Traductor

dimarts, 9 d’agost del 2011

TRANSALP 1/10

CRÒNICA DE LA TRANSALP 2011. DEL 16/07 AL 23/07

ASPECTES GENERALS


Seguint la tendència de preparar i formar part de nous reptes ciclistes, dos dels membres de la Moleta Btt, ens decidim a enfrontar-nos a la Transalp Bike, una proba ja clàssica en els calendaris internacionals del món de la btt, sobretot pel que fa a les probes per etapes. D’un gran prestigi i també ressonància mediàtica, és conegut també la dificultat per a poder-hi participar, donada a que està limitada a un nombre concret de participants, que són 1100, per equips de dos corredors, o sigue que 550 equips. Finalment, sona la flauta i hi podem participar.

Tant a Òscar com a mi, ens fa molta il·lusió però també respecte, per tant, som a primers d’any i som coneixedors que ens hi hem de posar a treballar, pel que fa a les cargues de fons com a les de desnivell, més de cara al final de la preparació. Tanco números la primera setmana de juliol, i des de la segona quinzena de gener, acumulo un total de 17.000 kms i 159.000 mts + de desnivell acumulat, tant en bici de carretera com en de muntanya.

Ara toca sortir a rodar durant dues hores cada dia amb desnivells molt suaus, hora de massatges, menjar abundant i fugir de la calor del nostre terreny. Estem a una setmana de la sortida i pensem que tenim les bateries carregades.

Marxem dos dies abans de la proba, així ens prenem el viatge més tranquil·lament, fem nit a Baden (Suïssa) i a l’endemà, després de dinar estem ja a Mittenwald (Alemanya), punt de sortida de la Transalp 2011.

Anem a buscar dorsals, bosses, i lots de productes varis de publicitat. Després, ja anem cap al pavelló on es fan els actes de presentació de la proba i el primer Pasta Party, amb balls, begudes i pastes típiques tiroleses.

Cal dir que la Transalp, al ser una proba en línia, és la mateixa organització de la proba que et trasllada les teves coses que no t’endus amb la bici, així doncs, coneixedors de les diferents necessitats i/o mides de bosses de cada ciclista, són ells qui te’n donen una de la mateixa mida per a tothom i allí hi has de posar tot el que et vulgues emportar, no més. La sort és que hi cap tot el que necessites, almenys per a nosaltres.

Pel que fa a les pernoctacions, es pot fer de dues maneres: la modalitat lliure, que els participants van d’hotel, pensió, alberg o autocaravana, ho has d’haver comunicat prèviament a la organització i et porten la bossa on els hi has dit, i la del Camp.

Aquesta és la que vam escollir, primerament per que és la més econòmica (150,00 €) i per que també és la manera en la que millor es viu aquesta proba des de dins, i així també conèixer a molts dels participants i poder discutir la jugada cada dia, abans i després de l’etapa.



L’opció del Camp, hi incloïa també l’esmorçar, que això sí que estava de conya. El sopar, anomenat Pasta Party, estava inclòs amb el preu de la inscripció de la cursa. Aquest tenia un plat de pasta acompanyat d’amanida algun dia, o d’un segon plat, fruita o dolços.

Una cosa molt curiosa de la Transalp, és que l’esmorçar i el Pasta Party anava a càrrec de les poblacions per les que s’aturava la proba. Eren els voluntaris locals qui se’n cuidaven, o en el cas d’algun altre, un servei de cattering contractat per l’administració local o inclòs, per exemple a St. Vigil, els hotels es van repartir els participants i cadascun ens acollia a alguns (a nosaltres ens va tocar el de quatre estrelles i ja us podeu imaginar com ens vam posar). És una manera que tenen de promocionar-se aquestes poblacions, i i així també de fer més barata la inscripció als participants. És per això que cada dia, depenen del poble, hi havia una cosa o una altra per sopar/esmorçar. A mesura que el poble era més gran o turístic, es notava en com t’havien omplit el plat, però en general, van estar tots molt bé.

En quant als avituallaments de la proba, són més que correctes, amb abundant fruita, fruits secs, barretes i gels, però només si els demanaves i a més te’ls donaven oberts. Una cosa molt original és que hi havia cogombre amb sal, jo no ho havia vist mai però deien que anava molt bé per als calambres.

Pel que fa a les bicis, es poden deixar totes les nits en un parc tancat i vigilat, això sí, els dies que era al ras, si plovia te la trobaves ben fresqueta.

