Traductor

diumenge, 18 de desembre del 2011

3ª Marxa btt Fira de l'oli Santa Bàrbara




Com ja sabeu els companys de Santa Bàrbara tenien la sortida preparada per al dia 20 de novembre, però el mal temps va fer que s'ajornés dues setmanes, fins el dia 4 de desembre, l'espera va merèixer la pena, la climatologia ens va acompanyar, un dia fantàstic per fer btt. Ansiosos per poder gaudir de les magnífiques senderes a que ens tenen acostumats, que com tots els anys, ens preparen una ruta per la serra de Godall realment increible, amb quantitat de senderes que arriven a enllaçar per poder disfrutar d'un dia de btt autèntic. Aquest any ens van fer anar fins l'emita de la Pietat, penitència que vam complir gustosament, espectacular!! i per finalitzar, a la zona esportiva, com ja es costum ens preparen un tiberi d'escàndol. Tot amb un bon ambient de germanor i sense presses per poder disfrutar de tot aixó.



Continueu sorprenent!! Felicitats

Salut i cames

fotos 1
fotos 2
video

diumenge, 27 de novembre del 2011

11 Trobada de Xerta




Ja en tenim una altra ¡¡¡¡


Pot ser una de les millors trobades que ens han sortit, tant a nivell d'organització com de recorregut. L'ambient genial, tothom molt relaxat, sense presses ni cronos ni classificacions ... també va bé recuperar aquest esperit on preval gaudir del recorregut i dels companys.


Molta bici de doble suspensió, pot ser no estem acostumats a veure tant de recorregut a les forquilles...


Abans de les 8 ja s'havien engegat les barbacoes per a rostir tota la vianda. Jose i Salvadó tenien faena per engegar la llenya que estava bastant humida.


A les 8 ja estava tot preparat per començar a repartir els dorsals al bar dels Jubilats. Ramon, Sandra, Monica i Carmelo s'han encarregat de fer-ho. Sense massa aglomeracions, els participants han passat a recollir el dorsal i el buff d'obsequi que Pau ens havia dissenyat per a la ocasió.


Mentre, per fora, tocava organitzar els cotxes i acabar de distribuir els controls. Lluis, Guillermo, Oscar últimaven tota la logística per a que tot estigues al seu lloc i preparat per iniciar la Trobada.


A les 9 sortiem de Xerta un centenar de participants, tots amb cara de fred i en ganes de pedalar per entrar en calor. Malgrat el fred d'aquest matí el dia ha quedat en una temperatura ideal i ha estat un luxe per aquestes dates en que ens trobem. Liberto i Juanjo de Xerta i Lluis s'encarregaven del control de la sortida del poble, mentre que Guillermo obria amb la moto aquesta part del recorregut que anava per dins el poble.


Desprès de la primera sendera del camp de futbol i la de la carretera de Pauls s'ha arribat al canal on la suor havia fet oblidar el fred. Cristina i Sandra controlaven la primera sendera fins la sortida al canal.


Primer reagrupament abans d'empendre la pujada a la Font Perera, en molt bon criteri dels nostres path finders Jordi i Juanjo.



S'ha passat ben agrupats pel Pi del Perillo on estava Carmelo fent fotos i vigilant que tothom agafés el camí correcte. Martí, a la Font Perera, s'encarregava de controlar l'accés al sender que conecta la Font Perera amb la Font Nova. Tocava remontar aquesta sendera que amb el terreny com estava es podia fer casi tota dalt la bici. Arribats al Piló quedava una curta baixada fins la Font Nova on Sandra i Quim s'encarregaven de dirigir als participants fins l'avituallament que havien preparat Marta i l'altre Juanjo.


L'avituallament, obligada parada per a tots, servia per agafar forces i comentar la jugada.



La pujada no havia acabat ja que es tenia que seguir remontant per la sendera de la Font de Sant Domingo fins arribar al desviament de la sendera de La Granja. De pujada es passava pel Refugi de la Font Nova on Monica s'encarregava de controlar el pas, i més amunt Alfredo i David estaven a la entrada de la sendera de la Granja assegurant l'accés.



Començava la baixada, primer una mica técnica però en una segona part molt més ràpida. Abans d'arribar a la granja s'agafava la primera de les senderes noves que haviem preparat per aquesta ocasió. La sendera del Cementeri, que primerament et fa pedalar acaba per fer una baixada vertiginosa que acaba al camí de la cadena i la pista que enllaça Alfara i el Llac Ossera. Tota aquesta zona estava vigilada per Pili, Pau i Ramon.



El tram de pista fins arribar al Llac Ossera feia tornar a posar al lloc les cames desprès de tanta baixada. Cristina i Sandra tornaven a encarregar-se de controlar la curta sendera que dóna accés al Llac. Un cop allí, quedava la dura remontada per pista asfaltada fins la Font Nova, on estava l'esmorçar preparat.



L'organització de l'esmorçar era cosa d'Aurora, Uxia, Isa, Ester, Oscar; però tots els que havien acabat de fer la feina que tenien encarregada feien cap la Font per donar una mà i participar en la festa.



