matí i amb mitja hora no tenia temps de res. Com una bala em vaig preparar i vestir. Vaig anar a recollir el dorsal i quan pujo a la bici la Lefty no tenia pressió menos mal que portava la bomba. Faltant un minut per donar la sortida arribo al control de signatures. No havia anat ni al lavabo. Quin estres.

Arranca la cursa amb els poc més de 50 participants/inconscients i després de creuar el poble comencem a pujar i baixar senderes i pistes amb fang. Creuem riuets i el recorregut no para de complicar-se. La cursa es fa a través del GPS, obligatori, però els primers 30 quilòmetres estaven marcats perquè havien petites diferències amb el track. Només portava 10 quilòmetres i només pensava en abandonar. Les cames no funcionaven, el cor no pujava de voltes. En definitiva un desastre que de pensar en tot el que me quedava només em donava molt mal rotllo. Poc a poc, molt poc a poc van passant el quilòmetres i sobretot les hores. El dia estava completament ennuvolat i de tant en tant caien quatre gotes però res de l'altre món. El terreny en general estava bé encara que amb fang en moltes zones ja que tota la setmana havia estat plovent de manera intermitent. El recorregut espectacular en tots els sentits, vegetació, vistes, ambient però sobretot dur, molt dur. Vaig haver de baixar de la bicicleta no sé sap quantes vegades per remuntar senderes. Les baixades, on pensava recuperar part del temps perdut a les dures pujades, es convertien en els trams més complicats per culpa del fang.

Total que, patint i patint ja havia superat el quilòmetre 100 i començava, en teoria la part més light de la prova. A falta de 5 quilòmetres per arribar a l'avituallament del dinar va començar a ploure torrencialment i quan dic torrencialment vull dir que va caure la de cristo. Aigua i més aigua, llams i trons. No sabia on amagar-me. Només volia arribar a l'avituallament. Afortunadament aquest estava en un magatzem i aquí em vaig trobar amb un grup de quatre on anava la primera fémina de la cursa i que tota l'estona els havia portat 5 minuts per davant però no havia manera de contactar amb ells. El tram de cursa des d'aquest avituallament fins el següent va ser, sense cap dubte, el recorregut més dur, llarg i penós que he fet mai. La bicicleta va arribar a quedar-se estacada en el fang fins l'altura del pedalier sense possiblitat de sortir si no era a mans. Un veritable infern que no acabava mai. Les hores passaven però els quilòmetres no. Un cop vam arribar a Alpens, quilòmetre 140, l'organització ens va comunicar que la cursa quedava neutralitzada. Que cap corredor havia arribat a meta i que hi havia gent que havia abandonat o per hipotèrmia o per fatiga.

És una llàstima, només quedaven 45 quilòmetres més però tenien tota la raó del món, s'havia de neutralitzar. Vaig arribar a convulsionar sobre la bicicleta en alguns moments amb unes tremolors que no me deixaven ni frenar. Realment dur, molt dur. Pistes i senderes infinites de pujada enfangades sense possibilitat de pedalar. Un infern.

Bé, ja està passat. Quan estava a punt de marxar de Torelló l'organització em va agafar per sorpresa i em va dir que no podia marxar que anaven a entregar els premis tal i com havíem quedat en el moment de neutralizar la cursa.

Suposo que es van equivocar, no sé però, em vaig emportar el trofeu al segon classificat de la categoria +40.

A www.btt-mania.com m'esplaiaré una mica més. Són massa hores de sensacions per un resum tant breu.

Liberto

5ª Marxa Marató btt del riu Ebre

2011-06-02T21:01:00.009+02:00

Bones a tots!!

Aquest diumenge vam cel•lebrar la cinquena edició de la Marxa Marató del Riu Ebre.
Un altre any hem estat capaços d'organitzar una activitat que, es mire per on es mire, no és gens fàcil, ja que, amb un traçat de 65 km i un altre de 38, transitant per tres comarques diferents i cinc ajuntaments amb les seves particularitats, comporta un esforç extra que fem amb moltes ganes.
El nostre club, com la majoria, amb recursos humans molt limitats té la sort de què els amics i amigues que vénen el dia de la prova ho fan amb una il•lusió tremenda i que el participant rep de primera mà. Tots estos amics fan possible que natros portéssem a terme esta prova, sense ells seria impossible!! Des d’estes lletres, rebeu el nostre més sincer agraïment!!
Avui em preguntaven a la ràdio quins nous reptes tenia el club BTT La Moleta a organitzar, a mi m'ha entrat el riure davant d'aquesta paraula. Natros afrontem durant l’any dos activitats que, tant una com l'altra, ja són per si mateixes un gran esforç i que la seva reedició ja és un somni si pensem que totes les activitats que fem tenen continuïtat: la Trobada va complir deu anys l'any passat i la Marxa Marató cinc, a part també fem activitats per a xiquets. Penso que ja complim els objectius.

En estos cinc anys de marxa marató hem anat modificant moltes coses del recorregut, diria que el de la primera edició quasi no té res a veure en lo d’esta cinquena; l'únic que tenen en comú és que porten la mateixa direcció, això es deu a un treball de recerca de llocs nous per on passar i de ganes de netejar km de senders perduts.
Aquest any també hem canviat el lloc de sortida i arribada, que també al llarg d'estos cinc anys hem anat modificat degut a diversos motius: per obres i perquè la prova anava creixent, el lloc triat ha estat l'antiga estació de Xerta, un lloc màgic i que ens ha facilitat molt les coses en lo referent a seguretat i estructura en si mateixa, hem suplit totes les carències d'un lloc que esperem que en el futur ja estigue equipat, però tot i les mancances el lloc és preciós.
Agrair a l'ajuntament les facilitats per tot el que hem necessitat, ells com natros, en un poble petit, també estan limitats; també agrair a la resta d’ajuntaments per on hem passat en aquesta cinquena edició. Ara, a l’entrar als pobles, ja no trobem cares estranyes, sinó tot el contrari, la gent ens rep amb amabilitat i no ens fica problemes. Només això ja és d'agrair.

Aquest any teníem dos recorreguts, el nostre recorregut marató de 65 km i un recorregut curt de 38 km, amb un desnivell a l’abast de tothom, en el que teníem esperances de què a la gent li agradés i el veiés com una manera de començar a participar en marxes BTT, no ens va decepcionar.
156 participants van fer el recorregut llarg i 40 van pedalar el curt, natros tot i tenir un màxim fixat en 250 participants ens sentim més que satisfets amb la participació, ja que el que pretenem és que el participant estiga a gust i això s'aconsegueix sent molt realista i natros ho som. Este volum de participació ens permet estar atents a tots els petits detalls i crec que ho aconseguim: uns bons avituallaments amb la beguda fresca, un dinar en forma de plat de pasta, obsequis per tothom, massatge a l’acabar la prova... Donar-li les gràcies a la planera per ajudar-mos a afegir un servei que no teníem.

La marxa marató d'aquest any ha estat una mica més accidentada del normal, no ens ha passat per alt i som conscients que tenim coses que millorar o millor dit modificar la seva manera de portar-les a terme. Reconeixent que haurem d’arreglar coses, no ens podem jutjar durament ja que hem fet un treball de control i seguretat de la prova impressionant, això també s'aconsegueix tenint un equip de gent compromesa i que té tots els coneixements de la prova:conèixer el recorregut, capacitat de decisió i que s'ho passa bé. Este any vam augmentar la família de La Moleta a l’hora de prendre decisions i això s'ha vist reflexat al transcurs de la jornada, ja que tot ha estat molt més fàcil.

Agrair l'acceptació d’aquesta prova al nostre territori per part de tots els clubs i bikers, tant de les nostres comarques com de fora d'elles, ja que, per a natros, és molt important i ens fa seguir amb moltes més ganes any rera any.

Ens veiem al novembre a la Trobada!!
I animar-vos a participar en la següent marxa del Challenge que es realitzarà a Amposta el dia 12 de juny!!!

Lluis Horta.

VIDEO http://vimeo.com/24690276

FOTOS 1 2 3

CLASSIFICACIONS

Classificació Genera l

Classificació Homes

Classificació Dones

Classificació Recorregut Curt

TRENCATORROMPERS

2011-05-30T23:49:00.004+02:00

Tots cap a Batea ¡¡¡ La tercera edició de la Trencatorrompers, que organitzen els nostres amics del BICI ATS TERRA ALTA, ens portava fins a Batea per descubrir els senders i pistes que envolten aquest poble de la Terra Alta.

Com sempre, una collada de Moleteros en manada vam quedar al Sabeco per organitzar la pujada tots junts. Després, un cop es va donar la sortida a la prova, cadascu va fer la seva i alguns fins l’arribada no ens vam tornar a retrobar.

L’organització va estar perfecta, tan el lloc escollit per a fer la sortida i tots els events (dutxes, beguda, esmorçar, bocata, ambient, spiker; com pel marcatge i control del recorregut. I lo millor de tot és que la gent vam respondre a la crida i ens vam reunir un poc més de 200 participants (una xifra que a les nostres terres és difícil assolir).

Per mi, el recorregut llarg molt encertat, exigent sense ser massa llarg i per a tots els gustos. Senders amb desnivell, revirats, de pujada, aptes tan per a bicis rígides com dobles; i col·locats de forma molt escalonada durant tot el recorregut, que al final pareixia que no haguessis fet gaire trams de pista. L’arribada al poble en pujada va fer patí alguns una mica més de lo que es pensava, però amb una bona recompensa en arribar a la plaça.

Al finalitzar ens vam endur una agradable sorpresa amb el pódium femení, on vam col·locar dos de les nostres Moletes (Sandra i Pili), i ens va faltar el canto d’un duro per fer pujar a “Joseret” al dels homes. Però lo més important és que ens ho vam passar molt bé fent alló que ens agrada tant.