En quant als serveis de rescat i/o emergència, jo almenys no vaig veure cap ambulància de les que estem acostumats, tot es feia a través de motos que hi havia pel recorregut per a una assistència ràpida i en cas necessari es feia el rescat amb helicòpter. Malauradament en va haver més d’un d’accident greu i va ser necessari activar tots els dispositius. Crec que és la manera més encertada donada la orografia del terreny.

La sortida de cada etapa, estava muntada en sectors per ordre de la classificació general, hi havia des de l’A fins al D. Nosaltres sempre vam estar al B. Hi havies d’estar 45’ abans de la sortida oficial, fes el temps que fes, plogue o neve. Mentre parla l’speaker, els últims 15’ posen les mateixes cançons cada etapa i així des de la primera edició. La última de totes, just quan faltava 1’, era el mític Highway to Hell d’AC/DC. Impressionant.

Abans d’explicar els detalls de les etapes, voldria fer una petita valoració de lo qué és el recorregut en si:

- corriols, no n’hi ha gaire, però els que hi ha, estan nets, són amples i d’una vellesa que no estem gens acostumats.

- asfalt massa per al meu gust, sobretot en els trams de baixada.

- organització, un 10 de 10. Impecable en tots els sentits, no es pot demanar més.

- marcatge, un altre 10, tret d’un parell d’equivocacions que vam tenir, però estava ben marcat.

- dificultat tècnica, nivell mig, apte per a qualsevol que estigui acostumat a fer btt pel nostre terreny.

- dificultat física, nivell alt molt alt, hi ha molt desnivell i són molts dies seguits.

Si algú té interés en fer-la o vol saber més coses, que no dubti en preguntar’m-ho, guardo tots els detalls de les reserves d’hotels, plànols de les poblacions, ...

TRANSALP 2/10

CRÒNICA ETAPES

1era ETAPA. MITTENWALD (ALE) – WEEBERG (AUT). 95,55 kms +2.336 mt.

Aquesta primera nit l’hem passada a la furgo d’Óscar, això si, hem deixat les bicis al garatge de l’hotel dels companys de Tarragona. Ens aixequem aviat i ens vé a veure Lluís i ens dona la noticia del dia: la nit passada han robat totes les bicis del garatge menys les nostres. L’única explicació que hi trobem és que les nostres estaven lligades amb una candau i no les van poder treure per la porta totes a la vegada. Totes les demés, les van robar, i al tanto que hi havia bicis de més de 7.000 euros. La propietaria de l’hotel en evident estat de txoc. Segons ella no havia passat mai res, policia amunt i avall i els propietaris de les bicis maleint-ho tot.

Amb el “jaleo”, arribem tard a l’esmorçar dels participants i hem de comprar alguna cosa a un súper. Falten 35’ per la sortida i encara estem menjant.

Al ser el primer dia, es surt a les 10.00 h. La resta dels dies serà a les 9 en punt.

Ambient de gala a la sortida amb els pros al davant i nosaltres just al darrera, ja que el primer dia no hi ha filtre. Nervis, lavabo, nervis i al lavabo un altre cop. Comença la Transalp i es surt com si s’hi juguessin la vida aquests animals. Comencem el primer port i a patir, tinc les galetes i el suc de plàtan a la boca de l’estòmeg. Vaig en flatos 2/3 parts de l’etapa, molt rodadora, tret dels ports i de la tatxuela del final, Deu meu. Comencem a entendre per que els fabricants de bicis alemanys porten discs de 180/160 mms. Les baixades són llarguíssimes i els frens, almenys els meus 160/140 mms pateixen molt.

Hem acabat l’etapa i em faig una idea ràpida dels desnivells per tal de poder regular els propers dies. Arribem i tenim cervesa gratis per un tubo, el primer dia de Camp comencem a entendre on són les coses i el control que porten la gent de la organització. Tot ho trobem ok, i tot i que dormim a terra, no està gens malament la coltxoneta de la piscina que porto. Dec estar reventat.

Weeberg és un poble molt petit i no hi ha res per a anar a donar un volt. Petem la txerrada amb gent del país i a les 21:30 h ja estem dormint.


TRANSALP 3/10


2ona ETAPA. WEEBERG (AUT) – MAYRHOFFEN (AUT). 68,74 kms i +2.911 mts

A les 5 del matí la gent es comença a llevar del llit. Curiosament la gent el primer que es fa és rentar-se les dents, abans d’esmorçar i un altre cop després.

