LA MARATÓ DE TV3 EL CANCER

Aquest passat diumenge 16 de desembre, uns quants integrants del club btt la Moleta vam gaudir d’un mati cicloturista amb un gran motiu com és la Mataró de TV3. La marxa l’organitzava com cada any el grup cicloturista de Jesús, aquest any vam ser més de 200 ciclistes, això fa goig de dir-ho però de veureu va ser fantàstic, com per exemple a la recta d’Aldover estàvem formant part d’un enorme grup ciclista, d’una llarga filera amplia ocupant tot el carril dret de la calçada, puf imagineu-se... Continuant per dintre la població de Xerta, direcció Benifallet allí tenim el port de muntanya de la jornada.

El Coll de Som varem fer la mítica bandera verda, què els guanyadors van ser-hi el Victor Espuny i la Isa Gimeno; en arribar a Tivenys ens tenien preparat un esmorzar complet amb el bocata, fruita i beguda; mentre ens nodríem i aprofitàvem per fer el comentari del coll de Som també feien menció d’un altre acte important inclòs dintre la marxa, el memoriam de Miquel Espinós . Tot seguit reprenem la Marxa direcció Bitem i cap a Tortosa creuant el pont cap a Roquetes i finalment a Jesús, on ens tenien preparat un bon aperitiu fer realitzar l’entrega de premis, sorteig de regals i l’obsequi de records.

Aprofitant l’últim instant de la Marxa ens despedim dels companys/es fins la propera!

12 TROBADA BTT DE XERTA "VOLTA A LA MOLETA"

     Es diu ràpid, la dotzena edició de qualsevol cosa ja dona a entendre de que les coses s'han fet bé i que realment el grup humà que les porta a terme estimen esta activitat. Es el cas nostre, natros estimem la trobada, en els primer anys treballàvem sense descans per buscar llocs a vegades inverosimils per on fer passar als participants, cal dir que a vegades no encertàvem i el lloc no era precisament molt de l’estimació del ciclista. Però natros persistíem i cada any buscàvem una zona nova on clavar la desbrossadora, ferramentes varies i a la faena. Ens hem mantingut fidels a un model de bicicleta que potser ara té menys adeptes, però que continua sent l’essència de la bicicleta de muntanya, passar per llocs on nomes tú i la teva bicicleta passaríeu. Esta trobada  sempre ha estat un lloc per a iniciar-se en la pràctica de la bicicleta de muntanya, natros sempre li hem obert les portes a qualsevol participant, val a dir que la trobada sempre ha tingut recorreguts de trenta i pocs kilòmetres, per tant son distancies a les quals pot arribar un ciclista que sortigués un parell de cops a la setmana, i si anem al apartat tècnic estem en el mateix, si que hi ha molta sendera i com tots sabreu als voltants de la Moleta d’ Alfara no son fàcils ja que el terreny es molt pedregós, però això al participant tampoc l'ha inquietat al llarg d'aquests dotze anys, perquè natros hem deixat fer, simplement hem aconsellat al participant que arribat a un punt de cansament o de desesperació per la falta de recursos tècnics, les millors opcions per que acabés la trobada xalant.

     Aquest any en tots els dubtes existencials que passa qualsevol organització, hem tirat la trobada endavant, ja heu vist els que heu participat que el preu era reduït, sense obsequi commemoratiu, però sense perdre baix cap concepte la qualitat de la nostra trobada.
     Aquest any el recorregut, li hem confiat al nostre amic Juanjo Adell, o millor dit li hem endossat la responsabilitat, per a natros a encertat de ple, ha aprofitat tot el que tenim a prop de Xerta, i a més a més anant a un lloc que no havíem anat mai, la Vall Cervera, estos dies preciosa en tota l'aigua que ens va caure i on mes d'un es va banyar els peus. Aquest any al desplaçar una mica la trobada i en les condicions de fred i vent, hem anat modificant coses pel bé del participant, el nostre habitual esmorzar a meitat del recorregut, l'hem col·locat al final, d'esta manera era menjar, beure i caferet en lo nostre "conyac del sogre" i cap a casa.

     Estem més que satisfets en el resultat de la nostra trobada, amics que no fallen mai, gent nova que comença i mes lluny de qualsevol número de participants, el que pretenem aconseguir és passar-ho el millor possible.

     I com es diu en l'argot ciclista quan estàs lluny de la forma ideal, recuperant sensacions i natros a la trobada les hem començat a recuperar.

Salut per tots i gracies per compartir un dia de festa.

Lluis Horta

FOTOS feu clik aquí

QH MTB

Coincidia amb la prova de la Xallenger de Tivissa però una ocasió com aquesta no es podia deixar escapar. Aquest Juliol ens vam refredar per fer la Oturia Extrema que també es celebrava a Sabiñànigo i que compartia part del recorregut amb la QH de mtb. Era una bona ocasió per rectificar la ocasió perduda i descobrir la pujada al cim del Oturia i sobre tot el llarg sender de baixada que ens havien dit era interminable.