Vam anar (pot ser em deixo algú): Pili, Pau, Juanjo, Guillermo, Miquelet, David, Carmelo, Sandra, Maicas, Josep de Xerta, Monica, Ramon, Garriga ….

Carmelo

CICLOTURISTA TERRES DE L'EBRE

2011-05-20T12:03:00.007+02:00

El passat dissabte 14 es va fer a Tortosa la 25ena marxa cicloturista Terres de l'Ebre. Uns 150 participants van fer els 156 quilòmetres que havia preparat l'organització. El matí va ser molt bó i la calor i el sol ens va acompanyar durant tot el recorregut tot i que durant la setmana els de tv3 ens van fotre la temor al cos. Bé de fotos i videos un fotimé ja que va venir "lo tio Sales" i vam quedar retratats. Referent a la participació de la moleta aquest cop vam estar presents Liberto, Pau i un servidor.

Ritme de cursa que parlar-vos , la gent va a "saco" i ja dels primer quilòmetres es va veure que tothom volia arribar com més aviat millor (seria que teniem gana). Els primers en arribar ho van fer en unes 4h 30' superant els temps que havien previst els organitzadors.

El recorregut molt encertat amb carreteres molt bones i distretes, la gent del terreny ja les coneixíem, per això quan a la sortida ens van dir que no es pujava a Mig Camí (ja que la pujada està en obres) se'ns va obrir el coret.

Pel que fa al tracte i a l'organització molt bé, dutxes calentes, massatge, dinar, beure i caferet. Ja queda menys per a la Quebrantahuesos!!!!

http://www.ciclismetortosa.com

Josep Lleixà

cronica titan desert 2011

2011-05-18T13:01:00.002+02:00

podeu veure tota la cronica i fotos de la titan clicant a sobre del logo de la milenio titan desert que trobareu a la dreta d'aquest blog.

Josep

Concurs fotogràfic

2011-05-16T20:47:00.004+02:00

Tema:
Marxa marató btt del riu Ebre

Qui pot participar:
Participants, acompanyants i habitants de les poblacions per on passa la marxa.

Un màxim de dos fotos per participant que s’ hauran d' enviar al correu de la moleta (lamoletabtt@gmail.com)

Es valorarà l’ originalitat i representativitat de la fotografia

Premis:
Material relacionat en el món de la bicicleta
(cascos, camelbag, etc..)

Guanyadors:
Els publicarem al blog de la moleta, la setmana següent a la marxa.

TRANSEBRE

2011-05-13T23:23:00.008+02:00

Aquest diumenge ens oferia dues propostes força interessants: l’Open Natura a Tortosa i la Transebre a Mequinensa. Doncs Juanjo, Pili, Pau, Ramon, Jordi, Miquelet, Lluís, David i un servidor Carmelo ens varem decantar per anar fins les terres de la franja de ponent per gaudir de la Transebre. Aquesta era la tercera vegada que participava, i quan vas repetint any rere any una marxa és símptoma que t’agrada i que t’emportes un bon record després de participar-hi. Aquest any no va ser menys.

Dissabte la tarda i nit havia caigut una bona “arruixada”, i el terreny argilòs de la zona ens feia pensar que no acabaríem bruts de pols ni molt menys, més aviat amb una mica de fang. La veritat és que el terreny estava en bones condicions llevat un parell de trams on no sabies per on passar i era impossible donar una pedalada. Les rodes pareixien “moles” fangoses que es s’embossaven al passar per les baines o pel pont de la forquilla, i amb el pes que agafava la bici gairebé no la podies ni separar del terra per portar-la al coll.

Hi havia 3 recorreguts possibles (curt, mitjà i llarg) per a donar opcions a tots els nivells, i segurament aquestes opcions van fer que es pogués veure molts participants que s’iniciaven o que no acostumen a fer grans distàncies. Sobre uns 220 participants que demostra l’èxit de la convocatòria.

Es va variar el recorregut dels altres anys, variant moltes pistes i introduint un parell de senders força divertits i llargs; les pistes eren força ràpides i divertides, amb un constant puja i baixa, i intercalant senders molt ciclables i adequats per a tots els nivells. Al recorregut llarg només ens varem trobar un parell de pujades amb desnivell important.

Al finalitzar la prova no hi va faltar de res: karcher per netejar les bicis (molt important després de veure com arribaven de fang les bicis), menjar i beguda sense restriccions, dutxes amb aigua calenta, sorteig de regals (algo ens va tocar) i entrega de premis (molt ens va tocar).

Com ja ha passat més d’un cop, el nostre grup d’amics anomenats Btt La Moleta ,va ser el club amb més participants en una marxa, i els organitzadors ens ho van agrair amb l’entrega d’un trofeu (llàstima que no va ser un dels pernils que per allí corrien). A més Pili va pujar al podi a recollir el trofeu com a primera fémina en el circuit llarg, i Jordi també va pujar com a segon del recorregut llarg. Els demés ens varem conformar en treure carbonilla i en gaudir d’aquesta jornada entre amics.

http://www.transebrebtt.com/

OPEN BTT TOUR TORTOSA

2011-05-13T22:17:00.007+02:00

Poc feia preveure que, després de les fortes pluges caigudes el de dissabte 7 de maig, l'Open BTT tour de diumenge s'havia de desenvolupar gairebé sense problemes, però així va ser. El treball organitzatiu va ser de primer nivell, de manera que la Mònica, el seu fill David, el meu germà Jordi, que era la primera marxa que feia i jo mateixa, van gaudir una vegada més dels bells paratges que envolten la nostra capital, el Baix Ebre. La majoria dels participants que van protagonitzar aquesta matinal de BTT provenien de fora de Tortosa.

Van ser 2 circuits a elegir un de 20kms i l'altre de 38kms molt divertit amb els primers kms plans després fèiem la primera pujadeta per endinsar-nos a la primera sendera, llargueta i divertida algun tram més tècnic però totalment ciclable, tot seguit continuàvem per unes pistes per enllaçar-nos a un parell més de senderes que ens deixarien al costat de la gravera de Campredó, d'allí ja ens vam endinsar-nos cap als argiles, on trobaríem el primer avituallament amb gran varietat de menjar per elegir tan sòlid com líquid, continuem amb un bucles de senderes molt divertides per poder-nos en filar cap a les antenes del Coll de l'Alba primer per una pista de terra desembocant a un camí asfaltat que ens dura cap al GR de les antenes on a dalt trobem el segon avituallament, on l'esperàvem perquè feia una calor! Ens diuen que aquí ja s'acabat la pujada i ara toca baixar al principi era una pista trencada, fins que vam tombar i es va convertir amb una sendera molt divertida entre mig del pinar que ens va dur a una pista molt pedregosa d'allí tot baixada fins al barri de Sant Llatger direcció l'estació de tren i creuem cap al parc Teodor Gonzàlez pel nou pas que hi ha a la mateixa estació de ferrocarril.

Cristina

2011-05-09T21:18:00.004+02:00

LA DONA DE FERRO

El passat diumenge 1 de maig (Dia De La Mare), 80 dones de diferents edats en varem reunir a Mollerusa per a participar en la 5ena Dona de Ferro.
Hi va haver 2 circuïts, un de 30km prou accessible a tothom (l’únic problema eren els km.) i un de 45km amb més dificultat per a les més atrevides (els 15 últims km a un camp de motocross...)
La experiència va ser molt enriquidora, bon rotllo en les altres participants, bona gent a l’organització i una mica d’adrenalina per a pujar l’autoestima.
Des d’aquí vull reforçar la idea d’aquesta de gent de fer una activitat exclusiva per a dones i accessible a una gran majoria d’amants de l’esport. Les activitats obertes a tots 2 sexes fan una mica de por, ja que el nivell es molt més alt i essent mare, mestressa i treballant es força difícil mantenir un bon nivell.
Des d’aquí animo a totes les dones que els hi agradi l’esport a participar en aquests esdeveniments fets per a nosaltres.
ÀNIMS !!!!
més fotos aquí

RACONS DE CONCA

2011-05-05T21:49:00.003+02:00

Ens esperava un diumenge al matí molt llarg, no només per la matinada, si no per la distància i duresa d’aquesta marxa cicloturista que ens havíem marcat al nostre calendari, i que com molt be diu el seu nom transcorre per bonics paratges de la comarca de la Conca de Barberà.

La sortida al poble de Rocafot de Queralt ben aviat, les 8 del matí, co

sa que ens va fer matinar una mica més encara, i sobre uns 300 participants que ens varem ficar a pedalar en gran grup en direcció el primer port. La mitja a la primera hora superava els 40qm/h però a mesura que anaven passant els quilòmetres i els ports de muntanya es va anar baixant fins quedar en els quasi 30, que consti que varem estar lluitant fins a l’últim moment per superar-la.

El recorregut molt agraït per les vistes d’aquesta bonica comarca i pel bon asfalt de les carreteres ens permetien gaudir tant de les baixades com de les pujades, i ens va fer recordar més d’un cop les penúries passades unes setmanes enrere als Degollaos.

Finalment el diumenge al matí ens va passar més ràpid del que ens pensàvem, ja que el ritme alt que ens vam marcar des d’un principi va fer que arribéssim més ràpid del previst, i a més també ens va ajudar el recolzament del nostre company Sales que ens va acompanyar i animar durant tot el recorregut.

