QUEBRANTAHUESOS 2012

Bé, aquest 2012, de nou, la Moleta ha estat a la Quebrantahuesos. La mare de totes de les cicloturistes. No per ser la primera o més antiga del calendari cicloturista si no pel ressò mediàtic i gran participació que atresora.
El recorregut de la marxa és tot un classic. Amb 205 km i prop de 4000 m de desnivell positiu acumulat és espectacular. Els imponents ports de Somport, Marie Blanque i Portalet, més el no menys "amable" Hoz de Jaca son realment un repte per qualsevol ciclista.
Aquest any la Moleta ha estat representada per Carmelo, Josep Lleixà i un servidor, Liberto. En el meu cas ha estat la meva primera participació i la veritat és que no les tenia totes. Mai havia fet tants quilòmetres amb la bici i tant de desnivell acumulat així que realment estava preocupat pel resultat final. Carmelo i Josep ja havien provat les "bondats" d'aquesta marxa en anys anteriors i repetien, que masoquistes.
Bé, divendres 22 de juny autocaravana i carretera cap a Sabiñánigo. La veritat és que és un luxe viatjar amb l'autocaravana de Carmelo. Nevereta, taula per menjar, el llit preparat per descansar.... una passada.
Amb menys de 4 hores ja anàvem pels carrers de Sabiñanigo que estava completament envaït per ciclistes de totes les classes, condicions i edats. La zona expo de les marques i organitzadors molt espectacular, amb moltíssima gent. Una vegada ben estacionats, apartadets del follon per descansar a la nit, baixem a per dorsals i passejar una mica. Una vegada equipats tornem al campament base per sopar preparar el material i dormir.
Dissabte 23, a les 5 i mitja del matí dempeus, esmorzar de campions, bicicleta i cap a la sortida. Una hora abans de la sortida ja estàvem col·locats però.....només teniem quasi 5000 ciclistes davant. A les 7:30 sortida... mentre los de la Moleta a l'espera... 10 minuts després posem el peu a la cala, 4 minuts més i passem per la línia de sortida mentre per megafonia anunciaven que ja havien passat més de 4000 ciclistes.
Es fa la volta al poble amb certa tranquil·litat. Josep m'havia avisat del perill de les coses que cauen al terra, bidonets, roba, bossetes, et. La primera en la frente. No portava ni 1 quilòmetre i em vaig tragar el primer bidonet sense poder evitar-lo.
Una vegada sortim del poble de Sabiñánigo agafem l'autovia cap a Jaca. Aquí comença a tirar la gent agrupant-se en pilots cada vegada més grans i rodant a molta velocitat, 50 km/h.
Una vegada passem Jaca la carretera comença a pujar i encara que la velocitat baixa, 30-35 km/h es continua rodant ràpid però còmodes.
Josep, per no perdre la costum, pinxa i s'atura, evidentment, per solucionar el tema amb l'ajut de Carmelo. Jo no em vaig assabentar i vaig continuar amb el grup. De fet més que un grup anava saltant de grup en grup buscant una bona roda i ritme per progressar.
La pujada a Somport la vaig trobar espectacular pels paisatges i gent animant a peu de carretera. Em vaig trobar molt fresc i animat però vaig preferir ser conservador i reservar per a la part final. No sabia el que m'esperava encara. La baixada de Somport, ja per la part francesa, va ser increïblement ràpida i llarga. No acabava mai. Es rodava en grup a més de 60 km/h. En aquesta zona em vaig trobar a la gent de El Perelló i la Cala. Fins el desvio de la pujada del Marie Blanque vaig anar amb ells. En començar el port del Marie Blanque portava una mitja de 33,5 km/h. La temperatura ideal, una mica de fresca i núvol era la millor manera de començar el temut port. La veritat és que és curt... però dur de collons amb pendents mitjes del 13% en alguns quilòmetres. La carretera era una autèntica serp de ciclistes que pujaven cadascú al seu ritmet. En arribar dalt em vaig sentir realment alleugerit. La mitat de la cursa estava al sac ara dosificar pel Portalet.
La baixada del Marie Blanque super ràpida i el tram de transició entre ports molt llarga. Tenia moltes ganes de començar la pujada i aquesta no arribava mai.
Comença el Portalet, primer molt suau i de mica en mica es va endurint. El sol va acabar de sortir i la temperatura va pujar notablement. Jo vaig començar a notar-me més cansat i vaig haver de parar un parell de vegades per agafar aigua i omplir els bidonets i menjar una mica. Fins el quilòmetre 133 no havia parat en cap avituallament i només havia begut 1 litre d'aigua amb sals minerals. Ho pagaria després. El Portalet no acabava mai, pujes i pujes i no acabes de pujar mai. Moltíssima gent animant a la vora de la carretera un ambient realment espectacular que s'ha de viure en primera persona. Una vegada superat el Portalet la baixada és molt ràpida, no per la velocitat... que també, però en un tres i no res ja comença l'últim port. És molt curt però amb zones molt dures després la baixada definitiva fins a Sabiñánigo. En aquest últim tram vaig començar molt bé en un grup molt fort rodant a més de 50 km/h però no vaig aguantar fins la meta i em vaig desfondar. Em vaig quedar fora del grup incapaç d'aguantar la roda i els últims 10 quilòmetres els vaig fer sol. Es van fer molt llargs i lents. D'anar a 50 km/h vaig passar a 25 km/h. Penant i patint vaig arribar a meta amb 7hores i 15 minuts, molt content d'haver aconseguit completar el recorregut. Carmelo i Josep van arribar pocs minuts després i junts vam anar a recollir el diploma i medalla de finisher. Després de menjar una mica i dutxar-mos.... carretera i cap a casa.
Aqui deixo un petit vídeo que vaig anar gravant mentre pedalava. QH 2012.