La prova era el Campionat d'Espanya de marató, així que estava la flor i nata del mtb espanyol: Mantecon, Ismael Ventura, Milton Ramos, Heras, Zaballa, Iñaki Lejarreta... i molts més pros.

A la sortida primer estaven els diferents calaixos per categories del federats amb llicència de competició, i a la part del darrera tots els que teniem llicència de cicloturista.

Ens esperaven 80km i 2600 d+, el mateix recorregut dels pros sortint 2 minuts més tard.  A l'altimetria es podia veure que bàsicament es tractava de fer dues pujades molt llargues (Oturia i Punta Güé)  amb molt desnivell, les baixades pertinents (que segons ens havien comentat eren bàsicament senders); la resta eren petites pujades i algun tram pla.

Desprès d'una sortida molt ràpida fent 9km de carretera, al pur estil QH, començavem la llarguíssima pujada a Oturia. Si la pujada es va fer llarga, la baixada encara més. Una primera meitat per un sender molt ràpid però molt trencat i bastant incòmode, que va deixar KO la bici de Juanjo (punxada i desprès canvi i rallos). La segona part millorava i la sendera és va fer molt divertida i com ens havien comentat: interminable.

Un cop baix el terreny no era gaire rodador, els senders de pujada i les pistes pedregoses no et deixaven agafar ritme. 

El recorregut s'apropava a Sabiñanigo al quilòmetre 60, abans de la pujada a Punta Güé, allí és podia escollir el recorregut "curt",  Albert va decidir que ja en tenia prou amb els més de 1500 d+ i 60km i amb bon criteri va decidir acabar allí (més val quedar-se amb un bon sabor de boca). 

La última pujada es va fer pesada, no era tan llarga com Oturia ni amb tant desnivell però la pista no era tant agraïda i les cames ja portaven càstig. Un cop al cim encara ens quedava, desprès d'una baixadeta, un bon tram de caminar abans d'agafar la empinada sendera que ens baixava a Sabiñanigo.

7é CAMI DE SIRGA

Desprès de l’estiu sempre costa una mica tornar a agafar el fil a la bici: festes, cervesetes, gelats, calor, vacances, una mica de peresa... són alguns dels ingredients que no ens ajuden a mantenir la forma durant aquestos mesos.  Els amics de la Riberabike ens van preparar un recorregut que venia perfecte per a recordar-nos que a les proves de la Xallenger tens que anar en condicions o si no vas a patir.

 

 

 

Si el DuExtrem té la sortida al lloc més espectacular, la finca del Cabisol, el Cami de Sirga té la més original. El circuit de velocitat de Mora , encara que queda apartat del poble és un lloc totalment diferent a lo que estem acostumats. El fet de donar una volta d’escalfament al circuit i desprès fer-ne una altra a tot drap va ser força divertit. 

El recorregut de 42km i 1300d+ presentava moltes novetats, tant en la incorporació de noves pistes i senders com en la distribució dels trams respecte a les últimes dues edicions. Pot ser aquest any els senders tenien més protagonisme, i això segurament va endurir una mica més el recorregut. Al final, malgrat la duresa, els participants valoravem positivament el recorregut. 

Pel que fa als Moleteros, com sempre una bona colla vam acudir a la “matinal de Mora”, encara que es troba a faltar al nostre presi Lluis que últimament no ens acompanya; dels que vam anar: Pau Marza, Jordi Garcia, Jeremies, Albert, Pau Luna, Monica, Sandra, Cristina, Victor, Alfredo, Guillermo, un servidor, i bona part de la colla de la Moleta Sud que fan l’esforç de vindre de Benicarló a totes les proves de la Xallenger: Fede, Oscar Balaguer, Oscar Bort, Andres, Jorge, Juan i Jesus.  

I dels resultats destacar la bona posició de Pau Marza, Jordi (que segurament es ficarà tercer a la general), Jeremies (que també entrarà dins dels deu primers) i com no en l’apartat de les noies en Monica i Sandra fent primera i segona respectivament. La part negativa se la van endur Victor que va caure i es va fer mal a la mà (esperem que només sigui el cop) i Cristina que va tindre una caiguda només sortir dins del circuit i va quedar bastant copejada i li va impedir fer el recorregut llarg.

 

 

Triatlo Popular Xerta per l'esport

El diumenge 26 d’agost de 2012

Classificacions

 al parc municipal "La Era" tindrà lloc la catorzena edició de la Triatló Popular de Xerta.

El recorregut serà el mateix de sempre
estarà format pels següents trams:
 800 metres nedant 14.000 metres en bicicleta de muntanya 3.400 metres corrent

 Horaris: De 08:00 a 9:30 - Lliurament de dorsals al parc municipal "La Era"
 i ubicació de les BTT (Mountain Bike) a la transició nedar/bici a “Les Moreres”

A les 10.00 h - Inici de la triatló

 En finalitzar la triatló, més o menys, a les 11.30 h, inici de la Duatló per als més petits.

