ViPXtrem 2012

El dissabte 7 de juliol de 2012 s'ha celebrat la 3a edició de la ViPXtrem. Una marxa de btt que, amb només 3 anys, s'ha guanyat un espai en el calendari de molts ciclistes i els quasi 600 participants d'aquesta última edició així ho demostren.

Carmelo i Brita esperant la sortida

Recordo la primera edició en la que vaig tenir la sort de participar amb Josep Ureña. Un recorregut molt dur que va sorprendre a molta gent. Per donar unes referències i comparar la primera amb la tercera edició aquí van unes dades.
Dels 333 participants van arribar a meta 251 els 70 últims amb més de 12 hores de cursa i van abandonar 82 persones. Temps del guanyador 7h 29 minuts per 6h 09 minuts del guanyador d'aquesta  3a edició. A més a més del recorregut, que com ja he comentat va ser molt dur, les condicions climatològiques, va ser un cap de setmana de temperatures altíssimes, va passar factura a més de quatre.
El recorregut aquest 2012 ha canviat radicalment, no en distància ni desnivell (122 km i 3500m+) però només coincidia en petits trams respecte la primera edició. Encara així el recorregut és realment espectacular, per repetir sense dubtar. Pistes de tota mena i senderes tècnicament assequibles. Pujades molt llargues amb pendents durs i algun tram d'asfalt per enllaçar camins, tot realment per emmarcar.
Bé, anem al tema. Los tres de la Moleta, Carmelo, Josep Lleixà i jo mateix, Liberto ens vam presentar a Vimbodi divendres 6 de juliol sobre les 8 de la tarda per recollir dorsal i passar la nit a peu d'obra sense l'estres del desplaçament el mateix dia de la cursa. Una vegada tot preparat i després d'estar una bona estona xarrant amb Rober i Agustí de Traiguera ens anem a sopar a l'auto-caravana de Carmelo i a dormir.
5 i quart del matí, diana i a la faena. Esmorzar, cag...r, bici i a la línia de sortida a 0,5 metres de l'auto-caravana. Mentre esperem la sortida anem saludant i parlant amb amics i coneguts, Mario de Torredembarra, Raul de Cambrils, Sam i companyia del Perelló els col·legues de Traiguera, molta gent que anem col·leccionant en les nostres sortides i aventures. 7:05 hores sortida i a pedalar. Per davant no se sap quantes hores tenim fins arribar a meta. La temperatura ideal una mica de fresca i quan començem a pujar els núvols ens donen un cop de mà. Pràcticament el sol va apareixer uns minuts durant el recorregut i només els últims 20 quilòmetres va apretar la calor. 

Tot preparat

Encara que vam sortir los tres junts, als pocs quilòmetres, jo vaig tirar una mica i Carmelo i Josep es van quedar progressant al seu ritme. Josep anava una mica tocat d'haver passat una mala setmana i no estava al 100%. La primera pujada va anar molt bé avançant molta gent i vaig continuar amb la progressió fins el quilòmetre 45 més o menys. Aquí anava amb el Raul de Cambrils un amic de la Transpyr quan de sobte... tall a la coberta de la roda posterior... merda! El tall estava al lateral i ja el portava de la sortida que vaig fer el dimecres anterior. Bé, ara no podia fer res. Desmunto la roda i veig que al baixar la pressió el tall es queda taponat pel latex interior, uff menys mal. Torno a muntar la roda dono pressió i a còrrer. Doncs no, 500 metres i es torna obrir el tall. Merda dos vegades. Torna a desmuntar i poso càmera. En aquesta segona parada arriben Carmelo i Josep que s'aturen un moment per si necessitava alguna cosa. Acabo el canvi a càmera i a tornar-hi. Intento remuntar i agafar als companys i finalment al quilòmetre 65 connecto amb ells en una sendera de baixada. Només 2 quilòmetres després en una baixada ràpida i dura amb pedra i roca torno a punxar. Em va anar d'un pel ja que Carmelo anava uns 20 metres davant i vaig haver de cridar de valent per aturar-lo. Ja no portava càmera i si no em deixava una no tenia possibilitat de continuar. Em quedo canviant càmera i Carmelo continua. A l'avituallament del quilòmetre 71 demano una càmera nova a l'organització i afortunadament en tenien i vaig continuar amb garanties de poder canviar càmera si tornava a punxar. Dit i fet, quilòmetre 73 un altra baixada pedregosa i torno a punxar. Estava desesperat... però què passa avui! canvio càmera i em dedico a fer una neteja a fons del interior de la coberta. Ja ho havia fet la primera vegada però algo havia d'haver per punxar tantes vegades. No havia res però netejo tot el latex solidificat que havia adherit per si de cas. Bé, continuo però sense cap motivació. Agafo un ritme tranquil i sense cap presa. En l'avituallament del dinar demano una altra càmera però s'havien acabat, merda!! No paro a dinar, continuo al meu ritmet. Arriba la pujada més llarga i dura de tot el recorregut. Comença en asfalt per acabar en una pista. El primer quilòmetre el faig de tranqui però veig que la gent anava caient i això m'anima. Començo a apretar i pujar el ritme i em vaig motivant. A cada avituallament preguntava per una càmera però no havia res, continuava pujant. Un noi de Roquetes, Alex, que ja me tenia vist (l'havia avançat 4 vegades) em dóna una càmera de les dos que portava en l'avituallament abans de començar a baixar. Mil gràcies Alex, tot un detall. La baixada tenia un tram de sendera amb els passos més tècnics de tot el recorregut però només es tractava de un parell o tres d'esglaons que es podien superar a peu sense més històries. Continuo progressant i en arribar a Montblanc aconsegueixo una càmera. Alex passava de llarg de l'avituallament de Montblanc mentre jo estava bevent i uns quilòmetres després l'agafo i li torno la càmera que m'havia deixat. Ja estàvem al quilòmetre 100 amb una mica de sort aguantaria fins a meta. Aquest tram entre Montblanc i l'avituallament del 104 va ser infernal, amb molta calor. Afortunadament a partir de 104 vam sortir de la zona més baixa i tal com agafàvem altura baixava la temperatura i corria l'aire. La pujada més assequible que les anteriors però també llarga, amb uns 7 quilòmetres ens va deixavar a només 10 quilòmetres de meta. Els primers quilòmetres de baixada per sendera i els últims pista i carretera. En l'últim avituallament em diuen que els meus companys em porten un parell de minuts així que apreto les dents a veure si puc connectar i entrem junts a meta. Quilòmetre 118 agafo a la parella de Carmelo i Josep. Mirem el crono i només queden 4 minuts per fer 9 hores de cursa. Ho intentem però finalment vam entrar a meta en 9 hores i 2 minuts. Cansats però contents d'haver completat un recorregut tant exigent i espectacular. Segur que ens tornaran a veure.
Aquí està el vídeo, curtet com sempre.


Liberto

La cronica de la Vip al blog de Melo i Pepe a la Selva Negra