VOLCAT ARA LLEIDA

2011-05-03T07:28:00.002+02:00

Enguany tocava fer una Setmana Santa diferent, i Óscar Pinyol i jo mateix (Juanjo), ens disposem a fer el nostre Via Crucis particular, durant tres dies pels Pirineus catalans, participant per primer cop per a mi, segon per a ell, a la Volta a a Catalunya en btt per etapes, la VOLCAT.
Tres són les etapes a realitzar, de distancies i desnivells diferents:
1era: Solsona-Guissona: 60 kms i +1300 mt
2ona: Coll de Nargó-Tremp: 85 kms i +2200 mt
3era: Tremp-Àger: 57 kms i +1700 mt
La previsió del temps no era massa bona de cara a tot el cap de setmana, però ens armem de coratge i a les 6 del matí, el mateix dia de la primera etapa ens dirigim cap a Guissona, que és el final de la primera etapa i així deixar un cotxe per fer després les diferents combinacions, ja que la prova és en línia i s’ha de tenir previst que a l’arribada tinguem cotxe i la roba neta.
El temps ens respecta durant 2/3 parts d’aquesta primera etapa i al final ens banyem, però això no era res comparat amb lo que havia de venir. El recorregut, molt ben marcat, amb senders ràpids i no tant ràpids, a l’alçada de Sanahuja tenim una trialera de 2,5 kms d’una dificultat alta (menys mal que encara no plovia...).
A la segona etapa, personalment em vaig aixecar ja de mal humor, tota la nit plovent i no parava, falta mitja hora per sortir i encara anava amb el pijama, apurant el màxim i no gelar-me, tant apurar i em deixo de firmar el control abans de la sortida, amb la pertinent bronca de l’arbritre al finalitzar l’etapa a Tremp. Quatre hores sota la pluja, sense parar ni un minut, l’organització, decideix a bon criteri, suprimir un petit “bluce” de 10 kms per evitar una trialera molt perillosa a causa de la pluja.
Sort que em respecta la mecànica fins al final de l’etapa i a la tarda hi ha temps per donar-li un bon rentat de cara i engrassada. Óscar no té tanta sort, però amb la bona gent que trobem per Tremp, mon surtim i podem sopar tranquils, banyant-mos per a variar però bon sopar al ras en definitiva.
Només falta un dia i l’esgotament físic ja comença a ser important, però és l’etapa que tinc marcada per a fer amb un puntet més de pressa i estar una mica més endavant a la classificació del dia. També és el dia que el temps ens respecta més, però el terreny està tot enfangat, i el primer tram de la etapa són pistes ràpides, però que creuen barrancs i tots baixen amb les plujes dels últims dies. La mecànica torna a patir de valent però hem d’acabar que ja tenim ganes. Pugem fins a la cota 1700 mts i comença el descens final de festa fins a Àger, per senders ràpids i tècnics, però en definitiva baixada i havent de controlar molt bé, ja que l’esgotament de les diferents etapes ens ha deixat “tocadillos”. Sortida de pista d’Óscar, res que no es pugui curar i creuar la meta satisfets d’haver fet la primera marxa per etapes per a mi almenys.
100% recomanable per a la gent que tingui ganes de passar una Setmana Santa diferent, a dalt de la bici, recorrent paratges preciosos dels nostres Pirineus en una època de l’any en que això sí, és la més bonica per a fer btt pels Pirineus però que t’exposes als capritxos de la meteo.

XI MARATON BTT MONEGROS

2011-05-01T23:18:00.006+02:00

Per segon any consecutiu em desplaço (Josep)fins a Sariñena per participar en la monegros29er en companyia de la “extraña pareja” Liberto i Victor.
Dissabte sortim de Tortosa a les 7:30h i a les 10:30h ja estavem a Sariñena, a falta de 3h per començar la marató ja se respira bon ambient i els carrers de Sariñena son Un degoteig constant de participants, primer de tot recollida de dorsals i a buscar un bar per agafar un bocata per a Victor. Dinem i com encara tenim temps peguem una volta pels estants d'Orbea. A falta de 45min ens col'loquem a la sortida i a les 13:30h es dona la sortida de XI maraton de los monegros29er, aquest anys amb la novetat d'una mitja marató de 66km, en total 3000 participants!!
Per davants ens quedaven al trio calavera 119km (7km mes que l'any passat) de pistes i pols i mes pols, aquest any el recorregut ha canviat el sentit respecte a anys anteriors i han tornat a incorporar la pujada al “muro de las lamentaciones”, la mitica pujada al pilon( el nom ho diu tot), els primers 30km rodem a un ritme bastant alt fins que arribem a la primera i mes dura de les pujades a dalt esmentada, fins aquí anavem jo (Josep) i Liberto junts però avans de coronar a començat a tirar i l'he perdut de vista fins a l'arribada. A partir d'aqui he anat rodant a un ritme que em permetes acavar en condicions i no maxacar molt el cos per poder afrontar a partir del dia 9 de maig la titan desert. Tot i aixi content perque primer he anat de mes a menys i a meitat de la marato de menys a mes, acavant amb molt bon gust de boca.
El recorregut no te cap misteri mes que remar i remar per un laberint de pistes, felicitar a l'organització en tots els aspectes, avituallaments, serveis, coordinació... que en una prova com aquesta amb 3000 participants no ha de ser “moco de pavo”.
Els temps del trio, pues lliço de Liberto amb un temps de 4h54' seguit d'un servidor que ni fet expresament he calcat el mateix temps que l'any passat amb 5h05' i Victor 5h 29' en la classificacio genaral:

Liberto el 239, Josep el 339 i Victor el 637 de casi 2300 participants en la marató de 119km.

Josep.

http://www.youtube.com/watch?v=FPVTeHeSHQE&feature=player_embedded

2011-04-11T14:03:00.008+02:00

2ª qdd UCSB "Aquest diumenge 10 d’abril, ens tornàvem a ajuntar ciclistes dels clubs propers a les nostres terres i més gent coneguda, ja habitual en la quarta de les kdd’s que s’ha organitzat aquest 2011, la de la Unió Ciclista Santa Bàrbara, amb un recorregut íntegre per la Serra de Godall, amb senders coneguts i uns altres per conèixer, com ara la sendera dels Avealls, de més de tres quilòmetres nous i que estrenàvem en aquesta kdd. Entre 60 i 70 ciclistes ens vam ajuntar a les 8.30 hores del matí al poble de Godall per a començar la ruta guanyant una mica de desnivell pujant cap a la Font d’Àsens i poder girar direcció cap a la part de la Cova del Panís, i així ja endinsar-nos pels senders, salts, baixadors, repetxos, i també anar comentant la jugada entre els uns i els altres, tot gaudint d’aquesta serra que no deixa de sorprendre’ns cada dia que la xafem, i de la gent de la UCSB, que de manera altruista s’esmera per que la resta de bikers puguem disfrutar-la. Al final una vintena de quilòmetres, pràcticament íntegres per senderes en un estat excepcional per la pràctica de l’enduro, amb dos avituallaments líquids i sòlids que ens van anar com anell al dit, donat el dia calorós que ens ha brindat el dia, durant la ruta i un altre al final, a l’arribar al poble. Juanjo"
Fotos de USCB

Marxa Cicloturista Los Degollaos

2011-04-09T22:12:00.003+02:00

Cada vegada més, la bici de carretera està agafant més protagonisme dins del club de la Moleta. Avui Juanjo, Josep Lleixà i Carmelo hem participat en aquesta marxa de carretera que transcorre per les comarques del Baix Aragó i el Maestrat dins de la provincia de Terol.

Poc més de 300 participants, amb una nombrosa participació de ciclistes de les Terres de l'Ebre, hem completat els 140 quilòmetres amb uns 2600 metres de desnivell (es pujaven els ports de Degollaos, Quarto Pelao, Vilarroya i Majalinos) que s'han fet molt durs degut a les característiques del recorregut (molts ports de montanya sense gaire quilòmetres plans on recuperar), a la forta calor que ens ha acompanyat bona part del matí, i a l'estat de l'asfalt de les carreteres per on transcorria que no et deixaven relaxar-te ni a les baixades.

La organització perfecta, i al final de la marxa ens esperava un dinar (que estava inclosa amb la inscripció) dins la Venta la Pintada, on hem pogut intercanviar impressions i recuperar forçes.

http://www.unionbike.net/losdegollaos

2011-04-01T21:27:00.003+02:00

MARXA CICLOTURISTA TERRA DE VI I OLI A GANDESA

Bé,aquest diumenge passat vam aparèixer a Gandesa per participar en la primera marxa que organitzava el Club Ciclista Gandesa. Qui ens havia de dir a tots natros que al 2011 estariem participant en una marxa de carretera, natros que de la bicicleta de muntanya feiem el nostre refugi particular, doncs bé, allí estàvem. Cristina que es la que ens va convèncer per anar, i em va dir que m'esperaria!!, Liberto, Guillermo, David, Miquel, José Maria i un servidor. Vam xalar, no ho podem negar, la marxa es desarrollatva en reagrupaments constants, que tenien per objecte portar el grup prou unit, això desespera una mica al que està en bona forma i diverteix al que va simplement a aguantar la volta, hi ha marxes per a tots els gustos, natros vam xalar, a més a més la volta era molt bonica, ja que pràcticament recorria bona part de la terra alta, per unes carreteres en les que la bici de carretera disfruta, ja que hi ha poc trànsit i el ferm està bastant bé, i com vas a una altura mitja prou bona tens unes vistes precioses. La gent de la terra alta ens van tractar a tots els ciclistes amb molt de carinyo, es nota que els agrada la bicicleta!!, a l'arribar tenien preparat un dinar per recuperar forces (allí estava el nostre company Juanjo, dinant, ell venia de fer btt) i una entrega d'obsequis que no s'acabava mai. L'any que bé segurament tornarem a aparèixer, si el quilometratje no aumenta i el desnivell tampoc, per a què aquests ciclistes de muntanya rovellats (un servidor) no es noten del tot estranys pedalant damunt d'una bici de carretera.