Més informació

ViPXtrem 2012

El dissabte 7 de juliol de 2012 s'ha celebrat la 3a edició de la ViPXtrem. Una marxa de btt que, amb només 3 anys, s'ha guanyat un espai en el calendari de molts ciclistes i els quasi 600 participants d'aquesta última edició així ho demostren.

Carmelo i Brita esperant la sortida

Recordo la primera edició en la que vaig tenir la sort de participar amb Josep Ureña. Un recorregut molt dur que va sorprendre a molta gent. Per donar unes referències i comparar la primera amb la tercera edició aquí van unes dades.
Dels 333 participants van arribar a meta 251 els 70 últims amb més de 12 hores de cursa i van abandonar 82 persones. Temps del guanyador 7h 29 minuts per 6h 09 minuts del guanyador d'aquesta  3a edició. A més a més del recorregut, que com ja he comentat va ser molt dur, les condicions climatològiques, va ser un cap de setmana de temperatures altíssimes, va passar factura a més de quatre.
El recorregut aquest 2012 ha canviat radicalment, no en distància ni desnivell (122 km i 3500m+) però només coincidia en petits trams respecte la primera edició. Encara així el recorregut és realment espectacular, per repetir sense dubtar. Pistes de tota mena i senderes tècnicament assequibles. Pujades molt llargues amb pendents durs i algun tram d'asfalt per enllaçar camins, tot realment per emmarcar.
Bé, anem al tema. Los tres de la Moleta, Carmelo, Josep Lleixà i jo mateix, Liberto ens vam presentar a Vimbodi divendres 6 de juliol sobre les 8 de la tarda per recollir dorsal i passar la nit a peu d'obra sense l'estres del desplaçament el mateix dia de la cursa. Una vegada tot preparat i després d'estar una bona estona xarrant amb Rober i Agustí de Traiguera ens anem a sopar a l'auto-caravana de Carmelo i a dormir.
5 i quart del matí, diana i a la faena. Esmorzar, cag...r, bici i a la línia de sortida a 0,5 metres de l'auto-caravana. Mentre esperem la sortida anem saludant i parlant amb amics i coneguts, Mario de Torredembarra, Raul de Cambrils, Sam i companyia del Perelló els col·legues de Traiguera, molta gent que anem col·leccionant en les nostres sortides i aventures. 7:05 hores sortida i a pedalar. Per davant no se sap quantes hores tenim fins arribar a meta. La temperatura ideal una mica de fresca i quan començem a pujar els núvols ens donen un cop de mà. Pràcticament el sol va apareixer uns minuts durant el recorregut i només els últims 20 quilòmetres va apretar la calor. 

Tot preparat

Encara que vam sortir los tres junts, als pocs quilòmetres, jo vaig tirar una mica i Carmelo i Josep es van quedar progressant al seu ritme. Josep anava una mica tocat d'haver passat una mala setmana i no estava al 100%. La primera pujada va anar molt bé avançant molta gent i vaig continuar amb la progressió fins el quilòmetre 45 més o menys. Aquí anava amb el Raul de Cambrils un amic de la Transpyr quan de sobte... tall a la coberta de la roda posterior... merda! El tall estava al lateral i ja el portava de la sortida que vaig fer el dimecres anterior. Bé, ara no podia fer res. Desmunto la roda i veig que al baixar la pressió el tall es queda taponat pel latex interior, uff menys mal. Torno a muntar la roda dono pressió i a còrrer. Doncs no, 500 metres i es torna obrir el tall. Merda dos vegades. Torna a desmuntar i poso càmera. En aquesta segona parada arriben Carmelo i Josep que s'aturen un moment per si necessitava alguna cosa. Acabo el canvi a càmera i a tornar-hi. Intento remuntar i agafar als companys i finalment al quilòmetre 65 connecto amb ells en una sendera de baixada. Només 2 quilòmetres després en una baixada ràpida i dura amb pedra i roca torno a punxar. Em va anar d'un pel ja que Carmelo anava uns 20 metres davant i vaig haver de cridar de valent per aturar-lo. Ja no portava càmera i si no em deixava una no tenia possibilitat de continuar. Em quedo canviant càmera i Carmelo continua. A l'avituallament del quilòmetre 71 demano una càmera nova a l'organització i afortunadament en tenien i vaig continuar amb garanties de poder canviar càmera si tornava a punxar. Dit i fet, quilòmetre 73 un altra baixada pedregosa i torno a punxar. Estava desesperat... però què passa avui! canvio càmera i em dedico a fer una neteja a fons del interior de la coberta. Ja ho havia fet la primera vegada però algo havia d'haver per punxar tantes vegades. No havia res però netejo tot el latex solidificat que havia adherit per si de cas. Bé, continuo però sense cap motivació. Agafo un ritme tranquil i sense cap presa. En l'avituallament del dinar demano una altra càmera però s'havien acabat, merda!! No paro a dinar, continuo al meu ritmet. Arriba la pujada més llarga i dura de tot el recorregut. Comença en asfalt per acabar en una pista. El primer quilòmetre el faig de tranqui però veig que la gent anava caient i això m'anima. Començo a apretar i pujar el ritme i em vaig motivant. A cada avituallament preguntava per una càmera però no havia res, continuava pujant. Un noi de Roquetes, Alex, que ja me tenia vist (l'havia avançat 4 vegades) em dóna una càmera de les dos que portava en l'avituallament abans de començar a baixar. Mil gràcies Alex, tot un detall. La baixada tenia un tram de sendera amb els passos més tècnics de tot el recorregut però només es tractava de un parell o tres d'esglaons que es podien superar a peu sense més històries. Continuo progressant i en arribar a Montblanc aconsegueixo una càmera. Alex passava de llarg de l'avituallament de Montblanc mentre jo estava bevent i uns quilòmetres després l'agafo i li torno la càmera que m'havia deixat. Ja estàvem al quilòmetre 100 amb una mica de sort aguantaria fins a meta. Aquest tram entre Montblanc i l'avituallament del 104 va ser infernal, amb molta calor. Afortunadament a partir de 104 vam sortir de la zona més baixa i tal com agafàvem altura baixava la temperatura i corria l'aire. La pujada més assequible que les anteriors però també llarga, amb uns 7 quilòmetres ens va deixavar a només 10 quilòmetres de meta. Els primers quilòmetres de baixada per sendera i els últims pista i carretera. En l'últim avituallament em diuen que els meus companys em porten un parell de minuts així que apreto les dents a veure si puc connectar i entrem junts a meta. Quilòmetre 118 agafo a la parella de Carmelo i Josep. Mirem el crono i només queden 4 minuts per fer 9 hores de cursa. Ho intentem però finalment vam entrar a meta en 9 hores i 2 minuts. Cansats però contents d'haver completat un recorregut tant exigent i espectacular. Segur que ens tornaran a veure.
Aquí està el vídeo, curtet com sempre.