La sortida és a les 9 però a les 8 volem estar al lloc, o sigue que fem el mateix que els altres. Esmorçar continental, anar a buscar la bici, traje de luces i en marxa. Avui toca bon estofat, i saben lo d’ahir, ja toca regular, sense passar mai de 165 ppm, fem l’etapa a bon ritme. És diumenge i es nota la quantitat de públic que ens trobem als ports i que ens trobem en algún tram de carretera. L’arribada, igual que ahir es fa després de fer trams rodadors de carrils bici, que a vegades amaguen alguna emboscada, de cara amunt claro.

Mayrhoffen és una ciutat més gran i es nota. Aqui hi trobem de tot per a anar a donar un tomb. A partir d’avui, durant tota la Transalp estarem amb el Miquel, el Joan, el Jaume i la Noe, els catalans que ens han acollit en el seu grup i hem fet pinya per a anar a les menjades, tombs, ...

Avui al Pasta-Party tenim la visita del Gary Fisher. Els que fa anys que fem btt, el coneixem com un dels inventors d’aquest esport, juntament amb d’altres. Ens decica unes paraules, fotos i a dormir.


TRANSALP 4/10



3era. ETAPA. MAYRHOFFEN (AUT) – BRIXEN (ITA). 94,01 kms i +2.154 mts.

Anit vam sortir del Pasta Party que ja començava a ploure i no ha parat en tota la nit, han baixat també les temperatures i la gent ja no fa tan bona cara. Esmorzem a la carpa d’un hotel que ens ha preparat de tot i bó i ara ens toca canviar-nos, i és quan vé lo bó. Portem roba d’estiu, maniguets i perneres, però d’estiu igualment amb un trist txubasquero. Evidentment no ens posem una hora a esperar-nos al filtre de sortida, plantem bicis i ens posem a sota un balcó, tendall, lo que sigue. La majoria ho fan també, però alguns encara no se n’han enterat de que està plovent.

Comença el ritual de cançons previs al pistoletasso i jo, que no em moc fins al Highway to Hell. Arranquem i cap amunt, convinant asfalt i sendera, a sobre tècnica i banyada. Algun punt hem de baixar de la bici i la neu fa acte de presència. A punt de coronar (2.300 mt), un tram més rodador ens baixa un ramat de vaques enormes, la simpàtica del davant em tossa i em fot a terra. Cap problema, amb la que està caient, és el de menys. Descens rapidíssim i baix al port, ja estem a Itàlia. A partir d’ara, tram rodador i vent a favor, però per carrils bicis de continus puja i baixa. Óscar té un petit accident però res important, senderes ràpides i amples, però banyades. Estem bastant al davant, es nota amb la velocitat que es donen els relleus. Meta a la Plaça del Duomo de Bressanone, magnífica arribada amb molt de públic.

Avui toca neteja de bicis i repassada mecànica, amb la que veig que tinc els coixinets de la caixa pedalier bastant cascats. Netejo, engrasso i demà provarem a vorem que tal.

Aquesta nit sopem a la fresca, pasta per variar però amb pastes típiques. Avui la birra s’ha de pagar a banda. Cap problema.


dilluns, 8 d’agost del 2011

TRANSALP 5/10


4arta. ETAPA. BRIXXEN (ITA) - ST. VIGIL (ITA). 70,85 kms i +3.454 mt

Sabíem abans de començar la Transalp que aquesta seria la etapa més dura, però ara està agreujat el tema pel desgast del fred d’ahir.

Avui fa bo i la moral almenys no està pel terra. Arranquem, per a variar “a bloque” i el port, que comença per asfalt, passa a terra banyada i pegalosa, alegria i de la bona, però les sensacions són prou bones, coronem el mític Kreuztal a gairebé 2.100 mt d’alçada, comencem a baixar però poc, les sendes precioses però molt perilloses a causa de la pluja d’ahir. A partir d’ara serà un contínuo puja i baixa, però ens han deixat els millors xoriços per al final. Gràcies companys!!.

Últim descens, també curt i estem ja a la preciosa ciutat de St. Vigil. Ens han preparat els voluntaris del poble un dinar de benvinguda, de pasta of course.

Òscar és el que més ha patit les conseqüències de la nevada d’ahir i avui ha patit una mica per respirar bé. Cap a la farmàcia, medicaments i a suar tota la nit. Sopar al pasta party per variar i quan tornem, està plovent. Ai mareta meua que demà patirem un altre cop.