Salut, força i pedals a sac!!!

Lluis Horta

QDD DESAKATO TIM

2011-03-22T21:48:00.010+01:00

El passat diumenge 20 de març, sortíem a les 8:45 des de Tortosa cap a la Torre de Campredó, Sandra, Cristina, Pili, Juanjo, Carmelo, Piñol i Pau. Enfilàvem per la vora del canal direcció Amposta i arribàvem puntuals a la zona de trobada. Allí ens trobàvem amb Guillermo i Marta que completarien la representació de La Moleta. Una vegada a la Torre, els companys de Desakato passen revista als casi 70 participants , informen de la ruta i donen el tret de sortida. La primera zona per la que vam passar és la que envolta la Torre de Campredó, senders tan de pujada com de baixada relativament senzills i alguna punxada per encetar la jornada. En aquells primers trams ja vam poder comprovar quina seria la tònica de la ruta, sendera i més sendera. Una vegada superada aquesta zona, ens vam dirigir cap a la part dels Argilés. Allí és on es van poder veure les veritables estrelles del descens comarcal. A part de la dificultat tècnica que exigien algunes zones, se li havia de sumar la pressió psicològica (lògicament feta amb molt d’humor) que la tropa de Desakato Tim exercia sobre els participants que encara no havien iniciat el descens d’alguna sendera. La zona dels Argilés va sorprendre a més d’un per les seves possibilitats i la riquesa de senderes a un lloc relativament a prop de casa nostra. A mesura que anava passant el matí s’anaven succeint les pujades, baixades i alguna punxada més fins que finalment vam reprendre el camí direcció la Torre de Campredó. Allí ens esperava la última part de la ruta i el corresponent esmorzar que ens havien preparat els companys de Desakato i que tant ens havíem guanyat. Va ser una jornada brillant, envoltats de bona gent, descobrint nous racons del territori i gaudint de la peculiar manera d’entendre el món de la btt dels companys de Desakato. Agraïm des de La Moleta l’esforç realitzat i felicitem a tothom per un dia rodó. Pau. Fotos DESAKATO

POWERBAR BTT MARATHON

2011-02-28T13:42:00.009+01:00

Fins la localitat d' Aguilar de Segarra (Manresa) ens vam desplaçar Liberto i jo (Josep) per participar en la marató btt de L'Anbaso, que constava de dos modalitats, competició i popular, desprès de meditar-ho molt vam decidir fer els 66km de la modaliat popular (jejeje) la competició la deixem per als professionals, que n'hi havien uns quants i com diria Victor “no estamos preparaos”.

Bueno bromes a banda, dissabte passat sortiem de Tortosa a les 22:30h direcció a la Catalunya Central, arribem a Aguilar de Segarra a la 1 de la matinada i de cop a dormir a la super furgo de Liberto. A les 7:40h ens vam posar el despertador però un servidor a les 5 del matí ja estava despert i sense poder dormir més. A les 7:30h ens aixequem i quan surto de la furgo per anar a buscar els dorsals fotia un fred i un vent de la ostia!!

Desprès d'esmorzar i preparar les bicis sortim un rato a escalfar i sense practicament pedalar les pulsacions ja estaven als nuvols!! (els nervis suposo). Puntualment a les 9:30h es dona la sortida amb uns 350 participants entre competició i popular.

El recorregut era el mateix tant per a la categoria competició com per a la popular, un autèntic trenca-cames amb un seguit de pujades i baixades, tant de pistes com de senderes, de les quals alguna d'allò més divertida i la poca pista que planajava tocava el vent de valent. (sense voler m'ha sortit una rima), desprès de fer la primara part del recorregut, que en principi era la més dura, tornem a passar pel lloc de sortida i comencem la segona part, en teoria més light, però a la pràctica de light res de res, una segona pujada forta d'uns 4km i amb vent de cara em va deixar bastant tocat i per a rematar la faena arribem a l'últim avituallament (km 60) i la dona que havia alli ens diu que encara ens queden 6 km de pujada, ens quedem mirant Liberto i jo i quan marxem de l'avituallament diem “esta dona s'ha colat, no pot ser si nomes queden uns 4km”, pues no senyors no es va colar ens la van colar, 6km d'un mortirolo detras de l'altre!!, per fi arribem a meta desprès de 4h 45min. (Mancebo nomès ens va traure casi 2h, casi na!!)
Pel que respecta a l'organització, molt be el marcatge i els avituallaments, que sempre havia gent disposada a donar-te aigua sense la necesitat de parar de pedalar, a l'arribada butifarra amb pà amb tomata, beure i pica-pica

Desprès de reposar forces i d'una bona dutxa amb aigua gelada, carretera i manta cap a Tortosa.

Video de la Powerbar btt

QDD Enduro Btt La Moleta

2011-02-21T22:12:00.007+01:00

Diumenge vam gaudir d'un dia fenomenal amb molts companys i amics d'afició que van vindre de molts pobles de les Terres de l'Ebre, per fer el recorregut endurero que vam preparar. La volta de 25 quilòmetres es va fer bastant exigent ja que ens van sortir mes de 800 m de desnivell, i en alguns trams va ser necessari baixar de la bici per empenyer-la.

Molts van descobrir que la sendera de la font Perera i la de la font de Sant Domingo també es poden fer de pujada, encara que cal patir una mica i tindre ganes de "pelear-les". I de passada vam inagurar una nova sendera que encara no hem batejat.

I per rematar tot aixó, un bon esmorzar que ja ens tenien preparat l'Aurora , Uxia (la peque) i Marta, a la vora del riu, com no podia ser d'un altra manera.
Esperem que tots hagueseu gaudit d'un matí acollidor a casa nostra!!!

Ens veiem a la QDD de l'Aldea el 20 de març ¡¡¡¡¡¡

Fotos

Video

Crònica dels companys de Montbike

2011-02-07T19:49:00.005+01:00

QUEDADA 2011
BTT LA MOLETA

Ja tenim data per la quedada, 20 de febrer, que coincidint amb la Fira de la taronja, fara d'aquesta data un dia esperem de lo mes xalador.

Esteu tots invitats!!! Us esperem!!! Lloc: plaça de l'església Hora: 9:oo

2011-02-02T07:18:00.005+01:00

III QUEDADA MONTBIKE - CABRING TEAM

Aquest passat diumenge tornàvem ha anar de quedada, a la serra de Godall,
organitzada conjuntament entre Montbike i els Cabring Team. Quedada, una paraula que defineix un grapat de coses, de moment quasi una cinquantena de ciclistes de tot lo territori, gaudint d'un matí en el que predomina per damunt de tot la xalera, la conversació i on el que menys importa es el ritme que es porta tant pujant com baixant.
El dia es presentava en dubtes, ja que la climatologia no estava del tot clara, però a medida que ha anat avançant el mati, el sol ha lluit de valent, el terreny després de les tant desitjades plujes estava inmillorable, en l'únic inconvenient de que la pedra estava humida i ha provocat algun susto, pero permitia trialejar cara amunt i baixar en molt bona adherència.

Aquesta quedada donem fè que se l'han treballat, ja que després d'unes quantes edicions de la marxa de la Unió Ciclista Santa Bàrbara a la serra de Godall, pensàvem que ho teniem tot mes o menys clar, però no, li han buscat racons que ens han sorprès i en bona fe que ho han aconsequit, han fet un recorregut molt muntanyer inèdit per tots natros i a més a més, trams de senders nous. La quedada ha tingut de tot, un bon control per que no es desperdigues massa la cosa, un avituallament a Ulldecona per poder canviar impressions del que haviem fet fins al moment i un aperitiu al final per acabar la festa en tranquil•litat i en bona conversa, ja que hem acabat a bon hora, en estos menesters teniem a Jon, president de Montbike, que el teniem en un procès gripal i s'ha encarregat del tema logístic, i ens ha cuidat molt a tots. Felicitar als Montbike per què en pocs anys, son una realitat que han aportat molta frescura a la bicicleta de muntanya i als Cabring Team perquè sempre sumen i aixó ens fa creixer a tots. Natros com sempre ens hem presentat en una bona colla per participar de la festa.

La pròxima quedada a casa nostra!! Esperem fer-vos disfrutar!!

Salut i pedals!!!

Lluis Horta

Fotos i Video de Pau

La Pica 2011

2011-01-09T15:23:00.005+01:00

Els de la Moleta tampoc hem faltat a la quarta edició d'aquesta pedalada hivernal que es cel·lebra al poble de Picamoixons i que cada any aplega més de 500 participants.

El dia amenaçava en aigüar la festa a primera hora, però poc a poc el sol s'ha anat imposant i ens ha deixat un temps perfecte per gaudir de la bici.

Ens hem trobat Pili, Pau, Ramon i Juanjo (que havien fet nit al poble), i Sandra, Cristina, Jose Maria, Alfredo, Monica i Carmelo que ens hem donat una bona matinada.

La organització ha ratllat la perfecció, tant en l'acolliment (servei d'aparcament, esmorçar de benvinguda molt complert, bossa d'obsequis, animació...) com en el recorregut (seguretat, marcatge, avituallaments...).

Parlant del recorregut, cal dir que ha estat força bonic, amb molta pista i pujades bastant dures però molt ràpid i amb senders fàcils en general i divertits. Primer s'ha fet un tram de carretera prou llarg fins la ciutat de Valls que ha permés estirar la gent i evitar grans taps als senders. Al quilòmetre 12 es separarven els dos recorreguts: el vermell de 36qm amb 1000m+, i el blau de 32 amb 700m+. Més endavant es tornaven a trobar els dos recorreguts i es tornaven a separar en alguns quilòmetres. Bàsicament es tractava d'anar fent un puja-baixa per la cara sud de la serra de Miramar per pistes en bon estat i alternant algun sender tant de pujada com de baixada.

