Traductor

dimecres, 26 de setembre de 2012

QH MTB

Coincidia amb la prova de la Xallenger de Tivissa però una ocasió com aquesta no es podia deixar escapar. Aquest Juliol ens vam refredar per fer la Oturia Extrema que també es celebrava a Sabiñànigo i que compartia part del recorregut amb la QH de mtb. Era una bona ocasió per rectificar la ocasió perduda i descobrir la pujada al cim del Oturia i sobre tot el llarg sender de baixada que ens havien dit era interminable.

La prova era el Campionat d'Espanya de marató, així que estava la flor i nata del mtb espanyol: Mantecon, Ismael Ventura, Milton Ramos, Heras, Zaballa, Iñaki Lejarreta... i molts més pros.

A la sortida primer estaven els diferents calaixos per categories del federats amb llicència de competició, i a la part del darrera tots els que teniem llicència de cicloturista.

Ens esperaven 80km i 2600 d+, el mateix recorregut dels pros sortint 2 minuts més tard.  A l'altimetria es podia veure que bàsicament es tractava de fer dues pujades molt llargues (Oturia i Punta Güé)  amb molt desnivell, les baixades pertinents (que segons ens havien comentat eren bàsicament senders); la resta eren petites pujades i algun tram pla.

Desprès d'una sortida molt ràpida fent 9km de carretera, al pur estil QH, començavem la llarguíssima pujada a Oturia. Si la pujada es va fer llarga, la baixada encara més. Una primera meitat per un sender molt ràpid però molt trencat i bastant incòmode, que va deixar KO la bici de Juanjo (punxada i desprès canvi i rallos). La segona part millorava i la sendera és va fer molt divertida i com ens havien comentat: interminable.

Un cop baix el terreny no era gaire rodador, els senders de pujada i les pistes pedregoses no et deixaven agafar ritme. 

El recorregut s'apropava a Sabiñanigo al quilòmetre 60, abans de la pujada a Punta Güé, allí és podia escollir el recorregut "curt",  Albert va decidir que ja en tenia prou amb els més de 1500 d+ i 60km i amb bon criteri va decidir acabar allí (més val quedar-se amb un bon sabor de boca). 

La última pujada es va fer pesada, no era tan llarga com Oturia ni amb tant desnivell però la pista no era tant agraïda i les cames ja portaven càstig. Un cop al cim encara ens quedava, desprès d'una baixadeta, un bon tram de caminar abans d'agafar la empinada sendera que ens baixava a Sabiñanigo.



dijous, 13 de setembre de 2012

7é CAMI DE SIRGA


Desprès de l’estiu sempre costa una mica tornar a agafar el fil a la bici: festes, cervesetes, gelats, calor, vacances, una mica de peresa... són alguns dels ingredients que no ens ajuden a mantenir la forma durant aquestos mesos.  Els amics de la Riberabike ens van preparar un recorregut que venia perfecte per a recordar-nos que a les proves de la Xallenger tens que anar en condicions o si no vas a patir.
 
 
 
Si el DuExtrem té la sortida al lloc més espectacular, la finca del Cabisol, el Cami de Sirga té la més original. El circuit de velocitat de Mora , encara que queda apartat del poble és un lloc totalment diferent a lo que estem acostumats. El fet de donar una volta d’escalfament al circuit i desprès fer-ne una altra a tot drap va ser força divertit. 
El recorregut de 42km i 1300d+ presentava moltes novetats, tant en la incorporació de noves pistes i senders com en la distribució dels trams respecte a les últimes dues edicions. Pot ser aquest any els senders tenien més protagonisme, i això segurament va endurir una mica més el recorregut. Al final, malgrat la duresa, els participants valoravem positivament el recorregut. 
Pel que fa als Moleteros, com sempre una bona colla vam acudir a la “matinal de Mora”, encara que es troba a faltar al nostre presi Lluis que últimament no ens acompanya; dels que vam anar: Pau Marza, Jordi Garcia, Jeremies, Albert, Pau Luna, Monica, Sandra, Cristina, Victor, Alfredo, Guillermo, un servidor, i bona part de la colla de la Moleta Sud que fan l’esforç de vindre de Benicarló a totes les proves de la Xallenger: Fede, Oscar Balaguer, Oscar Bort, Andres, Jorge, Juan i Jesus.  
I dels resultats destacar la bona posició de Pau Marza, Jordi (que segurament es ficarà tercer a la general), Jeremies (que també entrarà dins dels deu primers) i com no en l’apartat de les noies en Monica i Sandra fent primera i segona respectivament. La part negativa se la van endur Victor que va caure i es va fer mal a la mà (esperem que només sigui el cop) i Cristina que va tindre una caiguda només sortir dins del circuit i va quedar bastant copejada i li va impedir fer el recorregut llarg.