Liberto

La cronica de la Vip al blog de Melo i Pepe a la Selva Negra

MONZON: CAMPIONAT BTT D'ARAGO

Fins Monzon es va allargar Jordi Garcia per disputar el Campionat BTT d'Aragó. El recorregut de 9km, al que tenien que donar 4 voltes els Master 40, se li adaptava perfectament a les seves característiques i així ho va aprofitar ja que va arribar en primera posició de la seva categoria.

Aquest resultat segur li donarà una motivació extra per afrontar a finals de juliol el Campionat d'Espanya d'XC que es disputa a Murcia.

A topeee

QUEBRANTAHUESOS 2012

Bé, aquest 2012, de nou, la Moleta ha estat a la Quebrantahuesos. La mare de totes de les cicloturistes. No per ser la primera o més antiga del calendari cicloturista si no pel ressò mediàtic i gran participació que atresora.
El recorregut de la marxa és tot un classic. Amb 205 km i prop de 4000 m de desnivell positiu acumulat és espectacular. Els imponents ports de Somport, Marie Blanque i Portalet, més el no menys "amable" Hoz de Jaca son realment un repte per qualsevol ciclista.
Aquest any la Moleta ha estat representada per Carmelo, Josep Lleixà i un servidor, Liberto. En el meu cas ha estat la meva primera participació i la veritat és que no les tenia totes. Mai havia fet tants quilòmetres amb la bici i tant de desnivell acumulat així que realment estava preocupat pel resultat final. Carmelo i Josep ja havien provat les "bondats" d'aquesta marxa en anys anteriors i repetien, que masoquistes.
Bé, divendres 22 de juny autocaravana i carretera cap a Sabiñánigo. La veritat és que és un luxe viatjar amb l'autocaravana de Carmelo. Nevereta, taula per menjar, el llit preparat per descansar.... una passada.
Amb menys de 4 hores ja anàvem pels carrers de Sabiñanigo que estava completament envaït per ciclistes de totes les classes, condicions i edats. La zona expo de les marques i organitzadors molt espectacular, amb moltíssima gent. Una vegada ben estacionats, apartadets del follon per descansar a la nit, baixem a per dorsals i passejar una mica. Una vegada equipats tornem al campament base per sopar preparar el material i dormir.
Dissabte 23, a les 5 i mitja del matí dempeus, esmorzar de campions, bicicleta i cap a la sortida. Una hora abans de la sortida ja estàvem col·locats però.....només teniem quasi 5000 ciclistes davant. A les 7:30 sortida... mentre los de la Moleta a l'espera... 10 minuts després posem el peu a la cala, 4 minuts més i passem per la línia de sortida mentre per megafonia anunciaven que ja havien passat més de 4000 ciclistes.
Es fa la volta al poble amb certa tranquil·litat. Josep m'havia avisat del perill de les coses que cauen al terra, bidonets, roba, bossetes, et. La primera en la frente. No portava ni 1 quilòmetre i em vaig tragar el primer bidonet sense poder evitar-lo.
Una vegada sortim del poble de Sabiñánigo agafem l'autovia cap a Jaca. Aquí comença a tirar la gent agrupant-se en pilots cada vegada més grans i rodant a molta velocitat, 50 km/h.
Una vegada passem Jaca la carretera comença a pujar i encara que la velocitat baixa, 30-35 km/h es continua rodant ràpid però còmodes.
Josep, per no perdre la costum, pinxa i s'atura, evidentment, per solucionar el tema amb l'ajut de Carmelo. Jo no em vaig assabentar i vaig continuar amb el grup. De fet més que un grup anava saltant de grup en grup buscant una bona roda i ritme per progressar.