L'ambient en general era bastant competitiu, com acostuma a passar en gairebé totes les pedalades/marxes dels últims anys, encara que sempre regnant el bon rollo però amb el punt de mira fixat en el del davant.

Classificacions del recorregut vermell per poder xafardejar

I les fotos on sortim natros

Carmelo.

2010-12-27T20:00:00.003+01:00

MARXA CICLOTURISTA DE JESUS PER A LA MARATÓ DE TV3

Aquest diumenge passat no era un diumenge normal, era el de la Marató de tv3, que en aquests últims anys tants diners ha recaudat per la prevenció i l'investigació de malalties prou delicades. Coincidint amb aquest esdeveniment, ja fa uns anys que el club ciclista de Jesús organitza una marxa on tot el que es recull va per a la Marató, he de dir que no hi ha inscripcions en un preu fixat, sino que cada participant col.labora amb la voluntat. El matí no es presentava gens favorable per fer bicicleta de carretera, però tot i el mal temps vam sortir un centenar de ciclistes provinents de totes les terres de l'ebre. Natros tot hi que som un club de bicicleta de muntanya, la majoria tenim bicicleta de carretera per alternar i disfrutar d'un altra manera de donar pedals, normalment solem participar uns quatre o cinc, però aquest any hi ha mes d'un que ha incorporat al seu parking particular la bici de carretera i erem un grup prou nombrós, en lo referent a la volta, la marxa es desarrolla en un format de tots juntets, lo qual esta molt bé perquè vas xerrant, la volta es la clàssica d'aquestes terres, la volta a Som, precisament al Coll de Som es l'únic punt on es trau una bandera verda, que vol dir que toca pujar a sac o com pugues, jo vaig pujar com un camió carregat i això que tenia pique en Cristina. Juanjo va arribar en segon lloc a dalt de tot i la resta van anar pujant prou bé, a Tivenys es fan una serie de parlaments per homenatjar aquest any a dos ciclistes prou coneguts dintre del món de la carretera, i d'allí cap a Jesús on ens espera un aperitiu i sorteig de regals per acabar una festa en una gran càrrega emotiva.
Des de aquí donar les gracies al club ciclista de jesus per mantindre any rera any esta iniciativa tant bonica.

Salut, força, honor i pedals!!!!

club btt la moleta

2010-12-15T20:28:00.002+01:00

QDD ENDURO DE GANDESA
12-12-2010

Aquest diumenge passat vam partipar en una quedada entre diferents clubs d'aquestes terres i també algú de fora, en total una cinquantena de ciclistes vam fer cap a Gandesa, he llegit per algun lloc que feia fred, quin fred!! fresqueta!!! aixó si de la bona, total un parell o tres graus baix cero, que és aixó per a uns homenots de les terres de l'ebre, que no s'enfade ningú, feia fred. Els companys de Gandesa ens van portar per un seguit de senders, molt divertits, ben netejats. Però per a mi el més interessant del recorregut és el que ens feien comunicar les poblacions, en aquest cas de la terra alta, de Gandesa feiem cap a Prat de compte, de Prat de compte a Bot, senders amb una dificultat mitjana que tenien de tot, puja i baixa que les feien molt interessants. L'ambient molt divertit entre gent que parla el mateix llenguatge ciclista i que sense presses vam poder compartir un matí, i xerrar de temes que ens afecten a tots,, en fi cambiar lo mon desde dalt de la bicicleta.
Aixó de les quedades penso que és una bona iniciativa, de fet la pròxima, lo dia 23 de gener entre montbike i cabring team, natros ho concretarem properament. Donar les gracies als companys de Gandesa que van estar atents i van controlar la quedada, al final, fins i tot ens van estalviar l'última pujada fins a Gandesa, ens van pujar en vehicles i ben acomodats. Jo ho vaig agrair molt!!

Salut, força, honor i pedals!!!!

Lluis (el Presi)

2010-11-30T06:14:00.013+01:00

X TROBADA BTT DE XERTA

Bones a tots!! aquest diumenge passat vam organitzar la desena trobada btt de Xerta, i ja ha passat, tot el temps que dediquem a preparar-la s'esvaeix en un no res, però no es així, no es pot resumir tant en tant poc, al llarg d'un matí veus les cares dels participants, la majoria amics, i els que no ho son aviat ho seran, veus diversió, companyerisme, veus com s'incorporen pares i fills, veus tantes coses, que tot el que has fet per arribar al dia de la prova et compensa i molt.

Fa deu anys que es diu aviat que vam començar i no hem parat, en aquests deu anys han passat moltes coses, de moment som deu anys més grans, i ha molts s'ens noten, hi ha alguns que sembla que han pactat amb el diable, els vam veure la primera trobada i collons estan igual. (enveja sana).Hem vist crèixer, desaparèixer i evolucionar organitzacions amb les quals compartim filosofia, hem vist canvis en les bicicletes que ni somiavem, l'aparició de les noves tecnologies que ens han acostat una mica més, ha canviat el tipus de recorreguts, hem vist molts canvis i hem vist com creixia la sensibilització vers al nostre territori per part de la gent que l'habitem i del qual ens sentim part i molt orgullosos.

Es cert que hem vist molts canvis, però hi ha una cosa que en aquests deu anys no ha canviat i es la filosofia a l'hora de fer les coses, la trobada de Xerta s'ha mantingut fidel a una manera de fer i d'entendre la bicicleta de muntanya, descoberta com a patró i il·lusió per veure llocs nous per on passar amb la bici, del que ens hem adonat es que aquesta filosofia no anava del tot equivocada, quan actualment es dificil trobar algun poble de les nostres terres que no tingue alguna prova esportiva relacionada amb la muntanya. El més important d'organitzar aquest tipus d'activitats de muntanya, és el que genera desprès de que ha passat, la gent que ha fet part d'aquestos recorreguts s'enganxa a una activitat que li reportarà moltes satisfaccions, natros com ells també vam apendre d'altra gent que ens va passar esta filosofia.

Per damunt de tot això en aquests deu anys també hem après a estimar i valorar el lloc on vivim amb totes les seves particularitats, hem anat creixent amb el respecte, amb els que comparteixen l'àmbit natural amb natros, pagesos, caçadors.. entenem la seva postura, altres organitzacions i administracions, encara que aquestos últims una mica menys, però be, crec que en tot aquest recorregut ens hem fet un lloc amb molta humil·litat en el cor del nostre territori, des d'aquí gracies a tots els que ens heu ajudat a crèixer.

Aquest any desprès de quatre anys pels termes de Paüls i Benifallet, hem tornat al nostre terme, ja que la trobada d'aquest any es feia quasi integrament per Xerta, aquest any hem aprofitat l'excel·lent treball de recuperació del Centre excursionista de Xerta, des d'aquí la nostra felicitació i l'oferiment per a futures netejes i manteniment del que hi ha, un recorregut divertit amb poc més de trenta quilòmetres i que han gaudit quasi un centenar de ciclistes de totes les nostres comarques i també de fora, tots el que fem possible la trobada de Xerta, us agraïm la vostra participació, la paciència per aguantar any rera any l'esmorzar al mig del recorregut, però es que així xarrem una mica!! natros aquest dia intentem i penso que ho aconseguim que tothom disfrute d'un matí divertit, i amb un bon ambient- Fins la propera!!!

Lluis horta.

fotos de la trobada

fotos de Cristina i Sandra

video per Pau

fotos de la trobada (Esther)

fotos de la trobada (Oscar)

video espectacular per un bttero (Mingo)

més fotos de Cristina i Sandra

2010-11-23T20:15:00.005+01:00

I DESAFIO LA DIFERENT XTREM

El passat dissabte ens vam desplaçar fins la localitat de Sallent (Manresa) els tres mosqueteros de la Moleta, Liberto, Victor i Josep, per pendre part en la primera edició de la diferent xtrem, un rally-marato de 70km, que tindria lloc el dia seguent.
Sortim de Tortosa a les 16:45h rumb a Sallent, en unes dos hores i mitja ens plantem a la carpa que l'organitzacio havia habilitat per acollir als participants, recollim els dorsals i cap a l'hotel.
Despres de fer el registre de rigor a l'hotel anem a descarregar les bosses a l'habitacio i despres d'uns minutets de relax anem al restaurant a sopar (l'hotel una maravella, calitat-preu impressionant), sopem de lujo i un altre cop a l'habitacio a mirar un rato la tele i a dormir.
Els matiners de Liberto i Victor a les 6 del mati ja estaven donant pel sac!! jeje, esmorzem i tornem un ratet mes al llit i a les 7:45h cap al lloc de sortida, deu meu quin fred que fa i quina voira!! quin mati ens esperava.
Escalfem una mica i cap a l'arc de sortida, l'organitzacio ens adverteix que els primers 30km eren molt durs i despres el tema es suavitzava, dons no ens van enganyar, quins 30km!!! durs de l'ostia!!.
El recorregut espectacular era un sinfin d'encadenar sendera rera sendera de tot tipus, de pujada, de baixada, plana, de pinasa, de pedra, de terra.... de tot i per a tots els gustos, el problema es que dia anterior havia plogut una mica i amb la voira que va fer tota la nit i part del mati, el recorregut estava ben xop i enfangat, amb el consequent perill de relliscar a les senderes i caure, que va ser el meu cas.
Pues aixo el primer sector bastants trams amb la bici al coll i senderes peleones de pujada que et feien treballar i pelear de valent si les volies fer dalt de la bici, i aquí va ser on em vaig sucarrar!!! esta es una de les marxes que mes malament ho he passat, fins i tot vaig estar a punt de fer la curta de 40km, (pero vaig fer les esforç de fer la llarga nomes per no sentir als filomenos de Liberto i Victor criticar-me, jejeje.)
Despres dels primers 30km el tema va canviar força pero amb un parell de mortirolos que feien temor, a l'ultim avituallament, a falta de 10km em va agafar Liberto (esta fet un bou el malparit!!!) i tirem junts fins a meta, recuperem forces amb el dinar que havia preparat l'organitzacio i esperem a Victor, que com no, sempre te alguna excusa per arribar mes tard, es un pupes!!! jejeje. (es broma, esta com un bou tambe,pero te una mica de mala sort amb la mecanica, es lo que te comprar bicis barates)

En total uns 150 participants entre el recorregut llarg i curt, poca participacio per ser que havien premis en metal'lic per als tres primers classificats masculins i femenins, suposo que el temps va condicionar bastant i tambe que aquetes alçades molta gent a penjat la bici, ells s'ha van perdre, perque la marxa val molt la pena, desde aquí felicitar a l'organitzacio en general pel treball ben fet.

