I TRANSPLANES (St Barbara)

El domingo 26 de junio, como ya viene siendo habitual, a las 7:45 de la mañana, una buena parte de los integrantes de La moleta nos encontramos en el parking del Sabeco para dirigirnos a Santa Bárbara. El motivo no era otro que el de participar en la “1ª Trans Planes” que organizan nuestros viejos conocidos de la Unió Ciclista Santa Bárbara. Otra vez más, puntual y con su Panda, el presi tomaba la delantera y emprendíamos ruta hacia la cercana Santa Bárbara.
Con casi tres cuartos de hora de antelación nos dispusimos a preparar las bicis y formalizar la recogida de dorsales. La organización fue ágil y en pocos minutos todos estábamos preparados para tomar la salida. El día se presentaba despejado y a las 9:00 de la mañana la temperatura ambiente hacía presagiar las altas temperaturas que alcanzaríamos.
El recorrido no defraudó a las expectativas: pistas rodadoras, tramos técnicos de sendera con subidas y bajadas, una corta pero dura ascensión en el último tercio y para finalizar una bajada de dificultad media previa a los últimos kilómetros en llano.
En cuanto a la organización no se puede poner ni una pega. La señalización correcta en todo momento, los avituallamientos completos y bien situados. Las necesidades de líquido propiciadas por el calor fueron bien cubiertas con abundante agua y bebía isotónica.
Para finalizar, como no podía ser de otra forma, buen ambiente entre todos los participantes y muchas caras conocidas entre habituales de este tipo de carreras. En cuanto a la Moleta BTT decir que, como afortunadamente viene siendo habitual, estuvimos bien representados en el pódium: segunda posición de Jordi en categoría masculina, primer puesto para Pili y segundo para Mónica en categoría femenina. Tampoco podemos pasar por alto una de las cosas que más nos gusta y nos enorgullece: BTT La Moleta equipo con mayor número de participantes, esta vez 16.
¡¡ Y este fin de semana disfrutaremos del “botín” de las últimas carreras: jamón, vino… y diversión asegurada!!!

Ramón Louzao

Els pòdiums

Club més nombrós

Pili Franco i Monica Adell (1era i 2ona en dones) i Jordi Garcia (2on en homes)

Algunes fotos més

QUEBRANTAHUESOS

L’aventura d’aquesta Quebrantahuesos fa dies que va començar, primer amb la preinscripció, després amb el sorteig, més tard amb la bici, els entrenaments en grup, en solitari, els dies bons, dolents, etc.

És el divendres a migdia quan començo el camí de pujada cap a Sabinyanigo, més content que unes Pasqües i pensant en l’aventura que estava a punt de començar. Ja

d’arribada, ja es veia que no estaria sol, ja que la majoria de cotxes que pujaven portaven alguna bici o altra. El primer que vaig fer en arribar va ser anar a la fira a buscar el dorsal i allò estava plè com un ou. Corredors profesionals, paradetes (em vaig comprar un xabasquero que em va anar de gala) i sobretot grups de gent que flipaven com jo. Després de donar una volteta, cap a l’hotel que teniem piscina de xorrets i s’havia d’aprofitar, soparot i a l’habitació a acabar de preparar-ho tot, semblava tonto ara agafo això, ara ho deixo, pos ara dos barretes, pos ara un gel, lo xubasquero,...total senyors, estava nerviós que voleu que us digui, el llit em va tranquilitzar una mica i per fi a dormir.

A les 5h30’ diana i a esmorzar, de tot com els bons però no passava gaire menjar, sortim amb les bicis a les 6h45’ cap a la sortida i allò ja era un bullici de gent per tot arreu amb bici i milers d’acompanyant sense bici i amb les càmares per inmortalitzar un moment únic per a molts.

A les 7h30’ el tret de sortida i al cap de una bona estona començo a avancar molt poc a poc. La serp multicolor ara si que està en marxa i és interminable.