Ràpidament els participants han anat arribant a l'esmorçar, i aprofitant el bon dia que hi feia tothom petava la xerrada mentre s'omplien les panxes. També el "conyac del sogre" vitaminava el café i acavaba de completar el esmorzar.



Alguns aprofitaven per soltar més adrenalina amb el PinBall i el Tir amb arc que Deltaventur, com tots els anys, ha portat per deixar provar.



Fins que no han arribat Juanjo de Xerta i Josep, que anaven tancant el recorregut, no s'ha començat el sorteig dels obsequis que Bicisport Aubanell i l'Esplai Ciclista ens havien preparat.



Amb les forçes recuperades i iniciant el procés de digestió, es donava pas a la segona part del recorregut que consistia en desfer de baixada la sendera de la Font Perera. Albert estava al Piló controlant que ningú tirés cap al Pla de Rambla, i Martí s'havia col·locat una altra vegada a la Font Perera.




Al Pi del Perillo s'agafava, pot ser, una de les més antigues senderes de la zona i que baixa fins als llaurats del Llac Ossera. Allí estava Carmelo estratégicament ficat fent fotos, i un poc més avall Lluis s'encarregava de dirigir als participants en búsqueda de la segona sendera nova que haviem preparat, i que ell mateix s'havia encarregat de recuperar aquest estiu.



Després d'una curta però exigent remontada per pista s'agafava aquesta nova i ràpida sendera que segur serà una de les visitades ara endavant. Salvadó estava a la pista que enllaça el Llac Ossera amb la sendera dels Madronyos II (que cada any que passa està més ciclable).



Un cop a la pista que puja a la Font Perera, tocava fer-la de baixada fins al canal. Liberto, Guillermo i Oscar s'encarregaven de controlar aquest tram i fer que ningú es passes la entrada al Sender de les Rodes o també conegut pel sender de la Copa del Mon (que si algú es dediqués a ficar un peatge a la sendera, molt possiblement es guanyaria la vida). També els inseparables Miquelet i David C anaven pel mig del grup ficant ordre i donant ambient.



Un cop a Xerta es donava per acabada aquesta 11ena Trobada de Xerta, encara que a la Font Nova continuava la festa fins a ben entrada la tarde amb bona part dels que han fet possible aquesta trobada. I no ens oblidem a Josep Ureña que no ha pogut vindre per feina però ha pencat com els demés en els preparatius.




Btt La Moleta











dimecres, 2 de novembre del 2011

MARXA MARATÓ BTT DE GANDESA









El diumenge 23 d'octubre teníem l'última prova de la Challenge Terres de l'Ebre-Camp de Tarragona, es feia a Gandesa, lloc on es va gestar l'idea d’aquesta Challenge.
El dia no va poder ser millor, tot i que les previsions del temps no eren molt bones (segons es mire, ja que en el poc que ens ha plogut). El matí va ser fresquet i en un bon sol. Allí varem aparèixer un bon grapat de moleteros, si no m'equivoco 12, i això que en teníem repartits en un altra marxa que ens tenia el cor dividit, la marxa de la Salsadella, on tenim al nostre amic Juan Diego, que també s’hagués alegrat molt de veuren’s. La marxa tenia dos recorreguts molt equilibrats, en un terreny que encara que coneixem no hi solem anar sovint, per tant la gent de Gandesa ens ha sorprès, i si al acabar la prova lo personal parla de que ha estat molt dinàmic, divertit, ben marcat, es síndrome de que ha agradat. Tot això rematat per un bon dinar i uns obsequis molt propis de la terra alta (botella de vi).
La challenge ha acabat desprès de quasi sis mesos, varem començar amb la nostra marxa marató a Xerta, la veritat és que els nostres han estat protagonistes en totes les proves, tant es així que per equips en puntuació hem anat sempre dels primers, això es deu a un bon nombre de participants, però també a un bon nivell, sobretot els que han arribat entre els vint o trenta primers, ja que sumen molts punts (el primer mil i restant de cinc en cinc). En l'apartat de participació què hem de dir, estrany ha estat la prova que no hem passat de dotze, i he deixat per últim el tema noies perquè aquí si que no tenim competència. El podi final de la Challenge es tot del club btt la moleta, Cristina, Pili i Mònica, han estat participant i disputant una Challenge que quasi del principi tenia en primer posició a Pili i que per un aconteixement fantàstic que apareixerà en uns mesos, perdia la primera posició en favor de Mònica a molt poquets punts i que també es mereixia, i que he de dir de Cristina, tota passió i esforç, sense oblidar-me que tenim a Sandra. Per a l’any que bé segur que apareixeran més noies que tenen ganes de participar, esperem que els altres clubs incorporen esta part femenina que tanta falta ens fa. Natros estem molt orgullosos de totes elles.

Moltes felicitats a tots els clubs que han organitzat les proves de la Challenge, perquè hem deixat el llistó molt alt, podem estar tots molt contents i orgullosos!!!