La classificacio dels tres mosqueteros, recorregut llarg:

Liberto: 40 amb 5h 20min
Josep: 39 amb 5h 20 min
Victor: 48 amb 5h 38min.

Al final nomes 62 bikers vam completar el recorregut llarg.

Josep.

2010-11-22T20:32:00.011+01:00

2ª Marxa Btt Fira de l’Oli de Santa Bàrbara

Aquest diumenge 21 de novembre vam anar a Santa Barbara per participar en la marxa que organitzen cada any la Unió Ciclista Santa Bàrbara. Sandra i Cristina van ser les dos uniques noies participants, la qual cosa té molt merit; també vam anar Juanjo. David, Miquel, Oscar, Josep Lluis, Guillermo, Carmelo, Raul i dos moleteros que vam incorporar aquest dia i esperem que vinguen mes vegades: Fede i Marc (que a més a més s'iniciaven en la participació d'una marxa btt on la sendera és l'actor principal; i van sortir millor que molts de nosaltres, parlo d'un servidor).
Els companys de la Unio Ciclista no ens van defraudar, ens van presentar un recorregut on era imposible aburrirse: senderes amunt i avall que feien que el recorregut no et donés treba, però a l'hora anaven pasant el quilòmetres sense adonar-te'n. Darrera de tot aixó hi ha un treball molt important que es veu, per exemple, amb la cura en que estan treballades les senderes, sense escatimar detalls. Sembla que la Serra de Godall no pugui parar de sorprende'ns en una nova ruta, que ens comunica en alguna ja existent i fent encara més interessant el recorregut. Felicitats de tot cor pel treball i la il.lusió que fiqueu.

Lluis Horta

fotos de l'organització

mes fotos nostres

2010-11-05T11:26:00.003+01:00

1Oè ANIVERSARI de la Trobada btt de XERTA

28 de novembre

US ESPEREM A TOTS I TOTES!!!

V marato btt Terra Alta

2010-10-26T21:50:00.005+02:00

Dia magnific el que vam gaudir el passat diumenge els 180 participants aprox. que ens vam donar cita a la V marato btt de la Terra Alta, fins a Gandesa ens vam desplaçar 8 components de la Moleta, Pili, Pau, Liberto, J.L. Garriga, Juanjo, Ramon, David i un sarvidor, Josep.

Els companys de Gandesa ens havien preparat dos recorreguts, un d'uns 32km i l'altre de 41km puntuable per a l'ultima prova del xallenger btt Terres de l'Ebre-camp de Tarragona

A les 7:45h sortim de Tortosa amb un ambient bastant fresquet direccio Gandesa, a l'arribar ja hi havia bastant moviment de biker's per la zona, ens posem a la cola per agafar els dorsals i la bossa amb els obsequis, marxem cap al cotxe a col'locar els dorsals i encara teniem uns 15min. per calentar una mica.

A les 9:10h es dona la sortida de la marxa, amb un tram neutralitzat per dins del poble, aixo van dir per magafonia, pero a la que es va donar la sortida els de davant anaven a saco.

Entrem a la primera sendera i al carregar el pinyo gran se me surt la cadena i es queda enganxada entre els pinyos i la roda, amb l'ajuda de Liberto i Pau vam aconseguir desengantxar la cadena prou ràpid pero ja ens havien passat molts ciclistes i despres vam tenir que anar recuperant poc a poc.

Desde aquí agrair l'ajuda rebuda per Liberto i Pau.

A partir d'aqui cadascun va rodant al seu ritme per un recorregut molt pistero i ràpid amb un parell de senderes, tambe bastant ràpides i divertides.

A l'arribar a meta ja estava per alli com no Juanjo i Ramon que finalment va decidir fer el recorregut curt, i a partir d'aqui van anar arribant la resta de “Moleteros”.

Despres de recuperar forces menjant i bebent, ens asemtem al solet a comentar una mica com ens havia anat el mati i fem temps per veure l'entrega de trofeus.

Desde aquí felicitar a Pili pel 3er lloc de la V marato btt Terra Al ta i el 3er lloc tambe de la classificació general final de la Xallenger btt Terres de l'Ebre-camp de Tarragona. (Pili al final te podras montar un celler amb tantes botelles de vi que et donen, jeje)
I com no agrair i felicitar a l'organitzacio pel treball ben fet.

Josep.

20ª trobada Roquetes

2010-10-03T19:30:00.005+02:00

Avui hem anat a la trobada de Roquetes. Del club David, Miquel, Joanjo, Lluis i Guillermo.
Hem fet un recorregut de 35 km i 650 m de desnivell. Al principi ens han portat per camins i senderes que tots ja coneixem; volta per Roquetes, pugem pel cementeri de Jesús en busca de la sendera que fem per pujar al Reguers, després direcció la Vall Cervera. Jo pensava que ens quedariem aquí fent la pujada al merendero, pos no, seguim i anem cap a la "Vall Figuera"crec que han dit, espectacular recorregut per sendera cuberta per vegetació i aigua, jo m'he cansat bastant, tot era pujada, però ells n'hi han suat, esmorzar al meredero de la Vall Cervera, alguns han fet carajillo, copa, carajillo i ...., després d'un rato de conversa i rises, hem arrancat. Hem tornat per la sendera que hi ha al Reguers i que tenim olvidada, i del Reguers fins a Roquetes pel mateix camí i senderes que de pujada. Molt divertit tot el recorregut.

Guillermo

III Marxa btt la Salzadella

2010-09-28T20:55:00.005+02:00

El dia 19 de setembre vam anar David, Miquel i un servidor, a una marxa btt a la Salsadella (Castello), organitzada pel club btt el Bovalar, i en ells un bon amic nostre Juan Diego Grañana, la veritat tenia dubtes de com afrontar-ho donat el meu estat de forma actual, pero no va ser per a tant, lo dia es presentava de principis de tardor, fresqueta a primera hora i desprès es va mantindre una bona temperatura al llarg del matí, el recorregut entretingut de veritat, pistes en molt bon estat i com no senderetes per matar el cuquet, a més gens complicades tècnicament, ben llimpies cosa que és important per disfrutar, i a més a més la tronada del dia anterior havia deixat el terreny en una adherencia bestial, es pot demanar més? A més vaig poder comprobar com l'organitzacio s' esforçava en cuidar al participant, ja que vaig anar tancant la marxa i una de dos, ho estaven preocupats per que els dones faena o és el que realment penso jo quel'organització va ratllar un nivell altíssim, des de els avituallaments , marcatge i l'arribada en una torrada a sac!!
És una marxa que us la recomano a tots, ja sé que ens queda una mica lluny, però val la pena, l'any que ve a veure si no coincideix en cap marxa de les nostres terres, este any lo mateix dia es feia a Tivissa i podeu vindre a gaudir d'un terreny bonic de debó.
Lluis
Pedals, salut, força i honor!!!!!!

VIII trobada btt de Bitem

2010-09-27T20:19:00.005+02:00

El passat diumenge ens vam desplaçar fins a Bitem 9 components de La Moleta, Lluis,Guillermo, Juanjo, Liberto, Victor, Pau, Pili, Ramon i Josep.

A les 8h quedem a 4 camins Lluis, Liberto, Victor i jo (Josep) i despres de fer el caferet de rigor i la xarradeta ens anem cap a Bitem on ens retrovem amb la resta de “moleteros”.

Els amics de Bitem havien preparat aquest any per primera vegada un recorregut rally de 53 km i el de sempre d'enduro de 32km. Despres de fer cua mes de mitja hora per recollir dorsals, es dona la sortida, Lluis i Guillermo fan el recorregut enduro i la resta el de rally, un recorregut mes dur i exigint de lo que m'esperava, convinant camins asfaltats, pistes de terra i alguna sendera.

Despres de planejar una mica comencen les primeres pujades no gaire exigents i em quedo tot sol ningu per davant ni per darrera i al arribar al final d'una sendera m'agafa Juanjo Barbera i continuo amb ell, fins que una mica mes endavant estava Sergi Porres esperant a Juanjo, tirem els tres junts fins al cami del Coll de l'Alba i d'alli cap al cami que puja fins els ventiladors vells on els perdo de vista (ja sabia jo que no els aguantaria el ritme, jeje), despres de beure una mica i menjar algo fem una forta baixada asfaltada i tormem a agafar una sendera on pateixo una caiguda amb tala mala sort que pego amb el gluti esquerre amb una pedra i veig les estrelles, pujo dalt de la bici i “quin mal el culet”, però bueno a cop calent encara vaig poder arribar a Bitem on ja estava Juanjo Adell, com era d'esperar i Ramon que no havia pogut fer cap dels dos recorregut per culpa de les punxades. Als 10-15min d'haver arribat jo arriba Liberto i a partir d'aqui van arrivant la resta de “moleteros”.