De moment regulant, ja que ens havien informat que a la part francesa ens trobaríem pluja. Pujo el Somport amb molt bones sensacions però amb respecte ja que això acaba de començar. Baixada de Samport amb la carretera mullada i a la part de França en busca el Marie Blanque, començo a trobar la temuda pluja. Rés de d’altre món, però feia que la gent mostrés certa tensió ja que alguns contaven barbaritats de l’edició anterior. La pujada al Marie Blanque és molt bonica però hi havia boira i el respecte que em feia el port va fer que estigués pendent del pulsòmetre. Agafo avituallament i cap a baix, de moment vaig bé i els quilòmetres van caient.

Començo la pujada al Portalet, el port més llarg de tots amb 29 kms d’ascensió, és en aquest port a on s’aplega més gent, van passant els quilòmetres força bé ja que el desnivell dels primers quilòmetres no és massa gran i vaig avançant a molts corredors, cosa que em motiva molt. Els darrers crec que es fan durs a la majoria, però la darrera empenta la dona la cridòria i el suport de la gent, que durant hores no para d’animar a tots els corredors. Mare meva quin ambient fins i tot en poso de carn de gallina!!!!

Sembla mentida que en aquestes alçades una prova de ciclime et pugui enganxar tant i sobretot emociar, no per la duresa ni per l’esforç, sinó pel fet de veure tanta gent compartint una mateixa afició que tu i notar el sentit de superació de moltíssima gent.

Per un dia et sents gran damunt la bicicleta sigui quin sigui el teu nivell! .

L’any vinent hem d’anar un grup de la moleta.

Josep Lleixà

www.quebrantahuesos.com/

3a VIA VERDA NOCTURNA ALDOVER-BOT-ALDOVER

Aquesta setmana tocava una sortida familiar, tranquil·la i diferent. Una nocturna organitzada pel Centre Excursionista les Olles d'Aldover que ens oferia gaudir de la via verda en horari de tarde i nit.

Abans de les 6 de la tarda l'ambient era força festiu a l'Estació d'Aldover, amb tambors i gralles animant l'ambient i donant-nos ànims als més de 100 participants que començàvem a pedalar direcció a Bot.

Guillermo, Marta, Lluis, Aurora, Sandra, Carmelo, i els dos debutants Quim i Uxia arrancarem d'Aldover sobre les 6:30 amb ritme suau, petant la xarrada i gaudint de la tranquil·litat de pedalar sense pressa i sense mirar el crono.

Entre els participants hi havia molta canalla i gent poc habitual en les marxes típiques de btt de les nostres terres, l'ambient era força distés i familiar, i les presses s'havien quedat a casa.

Lo que alguns de nosaltres ens pensàrem seria una suau passejada fins a Bot es va convertir en un llarg calvari per diferents circumstàncies (Lluis amb la ressaca de la bronquitits i la sortida endurera del divendres, i un servidor amb les cames cansades de la pallissa de carretera del matí), i els 30 quilòmetres fins a Bot ens van costar una mica més d'esforç del que ens esperarem. Carregats amb els carrets per portar als nens poc a poc vam anar fent camí fins a Bot, passant per Xerta, l'Estació de Benifallet, La Foncalda, fins arribar passades les 8:30. Un cop allí, al Casal Municipal, ens esperava un magnífic pica-pica per recobrar forces i fer temps per que la nit enfosquís el cel, esperant la sortida de la lluna que finalment no vam veure.

Ja desprès de baixada tot va canviar, la nit va anar caient i la suau pendent favorable ens va fer gaudir d'una relaxada travessia per la Via Verda, alhora que els petits Quim i Uxia feien una becaina dins dels carrets.

Un cop arribat a Aldover la xaranga ens tornava a rebre, i amb un ambient molt festiu i ple de gent començava una altra festa amb l'actuació musical del grup Askama'n'Rama i molta gresca.

Carmelo

DUEXTREM AMPOSTA

El passat diumenge dia 12 ens desplaçavem cap al Montsià, per participar en la tercera edició de la Duextrem organitzada pel club Montbike. Entre badalls i cares de son, vam repartir les bicis als cotxes i vam enfilar la carretera cap a Freginals dirigits pel nostre presi i el seu inseparable Seat Panda. Un clàssic de les trobades de la comarca i el que, al meu parer, comença a ser un emblema de la Moleta.