Salut per tots!!

Lluis Horta


dilluns, 10 d’octubre del 2011

DUATLÓ DE NÚRIA

Bé, continuant amb l'expansió de la Moleta ara li ha tocat al duatló. Sí, ja sé que molts pensen que als ciclistes lo de correr no és, precisament, una opció ja que només baixen de la bicicleta per descansar, però....
El diumenge 9 d'octubre es va celebrar el XIV Duatló de alta muntanya de Catalunya o també conegut per duatló de Núria. Cap allà que vaig anar, ben acompanyat per cert, amb la Ragna i el Farnos. Quina parella de craks!!
Abans de les 8 de la tarda del dissabte ja estavem a Queralbs recollin dorsal i buscant taula per sopar. Després d'omplir la panxa a dormir, los tres a la furgo calentets fins les 5:30 hores. A tornar a omplir la panxa i buidar els budells.... bé ja sabeu com va el tema. Preparar material i la bossa de transició i ale, a la línia de sortida.
Ben aconsellat pel mestre Farnos vaig arribar 1 hora abans de la sortida per agafar una bona posició, el primer. La posició era ideal ja que a 10 metres de la sortida hi havia un revolt en pujada una mica pelut que amb els casi 700 participants que erem doncs.... millor anar davant, no trobeu. El problema era l'espera 1 hora de rellotge allí parat sense poder escalfar.
Es fa l'hora de sortir i davant meu només els craks, ells tenien plaça reservada per l'organització. Escopetada i tots a muerte pista amunt, 11 km i 900 metres de desnivell. El primer quilòmetre genial rodava amb els 20 primers amb facilitat a partir del quilometre 2 no anava ni amb motoret. Jo que sóc d'arrancada lenta i sense calentar doncs... vaig perdre la roda dels primers i van començar a avançar-me tots. Tots i totes perque la Ragna i les 3 primeres noies també em van passar.
Fins el quilòmetre 7 més o menys no em vaig recuperar. A partir d'aquí vaig invertir la tendència i remontar posicions, però el mal ja estava fet.
Arribo a Fontalba (2080 metres d'altitud) i canvi de disciplina deixo la bici i començo a correr. Aquí vaig perdre uns minuts, necessaris per canviar de sabates, agafar aigua, penjar bici, etc. Per davant 14 km a peu amb 1065 metres de desnivell acumulat. Ja ens havien avisats que no trobariem avituallament al Puigmal (2913 metres d'altitud) perque el vent no deixava apropar-se l'helicopter així que vaig carregar d'aigua.
La pujada al Puigmal va ser amb molt de vent però em vaig notar molt bé i vaig continuar remontant posicions. La baixada per la cara Nord amb una mica de gel i neu, els primers metres, també em va anar molt bé. Molta gent animant sobretot en les proximitats de Núria. De tornada a Fontalba de nou a pujar a la btt i baixar per la mateixa pista fins Queralbs.
En total 3 hores i 42 minuts per arribar en la posició 104 (11 de la meva categoria) però sobretot molt content amb la experiència. Segur que repetiré.
Dels craks no hi ha paraules, Ragna 1a amb 3 hores 14 minuts i el Farnos 9e absolut i 1er de la seva categoria amb 2 hores i 57 minuts.


Lo millor de tot... com sempre, la gent i la cervesa.


Liberto

VIII BTT VALL DE LA GLORIETA



El passat 25 de setembre, ens vam desplaçar alguns integrants de la Moleta per participar en la VIII BTT Val de la Glorieta que organitzava el club ciclista d’Alcover. A les 7:00 del matí i encara de nit, enfilàvem la carretera direcció Alcover Juanjo, Jordi, Albert, Pili, Ramón i un servidor.





Arribem a Alcover i comença el ritual de totes les marxes, anar a buscar el dorsal, preparar les bicis, reparar alguna roda punxada per sorpresa (cosa que va provocar algun moment de nervis) i fer una mica de calentament abans que donessin la sortida.





A les 9 en punt preníem la sortida 145 corredors. El primer tram eren 4 km neutrailitzats per la carretera de Montral. Uns primers quilòmetres que encara que neutralitzats van resultar més durs del que ens pensàvem, ja que gairebé pujàvem 200 mts de desnivell i el ritme dels de davant era cada cop més fort. Arribats a la pista, va començar el ball de bastons. Els primers 15-20 km, van ser prou durs, ja que el recorregut era un trencacames constant i en un terreny molt pedregós. Una vegada superat el km 25 i després d’haver fet una baixada per una pista molt trencada direcció al riu Glorieta, van aparèixer els primers trams de sendera 100% ciclables on es va poder disfrutar de valent. La segona part del recorregut ens reservava una pujada amb rampes fortíssimes i a on les forces ja començaven a minvar. Després de coronar el Mas de Forès, vam fer un seguit de senderes que ens conduirien de tornada a Alcover.