A l'arribada teniem entrepans i beure per recuperar forces, comentem una mica com ens havia anat el recorregut i a mi cada vegada em feia mes mal el gluti i la cama, marxem cap a casa i jo una dutxa i cap a L'alinaça, despres de descartar cap fractura i/o fisusa el metge em diu que tinc un fort traumatisme al gluti esquerre i que es molt doloros (no cal que ho digue que jo ho noto, jeje), total que repos i voltarens i suposo que en una semaneta a tornar-hi.

Josep

XVI volta a la cerdanya en btt

2010-09-24T08:14:00.010+02:00

El passat cap de setmana ens vam desplaçar 3 components de la Moleta, Victor, Liberto i un servidor, Josep, cap a Puigcerdà per participar en la XVI volta a la cerdanya en btt organitzada per Probike.

La volta era de dos etapes, el dissabte 78km amb 2100m+ i diumenge 98km amb 2700m+ amb road book i un tram d'orientacio la primera etapa.

Bueno entrem en matèria, el divendres dia 17 de setembre sortiem de Tortosa a les 15:30 hores amb destinació Puigcerdà, amb pluja desde la sortida fins l'arribada, el cap de setmana no pintava be en quan al temps es referia, ja que per dissabte la previsio era de pluja tot el dia i una baixada de les temperatures considerable.

Despres de fer una petita parada per estirar cames i pendre alguna cosa, arribem al camping stel de Puigcerdà sobre les 18:40h, on passariem la primera nit, recollim dorsals i material i cap al bungalow que teniem assignat a descarregar les bosses i les “burres”

A les 19:30h tocava reunió amb l'organització per donar la benvinguda als participants i comentar la etapa del dissabte, a les 20:30h tots a sopar i cap al bungalow a preparar la roba i material per al dia seguent i a dormir.

Dissabte, 5 del matí toca diana, i cap a l'esmorçar, no plou però esta molt nubol i fa un fred que pela!, a les 06:30 es dona la sortida a la primera parella i la resta van sortint cada 20segons, els nervis estaven a flor de pell, a les 7 sortim el trio calavera mes engarrotats que menos pel fred, nervis... i comença el festival!! despres de fer uns 3 km per carretera fins a Llivia amb una altitut de 1200metres comencem a fer la primera pujada que ens portaria a una cota de 2130metres d'altitut, convinat trams d'asfalt amb pistes de terra molt enfangades, com era d'esperar despres de estar plovent tota la nit.

Conforme anem pujant noto que les cames no em responien com jo m'esperava (suposo que pel fred i l'altitut) i la feina era meua per seguir a Liberto i Victor venia darrera meu amb els peus ven molls despres de sucar-los de ple dins d'un bassal d'aigua!. Arribem a la cota 2130 jo amb mes pena que gloria, i quan començo a entrar en calor fem la primera baixada i em torno a quedar gelat com un pollet. A partir d'aqui anem pujant, baixant i passant controls de pas fins el km 32 on comença el tram d'orientació, al mapa que ens facilita l'organització hi ha marcat un pont per on trevessar el riu, que no vol dir que fos la manera mes ràpida d'arribar, clar. La nit avans ens vam estar mirant el mapa i vam localitzar un altre pont i haviem parlat de provar d'anar per allí, però al començar el tram d'orientació decidim no arriscar i anar en busca del pont marcat al mapa, seguim a un grup de parelles i trios i fem cap a una sendera paral'lela al riu i del pont ni ratre, els altres equips fan mitja volta i Liberto troba un lloc per on travessar el riu i cap al punt de control en 1h 14min. A partir d'aqui tornem a seguir el roadbook i cap a Matamale (França), on arribem a les 14:00h, assiganció d'hotel, dutxa i al bar a fer un xampú i comentar les anecdotes del dia, a les 19:00 h reunio per comentar l'etapa del dia seguent, sopar i a dormir.

Diumenge, 04:40h del mati sona el despertador, quina son!!! anem a esmorçar i a les 06:30h es dona la sortida, calculem malament l'hora que ens tocaria sortir i arribem tard, com a castig a sortir els ultims! L'etapa d'avui era una autentica trencacames, per sort el dia ha sigut asolejat i m'he trobat molt millor que el dia anterior.

L'organització va decidir a última hora del dissabte posar un tram cronometrat entre els dos últims controls de pas, Victor amb el seu bon humor ens diu “xavalotes a conservar avans d'arribar al tram cronometrat i despues a trencar el crono!” si si li diem Liberto i jo. 3Km de baixada i 10km de pujada interminables i amb forts desnivells. Acabem la crono i fem baixada llarga on disfrutem com a camells adelantant a molts equips i d'aqui fins a Puigcerdà anar molt al tanto perque havien moltes cruilles i on era molt facil perdre's.

Arribem a Puigcerdà, “per fi ho em aconseguit!!” quina satisfacció d'haver conseguit acabar la cursa!! es genial, una experiencia per a mi inolvidable, i un plaer haver compartit aquest cap de setmana amb Victor i Liberto, als quals jo tambe dono les gracies per haver-me acompanyat en aquesta aventura.

Agrair tambe a l'organització el gran esforç que suposa montar una cursa d'aquestes caracteristiques.

El resultat de la volta a la Cerdanaya per a l'equip de la Moleta es:

Dissabte: 78km, 2100m+ 7h 04min

Diumenge: 98km, 2700m+ 7h 36min

Total 14h 41min i en la classificació genaral els 38 de un total de 81 equips que vam aconseguir finalitzar la cursa, no esta mal no! Jejeje

Josep.

mès fotos aquí.
També tenim video

A per la cabra de Tivissa

2010-09-20T14:17:00.004+02:00

Un matí assoleiat ens va acompanyar el diumenge en la nostra lluita per aconseguir endur-nos una cabra cap a casa. Ja només sortir, estava clar que no tothom podria obtar al premi, i que aquest quedava reservat només als participants més ben preparats (que per cert, no eren pocs). La resta de participants, com aliens a aquesta realitat, vam seguir lluitant per si de cas....

Només sortir ens dirigim directes cap a l'hermita de Sant Blai, i la dura pujada s'allarga fins arribar voltant els 600 metres on podem gaudir d'unes vistes espectaculars de la Costa Daurada. A partir de llavors es succeeixen un seguit de pistes pedregoses que ens fan baixar a cotes mes baixes. El recorregut s'anava fent més rodador i ràpid fins arribar a l'última pujada pel frestec barranc de Fogassos que ens du una altra vegada prop de la hermita de Sant Blai. Llavors només ens quedava baixar fins Tivissa per la tècnica sendera del Collet de Tormos.

Aquest any no ha pogut ser però que consti que ho hem intentat: Pili, Pau, Ramon, Juanjo i Carmelo.

Camí de Sirga 2010

2010-09-15T20:02:00.007+02:00

Molt bon ambient, i molt bon mati que ha acompanyat als 9 integrants de la moleta, Cristina i Jose Maria Puyo, Monica. Carmelo, Juanjo, Maikas, Victor i una de les ultimes incorporacions al club, Liberto, que s'han desplaçat un any més, a disfrutar de la V marxa BTT de l’Ebre Camí de Sirga a Móra d’ebre. Ben d'hora han anat sortint cap a Mora “l'exercit de baiker's” de la Moleta, després d’una estona esperant els dorsals i calentar uns minutets s’ha donat la sortida a l’edició d’aquest 2010.Com sempre les “màquines” han sortit com una bala i la resta de mortals s'han dedicat a fer btt i gaudir del recorregut, que aquest any a variat una mica i ha estat algo més exigent respecte l'any passat, però tot i aixo un recorregut molt encertat.
Juanjo, com diu el nostre president Lluis menja a part i ha sigut una de les “màquines” que s'ha perdut de vista tan aviat s'ha donat la sortida de la marxa, Carmelo que diu que esta mal de forma, doncs menos mal perque quan estara be ni li veurem el pel a cap marxa, nomes a la sortida i a l'arribada, de ben segur que aviat tornara a ser un d'aquest que menja a part (jejeje), Liberto, que tambe li agrada “plorar una mica” va entrar a 1 minut de Carmelo, oco baix el canvi que ha pegat respecte l'any passat, entre el canvi de “burra” i els km's que porta aquest any serà un a tenir molt en compte, Victor, fa poc soroll, agafa el seu ritme i va tirant a molt bon ritme i sense encantar-se, tres dels “veterans “ del club, Jose Maria, Garriga i Maikas, que dir d'aquets trio, nomes traurem el barret davant d'ells perque son tot un exemple a seguir son incomblustibles i més d'una vegada ens fan suar la gota gorda als més joves per seguir-los el ritme. Cristina, que un pardalet m'ha dit que va agafar una mica de pajara i no li va anar del tot be i va estar acompanyada en tot moment pel seu pare, Jose Maria, i Monica no se que dir perque no la tinc massa tractada, pero pel temps que ha fet esta feta una bona maquineta tambe.

Classificacions:

19- Juanjo: 2:23

57- Carmelo: 2:47

59- Liberto: 2:48

73- Maikas: 2:56

78- victor: 2:58

94- Garriga: 3:11

123- Monica: 3:45

132- Jose Maria: 4:15

133- cristina: 4:15

Josep.

més fotos aquí

I MARXA BTT AUBERGUE BENISSANET 11/07/2010

2010-07-23T17:04:00.006+02:00

Encara no havien tocat les 7:30 del matí i sortíem des de l'antic Sabeco direcció Benissanet. Tot i ser molt d'hora la calor que ja feia anunciava que seria un d'aquells típics dies de juliol, calor i més calor.