Mitja hora més tard, arribem a la finca Cabiscol i després d'aparcar els cotxes entre els tarongers, recollim els dorsals, preparem les bicis, saludem als companys btteros i al "lio". Tret de sortida a les 9h en punt amb la novetat de que els primers km neutralitzats eren liderats per 2 genets al pur estil Bonanza.

El recorregut de la prova va ser molt encertat, distret i per a tots els gustos. Pistes rodadores per escalfar les cames, pujades per pista en bon estat i senderes de baixada, que tot i no ser la meva especialitat, les vaig aconseguir superar amb èxit.

L'arribada dels diferents participants a meta s'anava succeint entre crits, música i alguna expressió de sofriment. Les cares de cansament es van veure mitigades per la inestimable i calorosa rebuda que Lluís feia als moleteros.. Al igual que en altres trobades és en aquell moment on la gent comparteix, amb més tranquil.litat, les sensacions i anècdotes que la jornada ha generat i és en aquells precís instant on t'adones que les trobades, marxes i curses que s'organitzen són la excusa perfecta per poder passar un matí diferent en companyia dels teus amics.

Per últim, remarcar el bon ambient que va regnar durant tota la diada i felicitar a tot l'equip montbike perquè sabem que organitzar una moguda com aquesta és veritablement complicat. Tot els serveis de la cursa, avituallaments, menjar, begudes, massatges, dutxes etc van estar a l'altura.

A veure quan quedem i ens “jalem” el nostre trofeu!!

Pili

http://www.duextremamposta.com/

I Concurs Fotogràfic La Moleta BTT

Com ja sabeu, aprofitant una nova edició de la Marxa Marató Btt del riu Ebre vam convocar el I Concurs Fotogràfic La Moleta, sent el tema del concurs la mateixa prova.

Després de rebre nombroses fotografies de diferents participants, acompanyants i fins i tot amants de la fotografia que es van assabentar del concurs, hem elaborat una llista de premiats que us presentem.

1er premi: Casc Lazer Btt i dues invitacions per fer una baixada en piragüa.

Nuria Piñana

Juanjo fent la entrega del premi a Nuria

2on premi: Camel Back i un parell de mitjons de btt

Aurelio Monge

3er premi: Llums Cateye i un parell de mitjons de btt

Marisin Perolada

4art premi: Contaquilòmetres Sigma i un parell de mitjons de btt

Quique Llaurado

5e premi: Contaquilòmetres Massi, un bidó i pack de barretes energètiques

Telma Bielsa

6e premi: Foco, portabidó, i pack de barretes energètiques

Roger Forcat

7e premi: Guants, bidó i pack de barretes energètiques

Otto Vazquez

8e premi: 2 parells de mitjons Goka, bidó i pack de barretes energètiques

Vicent Borras

Aquí podeu veure més fotos dels participants.

Tracks del Diable non-stop

La Moleta, que últimament està a tot arreu, també ha estat present en aquesta exigent prova de btt celebrada a Torelló el dissabte 4 de juny. En aquest cas he estat jo, Liberto, l'únic representant del club. Segur que en properes edicions s'animarà algú més.

Bé, per resumir una mica com ha anat la cosa us diré que ha estat la cursa de btt més dura en la que he participat i les condicions en les que s'ha desenvolupat encara l'han fet més dura. Els Tracks del Diable, per aquells que no ho coneixen, són una serie de recorreguts amb btt a realitzar en diferents etapes, com ara els Pedals de Foc, d'Occitània, Cister, etc. La Non-Stop és un format de cursa en que es fan totes les etapes del recorregut original dels Tracks del Diable però, com el seu nom indica, sense parar. Amb sortida i arribada a Torelló els Tracks del Diable comparteixen part del recorregut amb marxes tant conegudes com la Cabrerés. En total aquesta segona edició de la Non-Stop acumulava 185 km i més de 5500m+.