Felicitem al Club Ciclista Alcover, per l’organització i el recorregut. Cal destacar i remarcar la presència de “l’speaker” que va amenitzar la festa des de la sortida fins l’entrega de premis d’una forma molt i molt original.




Més fotos i informació a la seva web:





http://webfacil.tinet.cat/cca

divendres, 7 d’octubre del 2011

27ena. PUJADA A CARDÓ
Memorial Agustí Fons Mauri
Celebrada a Rasquera 2 d'octubre 2011.

Ahir dia 2 d'octubre vaig anar a cronoescalada Cardó i memorial Agustí Fons Mauri; Com no arribada en temps per fer formalitzar l'inscripció i poder anar a remuntar el cotxe a l'arribada (dalt a la serra de Cardó). Aprofitant la baixada per fer un poc de calentament, just arribar a la sortida van fer l'entrega d'una placa a la família d'Agustí, tot seguit d'un minut de silenci. Vam ser prop del centenar, ràpidament la sortida del primer ciclista tots sortíem un a un cada minut, vaig aprofitar per escalfar un poc més ja que tenia el Nº49; moltíssimes cares conegudes, aprofitar per fer petar la xerrada mentre rodàvem. Hora de Sortida! Un poc de nervis però en uns quants segons tot rodava cap a munt direcció Cardó, controlant els primers kms que són els més durs dels 9 kms totals i a partir del segon km plat i canya! Sols vaig tenir un moment de tensió ja que els últims 2,5 kms el genoll dret em feia unes punxades horribles, vaig muntar pinyó i aguantar fins al final amb totes les meves forces. Un molt bon resultat per a mi, ja que vaig rebaixar el temps de l'ultima participació d'aquesta prova; 2ª de la general femenina i 1ª de la BTT femenina en un temps de 0:36 minuts. Felicitar l'organització per una bona prova d'aquestes característiques.


dimarts, 4 d’octubre del 2011

TIVISSA: A PER LA CABRA


No en vam tenir prou de voltar per la Ribera d’Ebre la setmana passada que ens tornem a deixar veure, aquest cop per la bonica població de Tivissa.

Avui a l’hora de quedar per marxar hi ha desbandada i els moleteros acudim a Tivissa en comptagotes, però tots al puesto amb el traje de luces i a l’hora. Acudim Pili, Cristina, Sandra (que estrena mitja bici), Carmelo, Miquelet, David, Jordi, Ramón, Pau, Josep lo de Xerta i jo. Pot ser que em deixa a algú, ho sento si és així, però a l’anar separats no me’n recordo.

Dia sec, ventós i fresc s’aixeca, lo qual farà la marxa encara més dura, per les zones altes de la Serra de Tivissa.

Comença el ritual dels dorsals, escalfament, salutacions (fent vore que venim a passar el dia i de xarreta, quan és tot el contrari), la cabra ja està a la zona de l’arribada, col.locació al txurro de sortida, uns més legals que d’altres, però tots a puesto, i esperant que pete la traca que donarà la sortida i que a algún l’haurà despertat i tot. Ens trobem a gent del terreno, els de sempre i veiem gent nova, la proximitat a Reus i Tarragona de Tivissa, es deixa notar. En categoria femenina també, i a més es palpa catxé i ho acabarien confirmant les classificacions finals.

Aquest any, la gent de Tivissa ens han sorprès amb el recorregut, fent-lo molt més divertit, i per que no dir-ho, més dur. Primerament fem un petit bucle per la zona propera al poble, en direcció a Ginestar per a endinsar-nos a fer un corriol ràpid, que ens deixa a la pista asfaltada molt exigent de pujada cap al Coll de Maula, on es fa la tria de la proba. Allí mateix i sense agafar pràcticament ni aire, tombem cap al GR-7 de baixada, i molt tècnic. Seguim baixant per pista ràpida, tombem en direcció nord i tornem a remuntar la serra, primer per pista i finalment per corriol, dur i tècnic un altre cop. Tornem a estar al Coll de Maula i ara baixem per pista en direcció Rasquera per la pista de Burgans. Tornem a remuntar cap a l’ermita de Sant Blai i sender d’arribada al poble, clàssic d’altres anys com a postre d’un recorregut de lo millor que es pot demanar, baix el meu punt de vista és clar, dur, tècnic, i el marc impressionant.

Els avituallaments encertats en la col.locació, i el del final, dels que et deixen sense ganes de dinar en arribar a casa. Dutxa, massatge i entrega de premis. Aquesta és de les que no ens perdem mai i vore-li la cara del guanyador com li canvia per moments quan li donen la cabra.

El pòdium femení, torna a tenir representació moletera pels pèls, Pili ha fet tercera.

Dades de la proba:

-Distancia: 33 qms.

-Desnivell: +1150 mts.

-Participants: 150 +-

Més info: http://aperlacabra.blogspot.com/

Juanjo

dissabte, 1 d’octubre del 2011

MORA D'EBRE: CAMI DE SIRGA



Estem a les acaballes ja de l’estiu i toca ja una clàssica de les marxes en btt de les terres de l’Ebre: el camí de Sirga, a Móra d’Ebre, organitzada pels nostres companys de la Penya Ciclista Ribera d’Ebre.