La pujada a Somport la vaig trobar espectacular pels paisatges i gent animant a peu de carretera. Em vaig trobar molt fresc i animat però vaig preferir ser conservador i reservar per a la part final. No sabia el que m'esperava encara. La baixada de Somport, ja per la part francesa, va ser increïblement ràpida i llarga. No acabava mai. Es rodava en grup a més de 60 km/h. En aquesta zona em vaig trobar a la gent de El Perelló i la Cala. Fins el desvio de la pujada del Marie Blanque vaig anar amb ells. En començar el port del Marie Blanque portava una mitja de 33,5 km/h. La temperatura ideal, una mica de fresca i núvol era la millor manera de començar el temut port. La veritat és que és curt... però dur de collons amb pendents mitjes del 13% en alguns quilòmetres. La carretera era una autèntica serp de ciclistes que pujaven cadascú al seu ritmet. En arribar dalt em vaig sentir realment alleugerit. La mitat de la cursa estava al sac ara dosificar pel Portalet.
La baixada del Marie Blanque super ràpida i el tram de transició entre ports molt llarga. Tenia moltes ganes de començar la pujada i aquesta no arribava mai.
Comença el Portalet, primer molt suau i de mica en mica es va endurint. El sol va acabar de sortir i la temperatura va pujar notablement. Jo vaig començar a notar-me més cansat i vaig haver de parar un parell de vegades per agafar aigua i omplir els bidonets i menjar una mica. Fins el quilòmetre 133 no havia parat en cap avituallament i només havia begut 1 litre d'aigua amb sals minerals. Ho pagaria després. El Portalet no acabava mai, pujes i pujes i no acabes de pujar mai. Moltíssima gent animant a la vora de la carretera un ambient realment espectacular que s'ha de viure en primera persona. Una vegada superat el Portalet la baixada és molt ràpida, no per la velocitat... que també, però en un tres i no res ja comença l'últim port. És molt curt però amb zones molt dures després la baixada definitiva fins a Sabiñánigo. En aquest últim tram vaig començar molt bé en un grup molt fort rodant a més de 50 km/h però no vaig aguantar fins la meta i em vaig desfondar. Em vaig quedar fora del grup incapaç d'aguantar la roda i els últims 10 quilòmetres els vaig fer sol. Es van fer molt llargs i lents. D'anar a 50 km/h vaig passar a 25 km/h. Penant i patint vaig arribar a meta amb 7hores i 15 minuts, molt content d'haver aconseguit completar el recorregut. Carmelo i Josep van arribar pocs minuts després i junts vam anar a recollir el diploma i medalla de finisher. Després de menjar una mica i dutxar-mos.... carretera i cap a casa.
Aqui deixo un petit vídeo que vaig anar gravant mentre pedalava. QH 2012.


Liberto

CRONICA DE LA MARXA MARATO BTT DEL RIU EBRE

Aqui estan novament les reflexions despres d'un dia llarg, el de la nostra marxa, que si ja haviem fet l'esforç de fer-la un referent, este any sense cap mena de dubte en una participacio propera als trescents, ho hem aconseguit, aixo no vol dir que ha estat facil, res mes lluny de la realitat, els que organitzeu activitats d'esta mena sabeu lo dificil que es, els maldecaps, imprevistos d'ultima hora, els desitjos de que tot vaigue be, fan de vegades que sigue un sufriment, quan hauria de ser d'allo mes divertit, el proces per arribar al dia clau, de vegades es mes facil, de vegades mes complicat, no hi ha un any igual,pero el que esta clar es que hi ha un proces i llarg per arribar al dia de la prova i alli esforçar-te encara mes per que tot estigue a punt.