TRANSALP 6/10


5ena. ETAPA. SAN VIGIL-ALLEGHE. 73,59 kms i +2.618 mt

Ens llevem a les 5:30 h del matí, és el que té dormir amb alemanys amb ganes de rentar-se les dents vint-i-sis cops al dia, grrññg!!! Avui toca esmorçar que ens ofereixen els hotels. Ens ha tocat el bó, de quatre estrelles, per tant, esmorçar de gala, lavabo de gala, cambreres de gala, per al dia de gossos que ens espera. Avui plou i neva, lo pitjor és que no hi ha factor sorpresa. És el que hi ha. Resignació, sortida i a aguantar.

Lo d’avui és massa, anem calats i l’inici de la etapa és rodadora, per tant, fred als ossos, aquest fred que no et marxa de cap manera. Pugem el port, no és gaire dur però molt llarg, estem gairebé congelats i ens toca baixar una pista trencadíssima, difícil de traçar i amb els dits congelats no saps si frenes o si ja no tens mans. Arribem a l’avituallament i ens informen que es tallarà la etapa al cap de 20 kms. La gent es torna boja de cop, accelera tothom el ritme con si haguessin dit que es tallava a 2 kms. Nosaltres fem el mateix. A muerte, arribem a Cortina d’Ampezzo i es comença a pujar el port, i a mitant, al segon avituallament, és el punt on es talla la cursa. Ara vé lo pitjor, acabar de pujar el port de la Fulgazza a 2.100 mts, plovent i baixar fins a Caprile banyat i per carretera. Menys mal que ens han preparat uns tés calents i ens ajuda a refer-nos. Ens hem perdut una sendera de baixada des del refugi de les Cinco Torri fins a Caprille de lo millor que hi ha via en tota la Transalp, però honestament, crec que la organització ha prés una bona decisió degut a l’evident presència de neu a partir de 1.600 mts d’alçada i el perill que això comportava per a la majoria de la gent. L’etapa ha acabat sent més llarga.

Arribem al camp, que està a Caprille enlloc d’Alleghe que és el final, tenim servei de bus gratuït i avui toca dutxa molt calenta i una mica de migdiada. Sembla que ja ens han passat tot els mals. Sopar Pasta Party al palau de gel i a dormir aviat, a vore si demà s’aguanta el temps, els del poble diuen que hi haurà aigua.


TRANSALP 7/10


6ena. ETAPA. ALLGHE-SAN MARTINO DI CASTROZZA. 73,38 kms i +3.156 mts.

NO PLOU. Alegria!!! Ens llevem aviat per que l’esmorçar està a Alleghe i hem d’agafar el servei de bus. Avui, juntament amb la d’ahir, són les que a priori eren les etapes més boniques, la d’ahir amb la retallada i la neu, com a que no tinc massa bon record, però la d’avui, amb el pas de San Pellegrino i amb el Passo Rolle, ha sigut Dolomita en estat pur.

Un cop passat San Pellegrino ens hem perdut un parell de cops, i hem perdut bastant temps, almenys 10 minuts, però tot i així, bona cara i a disfrutar de les famoses formes Dolomítiques.

Arribada per corriol a San Martino, rebentada de l’amortiguador del darrera i cap al taller. Avui toca anar a Fox i a Specialized, que em canviarà els rodaments de la caixa. A Fox em diuen primer el que val la reparació, quan la vaig a buscar, me l’han arreglat i sorpresa, no em fan pagar per que reconeixen que hi havia un error de fabricació, igualet que a Espanya, sí senyor. El dels rodaments em fa el favor, però em fa la pregunta clau per entrar al taller, que si em compraré una Specialized la propera bici, de moment li dic que segurament no serà la marca que tinc, amb lo qual, ja em deixa entrar i em clica l’ullet. Li pago el que em demana, i a més li dono propina pel favor que m’ha fet.

Hem aprofitat i hem anat a vore el Tour al bar Margaritta, i així a vore si se’ns apega algo d’Andy Schleck.

Acabem anant a sopar al pavelló, a sota mateix d’un rocòdrom dels que fan goig.