Quedem a l’hora de sempre, al lloc de sempre, a l’aparcament d’un centre comercial (així no fem propaganda gratuïta) i tirem cap a Móra els/les moleteros amb ganes de celebrar la diada nacional deixant-se la pell per la Ribera: Cristina, Pili, Mònica, Carmelo, Guillermo, Lluís, Ramón, Pau, Jordi, Liberto, Josep i Juanjo, vamos, un bon grapat.


Esmorçar de benvinguda, muntar bicis, dorsals, escalfament, .... i pistoletasso de sortida. El primer tram és neutralitzat, ja que creuem el poble i anem per la vora del riu (pel camí de Sirga), per que està obert al trànsit. Bandera verda cap al quilòmetre 4 i gas. Comencem a guanyar cota i ens endinsem per pistes i senders de nova fornada que ens porten cap a l’ermita de Sant Jeroni, d’alli tornem a guanyar més desnivell fins a la Serra de Pàndols, cap a la Picossa, girem direcció nord-est i encarem dos senders més, un de pujada i l’altre bastant tècnic de baixada, que ens deixa a la pista-barranc de sortida cap a Móra.

L’organització va estar a un gran nivell, tot i la complicació del circuit amb diferents bucles on es mesclaven els dos sentits de la marxa, però tot molt ben indicat, els avituallaments ben situats i entrepà amb refrescos, fruita i dolços a l’arribada. Que més es pot demanar? Una dutxa? Un massatge? Doncs també n’hi va haver.

No va ser un dels dies més calorosos que ens ha tocat patir en d’altres edicions, un punt a favor en aquest sentit ha sigut canviar l’horari i no fer-la per la tarde com es va fer alguns anys.


Dades de la marxa:

-Distància: 46 qms

-Desnivell:+1.050 mts

-Participants: +/- 150

Més info i fotos a: http://www.riberabike.cat/


La Mònica i Pili, tornen a demostrar el nivell que hi ha a la Moleta i s’emporten la classificació femenina, segona i primera, i on els masculins no hi ha manera de fer-los-hi ombra.

dimarts, 27 de setembre del 2011

VOLTA A PRADES EN BTT




Prades és el lloc que ens queda més lluny de totes les proves de la Xallenger. Pot ser per això i per que es cel·lebra a l'agost, no vam ser massa els que ens vam animar a anar-hi.

El dia era calurós, i l'hora de sortida (les 5 de la tarda) feia pensar que ens "torrariem" per aquelles muntanyes. Però el recorregut era molt emboscat i l'airet molt agradable (a més de 900m es nota).



Al final ens van animar a pujar: Guillermo, Garriga, Cristina, Monica, Josep de Xerta, Jordi i un servidor.

El recorregut excel·lent. Curt de quilometratge però amb força desnivell i moltes senderes, i el fet d'anar pel bosc li dona un puntet extra. Això si, sec i polsos com a tota reu aquest any.

En resum: va valdre la pena fer el viatge.

Carmelo

dimarts, 9 d’agost del 2011

TRANSALP 1/10

CRÒNICA DE LA TRANSALP 2011. DEL 16/07 AL 23/07

ASPECTES GENERALS


Seguint la tendència de preparar i formar part de nous reptes ciclistes, dos dels membres de la Moleta Btt, ens decidim a enfrontar-nos a la Transalp Bike, una proba ja clàssica en els calendaris internacionals del món de la btt, sobretot pel que fa a les probes per etapes. D’un gran prestigi i també ressonància mediàtica, és conegut també la dificultat per a poder-hi participar, donada a que està limitada a un nombre concret de participants, que són 1100, per equips de dos corredors, o sigue que 550 equips. Finalment, sona la flauta i hi podem participar.

Tant a Òscar com a mi, ens fa molta il·lusió però també respecte, per tant, som a primers d’any i som coneixedors que ens hi hem de posar a treballar, pel que fa a les cargues de fons com a les de desnivell, més de cara al final de la preparació. Tanco números la primera setmana de juliol, i des de la segona quinzena de gener, acumulo un total de 17.000 kms i 159.000 mts + de desnivell acumulat, tant en bici de carretera com en de muntanya.

Ara toca sortir a rodar durant dues hores cada dia amb desnivells molt suaus, hora de massatges, menjar abundant i fugir de la calor del nostre terreny. Estem a una setmana de la sortida i pensem que tenim les bateries carregades.

Marxem dos dies abans de la proba, així ens prenem el viatge més tranquil·lament, fem nit a Baden (Suïssa) i a l’endemà, després de dinar estem ja a Mittenwald (Alemanya), punt de sortida de la Transalp 2011.

Anem a buscar dorsals, bosses, i lots de productes varis de publicitat. Després, ja anem cap al pavelló on es fan els actes de presentació de la proba i el primer Pasta Party, amb balls, begudes i pastes típiques tiroleses.