Recordo perfectament la primera edicio tant de la marxa, com de la trobada, tot era ingenuitat, estavem descobrin el nostre territori, aixo per si totsol ja feia que fos molt engrescador, invertiem hores sense estar pendents del rellotge, anavem inclus de nit a veure la millor manera per on pujar, per on baixar, era un nivell d'exigencia molt relatiu, l'unic que preteniem era lluir-mos en el bon sentit de la paraula, ensenyant als participants alguna sendera nova, que quan l'haviem acabat de llimpiar, evidenment probavem en les nostres bicis inmediatament, tot aixo en els anys tambe es va perdent i la marxa no es una excepcio, pero hem de recuparar esta magia i trasmetrela.... en estos sis anys hem fet esforços per canviar-la, hem netejat sendera, la hem fet el mes atractiva que hem pogut, com ja vaig escriure l'any pasat, en l'unic que se sembla la primera edicio de la sexta es en que porten la mateixa direccio, tota la resta l'hem canviat. A natros ens va agradar d'esta volta que esta repleta de particularitats, pasem per dintre de les poblacions, quasi naveguem per nostre riu Ebre, ja que no el perdem mai de vista, la barca de Miravet, que fora de ser un inconvenient, es un descans en una volta que esta repleta d'historia d' un riu Ebre que no fa tans anys aportava l'aigua potable, recursos alimentaris i era una via de comunicacio. Creem que es una volta que agrada, aixi ho demostra la participacio, natros som agraits i sempre hem posat per davant al participant en les nostres desicions, comprar si fa falta algo, fer una camiseta millor,fer millores en la seguretar com este any, en una paraula, natros ens hem exigit molt i val a dir que si que hem rebut alguna ajuda, estos anys han sigut de pendre riscos i desicions, hem obert cami per a que els de detras veiguen que si que podem portar-ho a terme, pero hem remat molt totsols tots estos anys, jo sempre vaig mantindre l'esperança de que el nostre trevall es veria recompensat i que algu ens veria atractius per decidir ajudar-mos a que tot fos mes facil, pero no ha esta aixi, pero en contrapartida hem rebut molt d'aprop el carinyo del participant, que ha vist en natros una gent il.lusionada i propera i que ens divertiem tant com ells.

Pero be ara toca parlar un mica mes de la marxa marato, mes d'un es sorprendria dels recursos en los quals hem organitzat el dia clau, sorprenent, no ficare el numero que erem. pero pocs, molt pocs i aixi es dificil, molt dificil, pero us ho dic jo, que soc el punyetero presi, que quan acaba no se explicar-me com ha pogut sortir tot tant be, te una explicacio i no voldria ser pedant, pero es que som bons, pero no cal tentar tant a la sort... aixo si cometem errors, evidentment, entenc les queixes dels participants de la marxa curta, que quan han arribat, i natros encara estavem trevallant a tota llet per que tot estes a punt, i tot aixo en un somriure a la boca, entendreu que no estavem preparats per a que un recorregut curt tingues el nivell que ha tingut, per a que us feseu a l'idea, estos anys enrera el primerl participant de la curta quasi arribava en lo primer de la llarga, que per si algu no ho sabia es el que puntua, natros del recorregut curt el que preteniem es que s'animessen gent menys preparada, pero no pasa res... que ha passat , que natros necesitem estes quasi tres hores per a que tot estigue a punt, des de aqui demano disculpes als participants del recorregut curt que van arribar i no ho teniem tot a punt, be les dutxes i l'obsequi si, i us esperava Isa en un somriure, desde que es dona el tret de sortida hi ha gent preparant el menjar per a que a hora de dinar estes a punt, vigilen a les cruilles importants per tal de que no prengue mal ningu, corren si fa falta per remarcar algun troç que misteriosament ha desaparegut senylitzacions, no parem i tot aixo en un somriure a la boca, es com lo del crono que mereix un apartat, mireu que es dificil que de quasi tres cents, no hi haiguen alguns segons... o que l'hagesem canviat dos o tres posicions..., no esta en la nostra intencio, pero pasa i no hi podem fer res.

Una cosa queda clara podem estar mes que satisfets del resultat, jo personalment ho estic, donar les gracies als que fan quasevol cosa per insignificant que sigue per a que els altres s'ho pasen be. Felicitats de tot cor!!!

Seria bo que totes estes reflexions d'un idealiste vingut a menys, no caiguesen en sac foradat, perque estan fetes en tota la sinceritat i honestetat. Podria ser un bon moment per veure com pasen les coses i no com fins ara que estavem fent que pasasen coses....



Gracies i fins la propera





LLuis Horta

Marxa Marató Btt del riu Ebre

Classificació recorregut curt
Classificació recorregut llarg

Fotos 

Un any més ja tenim aquí la Marxa Marató Btt del riu Ebre, aquest any cumplim la 6ena edició d'una prova que  organitzem des del Club Btt La Moleta amb molt d'entusiasme i esforç.

Com molts ja coneixeu, es tracta d'una prova que supera els 60 quilòmetres i la majoria de participants superen les 3 hores per finalitzar-la. Està integrada dins el calendari del Xallenger BTT Terres de l'Ebre i destaca per la bellesa dels paratges per on passa, creuant fins a 5 poblacions (Xerta, Pinell de Brai, Miravet, Rasquera i Benifallet) i xafant tres de les comarques de les Terres de l'Ebre (Baix Ebre, Terra Alta i Ribera d'Ebre).

El riu Ebre és l'eix vertebrador del recorregut, apareixent en molts quilòmetres durant la ruta. Una de les coses que li dóna una singularitat especial a la prova és la utilització del pas de barca de Miravet per creuar el riu. És un punt de retrobament i descans abans d'afrontar la segona part del recorregut.

També hem preparat un recorregut més curt d'uns 35 quilòmetres amb menys dificultat per aquells que no es vegin en forces per superar el llarg.