Una vegada situats anem a la faena. Vaig sortir de Tortosa divendres sobre les 7 de la tarda, 3 hores de cotxe sopar i dormir a la furgo en un lloc habilitat que l'organització havia preparat per tots aquells que anàvem amb campers i autocaravanes. Sobre les 4 de la matinada em vaig aixecar per menjar tot el que el cos em va deixar i al catre una altra vegada. A les 5:25 em torno aixecar per preparar-me i aquí van començar els problemes. La sortida era a les 6 del matí i amb mitja hora no tenia temps de res. Com una bala em vaig preparar i vestir. Vaig anar a recollir el dorsal i quan pujo a la bici la Lefty no tenia pressió menos mal que portava la bomba. Faltant un minut per donar la sortida arribo al control de signatures. No havia anat ni al lavabo. Quin estres.

Arranca la cursa amb els poc més de 50 participants/inconscients i després de creuar el poble comencem a pujar i baixar senderes i pistes amb fang. Creuem riuets i el recorregut no para de complicar-se. La cursa es fa a través del GPS, obligatori, però els primers 30 quilòmetres estaven marcats perquè havien petites diferències amb el track. Només portava 10 quilòmetres i només pensava en abandonar. Les cames no funcionaven, el cor no pujava de voltes. En definitiva un desastre que de pensar en tot el que me quedava només em donava molt mal rotllo. Poc a poc, molt poc a poc van passant el quilòmetres i sobretot les hores. El dia estava completament ennuvolat i de tant en tant caien quatre gotes però res de l'altre món. El terreny en general estava bé encara que amb fang en moltes zones ja que tota la setmana havia estat plovent de manera intermitent. El recorregut espectacular en tots els sentits, vegetació, vistes, ambient però sobretot dur, molt dur. Vaig haver de baixar de la bicicleta no sé sap quantes vegades per remuntar senderes. Les baixades, on pensava recuperar part del temps perdut a les dures pujades, es convertien en els trams més complicats per culpa del fang.

Total que, patint i patint ja havia superat el quilòmetre 100 i començava, en teoria la part més light de la prova. A falta de 5 quilòmetres per arribar a l'avituallament del dinar va començar a ploure torrencialment i quan dic torrencialment vull dir que va caure la de cristo. Aigua i més aigua, llams i trons. No sabia on amagar-me. Només volia arribar a l'avituallament. Afortunadament aquest estava en un magatzem i aquí em vaig trobar amb un grup de quatre on anava la primera fémina de la cursa i que tota l'estona els havia portat 5 minuts per davant però no havia manera de contactar amb ells. El tram de cursa des d'aquest avituallament fins el següent va ser, sense cap dubte, el recorregut més dur, llarg i penós que he fet mai. La bicicleta va arribar a quedar-se estacada en el fang fins l'altura del pedalier sense possiblitat de sortir si no era a mans. Un veritable infern que no acabava mai. Les hores passaven però els quilòmetres no. Un cop vam arribar a Alpens, quilòmetre 140, l'organització ens va comunicar que la cursa quedava neutralitzada. Que cap corredor havia arribat a meta i que hi havia gent que havia abandonat o per hipotèrmia o per fatiga.

És una llàstima, només quedaven 45 quilòmetres més però tenien tota la raó del món, s'havia de neutralitzar. Vaig arribar a convulsionar sobre la bicicleta en alguns moments amb unes tremolors que no me deixaven ni frenar. Realment dur, molt dur. Pistes i senderes infinites de pujada enfangades sense possibilitat de pedalar. Un infern.

Bé, ja està passat. Quan estava a punt de marxar de Torelló l'organització em va agafar per sorpresa i em va dir que no podia marxar que anaven a entregar els premis tal i com havíem quedat en el moment de neutralizar la cursa.

Suposo que es van equivocar, no sé però, em vaig emportar el trofeu al segon classificat de la categoria +40.

A www.btt-mania.com m'esplaiaré una mica més. Són massa hores de sensacions per un resum tant breu.

Liberto

5ª Marxa Marató btt del riu Ebre

Bones a tots!!