Cal dir que la Transalp, al ser una proba en línia, és la mateixa organització de la proba que et trasllada les teves coses que no t’endus amb la bici, així doncs, coneixedors de les diferents necessitats i/o mides de bosses de cada ciclista, són ells qui te’n donen una de la mateixa mida per a tothom i allí hi has de posar tot el que et vulgues emportar, no més. La sort és que hi cap tot el que necessites, almenys per a nosaltres.

Pel que fa a les pernoctacions, es pot fer de dues maneres: la modalitat lliure, que els participants van d’hotel, pensió, alberg o autocaravana, ho has d’haver comunicat prèviament a la organització i et porten la bossa on els hi has dit, i la del Camp.

Aquesta és la que vam escollir, primerament per que és la més econòmica (150,00 €) i per que també és la manera en la que millor es viu aquesta proba des de dins, i així també conèixer a molts dels participants i poder discutir la jugada cada dia, abans i després de l’etapa.



L’opció del Camp, hi incloïa també l’esmorçar, que això sí que estava de conya. El sopar, anomenat Pasta Party, estava inclòs amb el preu de la inscripció de la cursa. Aquest tenia un plat de pasta acompanyat d’amanida algun dia, o d’un segon plat, fruita o dolços.

Una cosa molt curiosa de la Transalp, és que l’esmorçar i el Pasta Party anava a càrrec de les poblacions per les que s’aturava la proba. Eren els voluntaris locals qui se’n cuidaven, o en el cas d’algun altre, un servei de cattering contractat per l’administració local o inclòs, per exemple a St. Vigil, els hotels es van repartir els participants i cadascun ens acollia a alguns (a nosaltres ens va tocar el de quatre estrelles i ja us podeu imaginar com ens vam posar). És una manera que tenen de promocionar-se aquestes poblacions, i i així també de fer més barata la inscripció als participants. És per això que cada dia, depenen del poble, hi havia una cosa o una altra per sopar/esmorçar. A mesura que el poble era més gran o turístic, es notava en com t’havien omplit el plat, però en general, van estar tots molt bé.

En quant als avituallaments de la proba, són més que correctes, amb abundant fruita, fruits secs, barretes i gels, però només si els demanaves i a més te’ls donaven oberts. Una cosa molt original és que hi havia cogombre amb sal, jo no ho havia vist mai però deien que anava molt bé per als calambres.

Pel que fa a les bicis, es poden deixar totes les nits en un parc tancat i vigilat, això sí, els dies que era al ras, si plovia te la trobaves ben fresqueta.

En quant als serveis de rescat i/o emergència, jo almenys no vaig veure cap ambulància de les que estem acostumats, tot es feia a través de motos que hi havia pel recorregut per a una assistència ràpida i en cas necessari es feia el rescat amb helicòpter. Malauradament en va haver més d’un d’accident greu i va ser necessari activar tots els dispositius. Crec que és la manera més encertada donada la orografia del terreny.

La sortida de cada etapa, estava muntada en sectors per ordre de la classificació general, hi havia des de l’A fins al D. Nosaltres sempre vam estar al B. Hi havies d’estar 45’ abans de la sortida oficial, fes el temps que fes, plogue o neve. Mentre parla l’speaker, els últims 15’ posen les mateixes cançons cada etapa i així des de la primera edició. La última de totes, just quan faltava 1’, era el mític Highway to Hell d’AC/DC. Impressionant.

Abans d’explicar els detalls de les etapes, voldria fer una petita valoració de lo qué és el recorregut en si:

- corriols, no n’hi ha gaire, però els que hi ha, estan nets, són amples i d’una vellesa que no estem gens acostumats.

- asfalt massa per al meu gust, sobretot en els trams de baixada.

- organització, un 10 de 10. Impecable en tots els sentits, no es pot demanar més.

- marcatge, un altre 10, tret d’un parell d’equivocacions que vam tenir, però estava ben marcat.

- dificultat tècnica, nivell mig, apte per a qualsevol que estigui acostumat a fer btt pel nostre terreny.

- dificultat física, nivell alt molt alt, hi ha molt desnivell i són molts dies seguits.

Si algú té interés en fer-la o vol saber més coses, que no dubti en preguntar’m-ho, guardo tots els detalls de les reserves d’hotels, plànols de les poblacions, ...

TRANSALP 2/10

CRÒNICA ETAPES

1era ETAPA. MITTENWALD (ALE) – WEEBERG (AUT). 95,55 kms +2.336 mt.

Aquesta primera nit l’hem passada a la furgo d’Óscar, això si, hem deixat les bicis al garatge de l’hotel dels companys de Tarragona. Ens aixequem aviat i ens vé a veure Lluís i ens dona la noticia del dia: la nit passada han robat totes les bicis del garatge menys les nostres. L’única explicació que hi trobem és que les nostres estaven lligades amb una candau i no les van poder treure per la porta totes a la vegada. Totes les demés, les van robar, i al tanto que hi havia bicis de més de 7.000 euros. La propietaria de l’hotel en evident estat de txoc. Segons ella no havia passat mai res, policia amunt i avall i els propietaris de les bicis maleint-ho tot.