Com en altres ocasions, aprofitarem el pas per dins dels pobles per a oferir-vos els avituallaments líquids i sòlids per recuperar forces, i en arribar a Xerta disposareu de dutxes (al Casal Municipal) i un bon àpat a base de pasta i amanida amb un bon refresc que us ajudarà a repostar les energies perdudes.

Aquest any, com a mesura de seguretat, es neutralitzaran els primers quilòmetres de Via Verda, així com el pas  per la població de Miravet.

D'aquesta forma quedaran dos trams cronometrats: el primer s'iniciarà al deixar la via verda quan agafem el camí de Riberola (passat l'estació de Benifallet) i s'acabarà  a l'entrada de Miravet; i un segon tram que s'iniciarà un cop creuat el pas de barca fins l'estació de Benifallet on tancarem el crono.

La suma dels dos parcials donarà el temps per classificar a la Xallenger. Tant en els trams cronometrats com els que no ho son, cal tenir molta cura i respecte per la resta de vianants  i s'ha de tenir present que els camins estan oberts al trànsit.

La inscripció anticipada (fins el dia 25 de maig) a la prova té un cost de 15€ per als que disposin de la Llicència Federativa de Ciclisme i 21€ per als que no entiguin federats. El mateix dia us podeu inscriure amb un recàrreg de 5€. Regularment anirem actualitzant la llista d'inscrits.

El lloc i hora de sortida serà l'Estació de la Via Verda de Xerta a les 9 del matí. Es podrà recollir el dorsal a partir de les 8.

Us esperem

BTT La Moleta

ORBEA MONEGROS

Un altre any la Maratón de los Monegros (ara anomenada Orbea Monegros) ha entrat al calendari de La Moleta. Coincidint amb l'espectacular augment de la participació que ha experimentat aquesta prova (aquesta edició quasi ha doblat la passada, passant de 3000 a 6000), el nostre club ha contribuït amb un bon nombre de participants.

Al recorregut de 66 quilòmetres (mitja-marató) participava Cristina, Jose Maria, Sandra, i la colla de Benicarlandos que tenim agregada i que entre nosaltres anomenen La Moleta Sud (Fede, Oscar Balaguer, Oscar Bort, Radu, Andres Barreda, Chimo, Jesus, Juan i Domingo).

Al recorregut llarg de 120 quilòmetres estaven Liberto, Pau Luna, Josep Lleixà, Jordi Garcia, Josep Ureña, Ramon Lozau, Miquelet, David Campanals i el que escriu... casi res la gentada que erem.

Doncs ja us podeu imaginar "el tinglado" que s'havia montat havent-hi més de 6000 participants: bicicletes per tot arreu (moltes 29" encara que són una minoria es comencen a veure de valent), música, parkings plens de furgos, remolcs, autocaravanes, tendes de campaña, algún autobús, una pantalla gegant en proyeccions de videos, una mini-fira d'expositors (entre ells Orbea), un helicòpter per controlar la prova.... vamos, un espectacle.

Del recorregut no hi ha gaire a dir.... molta i molta pista, absència de zones tècniques, moltíssima pols (encara que aquest any pot ser no hi havia tanta per què havia plogut els dies anteriors), algun bassal de fang impossible d'esquivar, molt de plat gran, molta gent acalambrada als últims quilòmetres... Està clar que el que participa en aquesta prova no ha d'esperar que el recorregut destaqui per la seva bellesa.

A la sortida de la llarga hi havia un reservat als 100 primers classificats de l'any passat; tots els demès ens anavem colocan segons anavem arribant. Natros vam anar a fer cua a les 12:15 (una hora i quart abans de la sortida) i més o menys ja teniem uns 1500 corredors davant nostre, del total de 4000 i pico que participava.

La mitja-marató sortia a les 15h, i encara que no hi havia tanta gent (1600 aprox) la sortida també feia goig. 

De la cursa, cadascú pot contar la seva història, segur que no hi ha dues iguals. Només cal destacar que tots vam arribar sans i estalvi a la meta però recoberts d'una capa important de pols i fang.

En acabar, ens vam anar retrobant a la meta i després de les necessaries dutxes vam menjar un bon plat de fideuada i carn, i ens vam dedicar a contar les batalletes que haviem passat durant la cursa. També vam anar saludant a molts companys de les Terres de l'Ebre que havien participat (segur que som dels que més ens movem).

Com a puntilla a la jornada, ens vam quedar fins l'entrega de trofeus ja que teniem que aplaudir a Jordi Garcia que va pujar a recollir el trofeu com a segon classificat a la categoria Master 40 de la Marató, i a Sandra que va arribar la tercera dona de la mitja marató.

Ahí queda.

Carmelo.