Arribem a Benissanet entre badalls i cares de son i enfilem els carrers en busca dels porxos de l'ajuntament, punt de concentració dels participants. Després de fer les riguroses inscripcions, saludar a amics i coneguts i rebre alguna picada de mosca negra, vam ser obsequiats amb una magnífica caixa de préssecs (especialitat del terme). Ja eren les 9:00h i tocava espavilar-se per preparar les màquines.
A les 9:30 donaven el tret de sortida a la I Marxa BTT de Benissanet. Josep Maria, Juanjo, Ramón, Pau i jo ens disposavem a gaudir i disfrutar del dia. El recorregut de 41 km, va transcórrer per pistes ràpides i pedregoses, senderes on en algun moment la gravetat i algun pi plantat al mig et podia jugar una mala passada. El punt àlgid de la marxa, va ser la pujada a la serra de Cavalls, que a part de la duresa de les seves rampes, se li havia de sumar la intensa calor que en aquells moments castigava les nostres esquenes. Malgrat tot, el patiment va ser sobradament recompensat amb el magnífic esmorçar que ens van preparar el veïns de Benissanet. Baldanes, pa torrat, pastissos, cocs, etc...

Destacar sobretot a l'organització per la il.lusió i les ganes que transmetien, va ser contagiós. La ruta i la bona senyalització va fer possible que la marxa es desenvolupés sense cap incident destacable.
Per part meua solament em queda dir que el dia em va somriure i em vaig poder emportar el pernil a casa!!! Així que ja sabeu amics de la moleta, a veure quan quedem i fem un bon esmorçar.

Fins aviat

Pili

més fotos

Cursa del Llop 2010

2010-07-19T23:57:00.013+02:00

Una altra edició de la cursa del llop, i aquest any amb una participació de llops locals impressionant, com més dura es una prova, ultimament més adeptes té, es el mon al reves, però be s'ha d'entendre que cadascun afronta el repte d'una prespectiva molt diferent, natros a lo nostre, el club btt la moleta a la prova que més ens agrada, la btt, aquest any una altra vegada amb una gran representació, Pili, Cristina, Ragna, Jordi, Pau, Juanjo, Josep, Ramon, Victor, David, Miquel i Josep Lluis, cadascun d'ells amb un objectiu diferent, però amb un objectiu i deu ni do si el van cumplir,

per un costat Pili que afrontava per primer vegada més de 100 km i l'honor de ser la primera dona de les nostres terres que afrontava la prova amb els seus dubtes personals, ho va fer molt be, Cristina en atrevir-se any rera any a fer la prova en la seva versió curta, que no es curta, 85 km, va baixar el temps, se nota que no hem portava a mi a pas de puça, Ramon que era la primera vegada que feia aquesta distància de 85km i el gallego va cumplir, l'any que be a d'anar per l'altre kilometratge, Josep, Pau, Victor, David i Miquel que també afrontaven per primera vegada mes de 100km i ho van fer de maravilla,
i per al final he deixat als dos maquinons Jordi i Juanjo que noi mengen a part, amb un bon estat de forma al llarg de tot l'any, tenien la possibilitat d'arribar a Tortosa en primer lloc, i vaja si ho van fer, Jordi i Juanjo van estar disputant els llocs d'honor de la prova, Jordi va arribar primer amb un temps excepcional, un primer lloc treballat ja que va haber competència, Juanjo que hem de dir, tercer amb un temps excepcional i també disputant a gent de nivell, crec que l'organització s'hauria de plantejar de fer pujar als tres primers en l'arribada, perque representa la lluita al llarg de la prova, ja que s'ho mereixen i a més es el reflex del que ha passat, sincerament faig una suggerència i no soc de donar consells, però un podi com deu mana amb els tres primers faria més goig, de veritat.

La meva enhorabona a tots perquè sou uns representants del esport amb tota l'extensio de la paraula, per com us comporteu i sentiu el nostre territori, com ho demostra la participacio en totes les activitats de bicicleta que es fan al llarg de les nostres comarques, felicitats de tot cor!!!

Més fotos premeu aquí

Classificacions:

Recorregut llarg:

Jordi: 4h 40min
Juanjo: 4h 49min
Josep: 6h 03min
Pau: 6h 39min
Victor: 6h 47min
Pili: 6h 48min
David: 7h 01min
Miquel: 7h 01min

Recorregut curt:

Ragna: 4h 40min
Josep Lluis: 5h 05min
Ramon: 5h 14min
Cristina: 6h 04min

Lluis Horta (President btt la moleta)

VIPXTREM

2010-07-15T07:07:00.007+02:00

El passat dissabte dia 10 de juliol ens vam desplaçar fins la localitat de Vimbodí Juanjo i Josep del btt la moleta, Xavi de l'uec Tortosa i Liberto de A.E Alcanar, per disputar la primera edició de la Vipxtrem, un gran repte btt de 128km i 3200metres de desnivell acumulat.

Preniem la sortida un total de 362 participants per afrontar una primera part del recorregut molt rodador pero que a partir del km 65 s'enduria i de quina manera.
La marxa transcorria per les muntanyes de Prades i el paratge natural de Poblet amb un gran valor paissatgistic i unes vistes impresionants.

Cal felicitar a l'organitzacio en general i un 10 pels avituallaments i el marcatge del recorregut.

Dir que es una prova que per molt que t'expliquen s'ha de fer per saber lo dura que es, tant fisicament com mentalmemt, a tot aixo les sumes les altes temperatures que vam patir aquest dia,(35-38 graus) hi han moments en que penses en llançar la tovallola i marxar cap a casa, (parlo per mi, Josep), pero un cop arribes a meta la satisfaccio d'haver aconseguit acabar el repte es brutal.
Finalment vam acabar la marxa un total de 274 participants de 362 que preniem la sortida.

Classificació provisional:

Juanjo: 8e, 8h 23min.
Xavi: 68e, 9h 58min
Josep: 133e, 10h 56min
Liberto: 178e, 11h 31min

Podeu veure més fotos fen clic aquí

Marxa Marató Btt del Riu Ebre 2010

2010-06-16T19:47:00.015+02:00

Aquest passat diumenge 30 de maig més de 170 participants vinguts de molts punts de les Terres de l’Ebre, Tarragona i Castelló, van gaudir de la IV Marxa Marató Btt del Riu Ebre que organitza el Club Ciclista Btt La Moleta. El dia es va presentar amb unes temperatures molt altes que van endurir els recorreguts per on transcorre aquesta prova de Btt. Malgrat això, tots els participants van superar la duresa del dia i van finalitzar sense més problemes i amb la satisfació d’haver complert els seus objectius.

La Marxa s’iniciava a Xerta, i desprès d’un tram de Via Verda s’arribava a les poblacions de Pinell de Brai, Miravet, Rasquera i Benifallet, per tornar a acabar a la població de Xerta. El recorregut d’una bellesa paisatgística molt alta, i amb el riu Ebre com a eix, mostrava els diferents paisatges típics de la ribera del riu en aquestes comarques de les Terres de l’Ebre.

L’organització, a càrrec del Btt La Moleta, va estar a l’alçada de les espectatives i va procurar que tots els participants poguessin gaudir d’un dia de btt amb totes les comoditats (avituallaments, control del trànsit en els punts de carretera, ambulància, servei tècnic ... ) a més d’oferir un dinar al Casal de Xerta a l’arribada.

Podeu les fotos de la Marxa fent click aquí

Trobada Remolins

2010-02-18T22:39:00.005+01:00

El passat 17 de gener vam assistir a la IV Trobada de BTT de Remolins, organitzada pels companys de la Penya Ciclista Baix Ebre.

Ens van preparar un bon recorregut amb nombrosos senders tècnics. A l'arribada bocadillet i pastetes. Vam ser una bona colla.

Si voleu veure les nostres fotos

I Marxa de l'Oli (St Barbera)

2009-11-25T22:57:00.002+01:00

Fantàstica trobada que ens van preparar els companys del UCS St Barbara, amb un recorregut molt endurero que ens va agradar molt, amb senders nous i d'altres ja coneguts. Un bon esmorçar a l'area de medi ambient de Godall on a més de menjar bé ens va servir per poder petar la xerrada amb tothom.

La participació va ser molt bona amb més de 140 btteros de les notres terres, i els de la Moleta vam ser els més nombrosos amb 13 inscrits.

Sendera de la Cova dels Bous

2009-10-14T23:05:00.013+02:00

El diumenge passat vam disfrutar com a xiquets d'aquest llarga sendera que baixa pel barranc de la Fou. Uns 40' de baixada continua, fent una parada per descansar i canviar opinions a la Cova dels Bous. La pujada des del Pantà d'Ulldecona fins a les Vallcaneres està sobradament justificada desprès de fer aquesta sendera. Recomanada 100x100.

Camí de Sirga 2009

2009-09-13T20:36:00.003+02:00

El passat dissabte 12 de setembre, vam participar a la IV edició del BTT de l'Ebre: Camí de Sirga que organitzen els companys de Riberabike a la ciutat de Mora d'Ebre.
Tant el recorregut llarg com el curt van ser de l'agrat de tothom, amb nombroses trialeres totes ciclables i pistes ràpides per les serres properes a Mora d'Ebre.
108 van ser els participants en aquesta pedalada i el Btt La Moleta va ser obsequiat amb un trofeu per ser el club amb més participants.