Amb el “jaleo”, arribem tard a l’esmorçar dels participants i hem de comprar alguna cosa a un súper. Falten 35’ per la sortida i encara estem menjant.

Al ser el primer dia, es surt a les 10.00 h. La resta dels dies serà a les 9 en punt.

Ambient de gala a la sortida amb els pros al davant i nosaltres just al darrera, ja que el primer dia no hi ha filtre. Nervis, lavabo, nervis i al lavabo un altre cop. Comença la Transalp i es surt com si s’hi juguessin la vida aquests animals. Comencem el primer port i a patir, tinc les galetes i el suc de plàtan a la boca de l’estòmeg. Vaig en flatos 2/3 parts de l’etapa, molt rodadora, tret dels ports i de la tatxuela del final, Deu meu. Comencem a entendre per que els fabricants de bicis alemanys porten discs de 180/160 mms. Les baixades són llarguíssimes i els frens, almenys els meus 160/140 mms pateixen molt.

Hem acabat l’etapa i em faig una idea ràpida dels desnivells per tal de poder regular els propers dies. Arribem i tenim cervesa gratis per un tubo, el primer dia de Camp comencem a entendre on són les coses i el control que porten la gent de la organització. Tot ho trobem ok, i tot i que dormim a terra, no està gens malament la coltxoneta de la piscina que porto. Dec estar reventat.

Weeberg és un poble molt petit i no hi ha res per a anar a donar un volt. Petem la txerrada amb gent del país i a les 21:30 h ja estem dormint.


TRANSALP 3/10


2ona ETAPA. WEEBERG (AUT) – MAYRHOFFEN (AUT). 68,74 kms i +2.911 mts

A les 5 del matí la gent es comença a llevar del llit. Curiosament la gent el primer que es fa és rentar-se les dents, abans d’esmorçar i un altre cop després.

La sortida és a les 9 però a les 8 volem estar al lloc, o sigue que fem el mateix que els altres. Esmorçar continental, anar a buscar la bici, traje de luces i en marxa. Avui toca bon estofat, i saben lo d’ahir, ja toca regular, sense passar mai de 165 ppm, fem l’etapa a bon ritme. És diumenge i es nota la quantitat de públic que ens trobem als ports i que ens trobem en algún tram de carretera. L’arribada, igual que ahir es fa després de fer trams rodadors de carrils bici, que a vegades amaguen alguna emboscada, de cara amunt claro.

Mayrhoffen és una ciutat més gran i es nota. Aqui hi trobem de tot per a anar a donar un tomb. A partir d’avui, durant tota la Transalp estarem amb el Miquel, el Joan, el Jaume i la Noe, els catalans que ens han acollit en el seu grup i hem fet pinya per a anar a les menjades, tombs, ...

Avui al Pasta-Party tenim la visita del Gary Fisher. Els que fa anys que fem btt, el coneixem com un dels inventors d’aquest esport, juntament amb d’altres. Ens decica unes paraules, fotos i a dormir.


TRANSALP 4/10



3era. ETAPA. MAYRHOFFEN (AUT) – BRIXEN (ITA). 94,01 kms i +2.154 mts.

Anit vam sortir del Pasta Party que ja començava a ploure i no ha parat en tota la nit, han baixat també les temperatures i la gent ja no fa tan bona cara. Esmorzem a la carpa d’un hotel que ens ha preparat de tot i bó i ara ens toca canviar-nos, i és quan vé lo bó. Portem roba d’estiu, maniguets i perneres, però d’estiu igualment amb un trist txubasquero. Evidentment no ens posem una hora a esperar-nos al filtre de sortida, plantem bicis i ens posem a sota un balcó, tendall, lo que sigue. La majoria ho fan també, però alguns encara no se n’han enterat de que està plovent.

Comença el ritual de cançons previs al pistoletasso i jo, que no em moc fins al Highway to Hell. Arranquem i cap amunt, convinant asfalt i sendera, a sobre tècnica i banyada. Algun punt hem de baixar de la bici i la neu fa acte de presència. A punt de coronar (2.300 mt), un tram més rodador ens baixa un ramat de vaques enormes, la simpàtica del davant em tossa i em fot a terra. Cap problema, amb la que està caient, és el de menys. Descens rapidíssim i baix al port, ja estem a Itàlia. A partir d’ara, tram rodador i vent a favor, però per carrils bicis de continus puja i baixa. Óscar té un petit accident però res important, senderes ràpides i amples, però banyades. Estem bastant al davant, es nota amb la velocitat que es donen els relleus. Meta a la Plaça del Duomo de Bressanone, magnífica arribada amb molt de públic.

Avui toca neteja de bicis i repassada mecànica, amb la que veig que tinc els coixinets de la caixa pedalier bastant cascats. Netejo, engrasso i demà provarem a vorem que tal.