Xallenger Btt Terres de L'Ebre: Transplanes (Santa Barbara)

La Transplanes de Santa Barbara ha estat la segona de les proves de la Xallenger. El recorregut molt paregut a l'edició anterior s'ha millorat introduint trams de sendera per la zona de Masdenverge i Freginals, i canviant l'accés a la Serra de Godall i la sendera de baixada. En resum, un trenca-cames de 40qm molt divertit amb la pujada final cap a la Font de l'Arboç que a més d'un se li va atragantar.

La organització a càrrec de la UC Santa Barbara, com sempre, amb molt bona nota malgrat el marcatge de l'últim sender que va fer anar de cap a molts participants.

La representació de La Moleta excel·lent amb 21 integrants que van compartir amb la resta de participants una altra prova de la Xallenger cada vegada amb un sabor més competitiu.

Dels nostres recalquem els resultats de les noies que van omplir el pòdium. Un mèrit especialment destacable si considerem la duresa dels recorreguts, on només el fet de completar-lo ja fa que sigui digne de menció. En aquesta ocasió Mònica, Sandra i Cristina van ocupar els tres esglaons del podi.

En nois, Jordi Garcia va aconseguir la tercera posició, i Pau Marza va arribar el quart.

Xallenger BTT Terres de l'Ebre: Ruta dels Bandolers (La Ràpita)

En un diumenge tirant a fred i ventós ens vam presentar a La Ràpita per inaugurar la Xallenger d'aquesta temporada. Els companys del BTT La Ràpita s'estrenaven en això d'organitzar una marxa, i s'ha de reconèixer que van estar a l'alçada malgrat la dificultat del que representa moure un "tinglado" d'aquests.

Del recorregut cal destacar que es van combinar pistes molt ràpides amb senderes que requerien força habilitat tècnica, sent un recorregut bastant exigent en tots els aspectes. 

El grup de la Moleta va estar força ben representat amb 19 moleteros en ganes de canya. Vam ser el club amb més participants i això es va veure reconegut per la organització amb un premi que a tots ens va agradar: un pernil.

A nivell individual està clar que la gent arriba ben preparada, no val allò d'anar a donar una volta.... aquí tothom va a sac. Dels nostres cal destacar en aquesta prova a Pau Marza, Jordi Garcia i Juanjo Adell que van estar colze a colze amb els primers, i com a revelació tenim a Jeremies Pla que ha millorat molt i va com una moto. I com no, la nostra secció femenina que és el nostre diamant més preciat, van estar força bé aconseguint fer pujar Monica Adell al pòdi.

Marxa Cicloturista Terres de Vi i Cava

Bé, a vore això com ho podem explicar.... sense ferir la sensibilitat a ningú.

Pos resulta que el diumenge 25 de març els senyors impresentables de Pau, Carmelo, Josep Lleixà i jo (Liberto) vam participar a la marxa cicloturista Terres de Vi i Cava a Vilafranca del Penedès, impresentables perquè no necessiten presentació.

Mesos abans havíem planificat una mica la temporada mirant quines marxes podíem fer i aquesta era la primera en que coincidíem.... casi tots. Total, que dissabte vam quedar per marxar després de sopar i passar la nit a peu d'obra així podríem dormir una mica més. El viatge va ser curt, distret i còmode. Amb l'autocaravana de Carmelo vam viatjar de miedo i dormir de cine, ole! Una vegada a Vilafranca vam estacionar a 50 metres de la sortida de la marxa i a dormir. Cadascú va agafar parella per dormir.... jo vaig triar a Pau (més tendret) mentre Carmelo i Josep compartien llit. La nit va passar ràpidament i ben de matí ens vam aixecar per menjar una mica abans de sortir a prendre la fresca. Cal dir que l'alarma no va tindre molt d'èxit i va haver de sonar varies vegades fins que ens vam dignar a fer moviment.

Bé, una vegada equipats, menjats i.... vam anar a buscar el dorsal i preparar-nos per la sortida. Es va endarrerir una mica i sobre les 08:20 va començar la cosa. La gent va sortir com una moto i ben aviat el grup (600 participants) es va estirar. Des del primer metro la marxa va ser un salvese quien pueda i maricon l'últim. Poc a poc vam agafar temperatura i velocitat fins la pujada del primer portet. Aquí anàvem los 4 junts però en acabar el port havia perdut el contacte amb los tres cracks. Vaig continuar al meu ritmet esperant la reagrupació dels quatre moleteros i finalment ho vam aconseguir.... a la línia de meta casi 4 hores després de separar-nos.

El cas és que la marxa va estar molt bé. El recorregut entretingut i no molt exigent, un gran ambient per l'alta participació i en general molt contents per com havia anat tot. Los "xiquets" es van passar tota la marxa de xarreta i a mi hem van deixar sol i en comptes d'intentar agafar-me quan s'aproximaven una mica es frenaven per no agafar-me, que ca......

Al final dutxa, pa en tomata i pernil, cervesa, massatge i cap a casa en la super-caravana.

Classificació:

04:42 Liberto

05:03 Carmelo

05:03 Josep Lleixà

05:03 Pau

Ahhhh! per cert, ens van donar una copa després de molt insistir per part de l'organització. Trofeu al club més llunya que participava.