TRANSALP 8/10




7ena. ETAPA. SAN MARTINO DI CASTROZZA-TRENTO. 122,70 kms i +2.598 mt

Toca etapa que té més descens que ascens, tot i així gairebé 2600 txitxarros. La etapa és de bojos, és va a mil sortint d’Alleghe per pistes ràpides però amb molta gent, sortim ben parats i hem de pujar a les Cinco Crocci. No és gaire dur, però és llarguíssim aquest port, gairebé 2.100 mt té el simpàtic. Hem pujat a roda d’una de les primeres parelles mixtes i gairebé em reventa el tio aquell. L’he acabat felicitant i tot, baixada bestial, combinant pistes i asfalt fins a Marter. A partir d’alli menjar i a roda d’un grup molt bó. Arriba la tatxuela del final, Deu ni dó quina tatxa, i la gent comença a rebentar càrters. Óscar i jo ens salvem de l’escabetxina i atrapem un altre grup del davant. Crec que ens ha sortit la millor etapa de totes, tot i que hem gastat poc. Arribada a Trento neutralitzada a causa del trànsit, kaos per trobar el camp, el Pasta Party, es nota que ja estem a una gran ciutat. Anem a sopar, boníssim per cert, amb degustacions de

varis tipus de pastes, fem un volt, gelatto i a vore quatre ragazzes que també toca. Arribem al camp i sorpresa, resulta que també és un teatre i fan un concert; toca’t els c_ll_ns. Sort dels taps que em va deixar Óscar i de la fatiga, caig rodó fins a les 5:30 h.


TRANSALP 9/10



8ena. ETAPA. TRENTO-RIVA DEL GARDA. 75,76 kms i +2.162 mt

Això s’acaba. Les cames ja no van tant, però el cansament ja és mes psicològic d’estar fent tots els dies el mateix i als mateixos horaris. Falten cinc minuts per a sortir i es posa a ploure. Alegria un altre cop. Aquesta etapa, tot i ser la última no la regalen. Ens han deixat les millors rampes de tota la Transalp, dures de veritat, de les de baixar de la bici. No volem córrer riscos innecessaris i anem més a poc a poc, sobretot a les baixades, que donada la pluja, estan molt perilloses. Arribem a la zona plana dels carrils bici i agafem un bon grup. Ho donem tot als relleus, ja que això s’acaba. Entrem a Riva a l’arribada, espectacular muntatge, abraçades, cava, fotos, medalla i maillot de Finishers!! HEM FET LA TRANSALP!!!

Tant temps preparant-la, faci el temps que faci, ara entrenant amb Óscar, ara amb els companys de Grupeta, amb els de la Moleta, ara tot sol, ara veus que tot ha valgut la pena. L’alegria teva i la de tots els finishers es desmadra i només tenim ganes de celebrar-ho i també d’arribar a casa. Portem entre viatge i la proba 11 dies, a més de tota la fatiga acumulada.

TRANSALP 10/10



Agraïments

A tota la gent que ens ha donat suport des del primer moment que vam tenir la idea boja de fer una de les probes més dures del calendari a nivell d’etapes, als companys de Grupeta de carretera amb els que he fet entrenaments llargs de fons durant la època d’hivern, als de la Moleta Btt en especial al presi Lluís, per tenir-lo sempre al costat amb tot el que li demanava, i als companys amb els que he anat a fer kilómetres i marxes amb btt, als que en un moment o altre també hem coincidit, aneu amb bici o no, i ens heu anat donant suport moral, que ens ha anat molt bé, i sobretot a Òscar Pinyol, fanàtic de l’esport de muntanya i que des del primer moment va comptar en tirar endavant la idea de la Transalp, fent lo impossible per entrenar junts, i que després de passar estones bones i d’altres amargues, etapa darrera etapa, sempre era ell el que et donava l’abraçada de l’arribada.Gràcies de veritat.

I com no, a les entitats o empreses que ens heu donat suport econòmic, més encara en el context econòmic en el que estem passant. Gràcies a la Diputació de Tarragona, Montepio de Conductors, Restaurant Matadero, Deslta Spa, Turisport i Publicenter. Tot i haver-nos fet poca roba amb la vostra publicitat, la vam portar tots els dies a sobre estés com estés de bruta o banyada.

Agraïments especials.

Com sempre, als de casa, que sé que els tinc al costat, vagis on vagis, i és d’ells de lo primer que me’n recordo, tant quan les coses em van bé o malament. Tinc la sensació que cada cop ho entenen més aquesta mania d’anar en bici a tot arreu ja, no sé si per esgotament o que. Gràcies.

Agraïment menció especial.

A dues persones, que tot i que no estaven passant una situació familiar gens agradable, em van ajudar a cuidar d’algo molt especial per a mi, el Neo, sense que els hagis de demanar-ho. Sou lo millor que hi ha.

GRÀCIES PILI.

GRÀCIES PAU.

http://www.bike-magazin.de/event/bike-transalp/?L=1