Liberto

CRONICA DE LA MARXA MARATO BTT DEL RIU EBRE

Aqui estan novament les reflexions despres d'un dia llarg, el de la nostra marxa, que si ja haviem fet l'esforç de fer-la un referent, este any sense cap mena de dubte en una participacio propera als trescents, ho hem aconseguit, aixo no vol dir que ha estat facil, res mes lluny de la realitat, els que organitzeu activitats d'esta mena sabeu lo dificil que es, els maldecaps, imprevistos d'ultima hora, els desitjos de que tot vaigue be, fan de vegades que sigue un sufriment, quan hauria de ser d'allo mes divertit, el proces per arribar al dia clau, de vegades es mes facil, de vegades mes complicat, no hi ha un any igual,pero el que esta clar es que hi ha un proces i llarg per arribar al dia de la prova i alli esforçar-te encara mes per que tot estigue a punt.


Recordo perfectament la primera edicio tant de la marxa, com de la trobada, tot era ingenuitat, estavem descobrin el nostre territori, aixo per si totsol ja feia que fos molt engrescador, invertiem hores sense estar pendents del rellotge, anavem inclus de nit a veure la millor manera per on pujar, per on baixar, era un nivell d'exigencia molt relatiu, l'unic que preteniem era lluir-mos en el bon sentit de la paraula, ensenyant als participants alguna sendera nova, que quan l'haviem acabat de llimpiar, evidenment probavem en les nostres bicis inmediatament, tot aixo en els anys tambe es va perdent i la marxa no es una excepcio, pero hem de recuparar esta magia i trasmetrela.... en estos sis anys hem fet esforços per canviar-la, hem netejat sendera, la hem fet el mes atractiva que hem pogut, com ja vaig escriure l'any pasat, en l'unic que se sembla la primera edicio de la sexta es en que porten la mateixa direccio, tota la resta l'hem canviat. A natros ens va agradar d'esta volta que esta repleta de particularitats, pasem per dintre de les poblacions, quasi naveguem per nostre riu Ebre, ja que no el perdem mai de vista, la barca de Miravet, que fora de ser un inconvenient, es un descans en una volta que esta repleta d'historia d' un riu Ebre que no fa tans anys aportava l'aigua potable, recursos alimentaris i era una via de comunicacio. Creem que es una volta que agrada, aixi ho demostra la participacio, natros som agraits i sempre hem posat per davant al participant en les nostres desicions, comprar si fa falta algo, fer una camiseta millor,fer millores en la seguretar com este any, en una paraula, natros ens hem exigit molt i val a dir que si que hem rebut alguna ajuda, estos anys han sigut de pendre riscos i desicions, hem obert cami per a que els de detras veiguen que si que podem portar-ho a terme, pero hem remat molt totsols tots estos anys, jo sempre vaig mantindre l'esperança de que el nostre trevall es veria recompensat i que algu ens veria atractius per decidir ajudar-mos a que tot fos mes facil, pero no ha esta aixi, pero en contrapartida hem rebut molt d'aprop el carinyo del participant, que ha vist en natros una gent il.lusionada i propera i que ens divertiem tant com ells.

Pero be ara toca parlar un mica mes de la marxa marato, mes d'un es sorprendria dels recursos en los quals hem organitzat el dia clau, sorprenent, no ficare el numero que erem. pero pocs, molt pocs i aixi es dificil, molt dificil, pero us ho dic jo, que soc el punyetero presi, que quan acaba no se explicar-me com ha pogut sortir tot tant be, te una explicacio i no voldria ser pedant, pero es que som bons, pero no cal tentar tant a la sort... aixo si cometem errors, evidentment, entenc les queixes dels participants de la marxa curta, que quan han arribat, i natros encara estavem trevallant a tota llet per que tot estes a punt, i tot aixo en un somriure a la boca, entendreu que no estavem preparats per a que un recorregut curt tingues el nivell que ha tingut, per a que us feseu a l'idea, estos anys enrera el primerl participant de la curta quasi arribava en lo primer de la llarga, que per si algu no ho sabia es el que puntua, natros del recorregut curt el que preteniem es que s'animessen gent menys preparada, pero no pasa res... que ha passat , que natros necesitem estes quasi tres hores per a que tot estigue a punt, des de aqui demano disculpes als participants del recorregut curt que van arribar i no ho teniem tot a punt, be les dutxes i l'obsequi si, i us esperava Isa en un somriure, desde que es dona el tret de sortida hi ha gent preparant el menjar per a que a hora de dinar estes a punt, vigilen a les cruilles importants per tal de que no prengue mal ningu, corren si fa falta per remarcar algun troç que misteriosament ha desaparegut senylitzacions, no parem i tot aixo en un somriure a la boca, es com lo del crono que mereix un apartat, mireu que es dificil que de quasi tres cents, no hi haiguen alguns segons... o que l'hagesem canviat dos o tres posicions..., no esta en la nostra intencio, pero pasa i no hi podem fer res.

Una cosa queda clara podem estar mes que satisfets del resultat, jo personalment ho estic, donar les gracies als que fan quasevol cosa per insignificant que sigue per a que els altres s'ho pasen be. Felicitats de tot cor!!!

Seria bo que totes estes reflexions d'un idealiste vingut a menys, no caiguesen en sac foradat, perque estan fetes en tota la sinceritat i honestetat. Podria ser un bon moment per veure com pasen les coses i no com fins ara que estavem fent que pasasen coses....



Gracies i fins la propera





LLuis Horta