Aquest diumenge vam cel•lebrar la cinquena edició de la Marxa Marató del Riu Ebre.
Un altre any hem estat capaços d'organitzar una activitat que, es mire per on es mire, no és gens fàcil, ja que, amb un traçat de 65 km i un altre de 38, transitant per tres comarques diferents i cinc ajuntaments amb les seves particularitats, comporta un esforç extra que fem amb moltes ganes.
El nostre club, com la majoria, amb recursos humans molt limitats té la sort de què els amics i amigues que vénen el dia de la prova ho fan amb una il•lusió tremenda i que el participant rep de primera mà. Tots estos amics fan possible que natros portéssem a terme esta prova, sense ells seria impossible!! Des d’estes lletres, rebeu el nostre més sincer agraïment!!
Avui em preguntaven a la ràdio quins nous reptes tenia el club BTT La Moleta a organitzar, a mi m'ha entrat el riure davant d'aquesta paraula. Natros afrontem durant l’any dos activitats que, tant una com l'altra, ja són per si mateixes un gran esforç i que la seva reedició ja és un somni si pensem que totes les activitats que fem tenen continuïtat: la Trobada va complir deu anys l'any passat i la Marxa Marató cinc, a part també fem activitats per a xiquets. Penso que ja complim els objectius.

En estos cinc anys de marxa marató hem anat modificant moltes coses del recorregut, diria que el de la primera edició quasi no té res a veure en lo d’esta cinquena; l'únic que tenen en comú és que porten la mateixa direcció, això es deu a un treball de recerca de llocs nous per on passar i de ganes de netejar km de senders perduts.
Aquest any també hem canviat el lloc de sortida i arribada, que també al llarg d'estos cinc anys hem anat modificat degut a diversos motius: per obres i perquè la prova anava creixent, el lloc triat ha estat l'antiga estació de Xerta, un lloc màgic i que ens ha facilitat molt les coses en lo referent a seguretat i estructura en si mateixa, hem suplit totes les carències d'un lloc que esperem que en el futur ja estigue equipat, però tot i les mancances el lloc és preciós.
Agrair a l'ajuntament les facilitats per tot el que hem necessitat, ells com natros, en un poble petit, també estan limitats; també agrair a la resta d’ajuntaments per on hem passat en aquesta cinquena edició. Ara, a l’entrar als pobles, ja no trobem cares estranyes, sinó tot el contrari, la gent ens rep amb amabilitat i no ens fica problemes. Només això ja és d'agrair.


Aquest any teníem dos recorreguts, el nostre recorregut marató de 65 km i un recorregut curt de 38 km, amb un desnivell a l’abast de tothom, en el que teníem esperances de què a la gent li agradés i el veiés com una manera de començar a participar en marxes BTT, no ens va decepcionar.
156 participants van fer el recorregut llarg i 40 van pedalar el curt, natros tot i tenir un màxim fixat en 250 participants ens sentim més que satisfets amb la participació, ja que el que pretenem és que el participant estiga a gust i això s'aconsegueix sent molt realista i natros ho som. Este volum de participació ens permet estar atents a tots els petits detalls i crec que ho aconseguim: uns bons avituallaments amb la beguda fresca, un dinar en forma de plat de pasta, obsequis per tothom, massatge a l’acabar la prova... Donar-li les gràcies a la planera per ajudar-mos a afegir un servei que no teníem.

La marxa marató d'aquest any ha estat una mica més accidentada del normal, no ens ha passat per alt i som conscients que tenim coses que millorar o millor dit modificar la seva manera de portar-les a terme. Reconeixent que haurem d’arreglar coses, no ens podem jutjar durament ja que hem fet un treball de control i seguretat de la prova impressionant, això també s'aconsegueix tenint un equip de gent compromesa i que té tots els coneixements de la prova:conèixer el recorregut, capacitat de decisió i que s'ho passa bé. Este any vam augmentar la família de La Moleta a l’hora de prendre decisions i això s'ha vist reflexat al transcurs de la jornada, ja que tot ha estat molt més fàcil.

Agrair l'acceptació d’aquesta prova al nostre territori per part de tots els clubs i bikers, tant de les nostres comarques com de fora d'elles, ja que, per a natros, és molt important i ens fa seguir amb moltes més ganes any rera any.

Ens veiem al novembre a la Trobada!!
I animar-vos a participar en la següent marxa del Challenge que es realitzarà a Amposta el dia 12 de juny!!!

Lluis Horta.

VIDEO http://vimeo.com/24690276

FOTOS 1 2 3

CLASSIFICACIONS

Classificació General

Classificació Homes

Classificació Dones

Classificació Recorregut Curt