Aquesta nit sopem a la fresca, pasta per variar però amb pastes típiques. Avui la birra s’ha de pagar a banda. Cap problema.


dilluns, 8 d’agost del 2011

TRANSALP 5/10


4arta. ETAPA. BRIXXEN (ITA) - ST. VIGIL (ITA). 70,85 kms i +3.454 mt

Sabíem abans de començar la Transalp que aquesta seria la etapa més dura, però ara està agreujat el tema pel desgast del fred d’ahir.

Avui fa bo i la moral almenys no està pel terra. Arranquem, per a variar “a bloque” i el port, que comença per asfalt, passa a terra banyada i pegalosa, alegria i de la bona, però les sensacions són prou bones, coronem el mític Kreuztal a gairebé 2.100 mt d’alçada, comencem a baixar però poc, les sendes precioses però molt perilloses a causa de la pluja d’ahir. A partir d’ara serà un contínuo puja i baixa, però ens han deixat els millors xoriços per al final. Gràcies companys!!.

Últim descens, també curt i estem ja a la preciosa ciutat de St. Vigil. Ens han preparat els voluntaris del poble un dinar de benvinguda, de pasta of course.

Òscar és el que més ha patit les conseqüències de la nevada d’ahir i avui ha patit una mica per respirar bé. Cap a la farmàcia, medicaments i a suar tota la nit. Sopar al pasta party per variar i quan tornem, està plovent. Ai mareta meua que demà patirem un altre cop.


TRANSALP 6/10


5ena. ETAPA. SAN VIGIL-ALLEGHE. 73,59 kms i +2.618 mt

Ens llevem a les 5:30 h del matí, és el que té dormir amb alemanys amb ganes de rentar-se les dents vint-i-sis cops al dia, grrññg!!! Avui toca esmorçar que ens ofereixen els hotels. Ens ha tocat el bó, de quatre estrelles, per tant, esmorçar de gala, lavabo de gala, cambreres de gala, per al dia de gossos que ens espera. Avui plou i neva, lo pitjor és que no hi ha factor sorpresa. És el que hi ha. Resignació, sortida i a aguantar.

Lo d’avui és massa, anem calats i l’inici de la etapa és rodadora, per tant, fred als ossos, aquest fred que no et marxa de cap manera. Pugem el port, no és gaire dur però molt llarg, estem gairebé congelats i ens toca baixar una pista trencadíssima, difícil de traçar i amb els dits congelats no saps si frenes o si ja no tens mans. Arribem a l’avituallament i ens informen que es tallarà la etapa al cap de 20 kms. La gent es torna boja de cop, accelera tothom el ritme con si haguessin dit que es tallava a 2 kms. Nosaltres fem el mateix. A muerte, arribem a Cortina d’Ampezzo i es comença a pujar el port, i a mitant, al segon avituallament, és el punt on es talla la cursa. Ara vé lo pitjor, acabar de pujar el port de la Fulgazza a 2.100 mts, plovent i baixar fins a Caprile banyat i per carretera. Menys mal que ens han preparat uns tés calents i ens ajuda a refer-nos. Ens hem perdut una sendera de baixada des del refugi de les Cinco Torri fins a Caprille de lo millor que hi ha via en tota la Transalp, però honestament, crec que la organització ha prés una bona decisió degut a l’evident presència de neu a partir de 1.600 mts d’alçada i el perill que això comportava per a la majoria de la gent. L’etapa ha acabat sent més llarga.

Arribem al camp, que està a Caprille enlloc d’Alleghe que és el final, tenim servei de bus gratuït i avui toca dutxa molt calenta i una mica de migdiada. Sembla que ja ens han passat tot els mals. Sopar Pasta Party al palau de gel i a dormir aviat, a vore si demà s’aguanta el temps, els del poble diuen que hi haurà aigua.


TRANSALP 7/10


6ena. ETAPA. ALLGHE-SAN MARTINO DI CASTROZZA. 73,38 kms i +3.156 mts.

NO PLOU. Alegria!!! Ens llevem aviat per que l’esmorçar està a Alleghe i hem d’agafar el servei de bus. Avui, juntament amb la d’ahir, són les que a priori eren les etapes més boniques, la d’ahir amb la retallada i la neu, com a que no tinc massa bon record, però la d’avui, amb el pas de San Pellegrino i amb el Passo Rolle, ha sigut Dolomita en estat pur.

Un cop passat San Pellegrino ens hem perdut un parell de cops, i hem perdut bastant temps, almenys 10 minuts, però tot i així, bona cara i a disfrutar de les famoses formes Dolomítiques.

Arribada per corriol a San Martino, rebentada de l’amortiguador del darrera i cap al taller. Avui toca anar a Fox i a Specialized, que em canviarà els rodaments de la caixa. A Fox em diuen primer el que val la reparació, quan la vaig a buscar, me l’han arreglat i sorpresa, no em fan pagar per que reconeixen que hi havia un error de fabricació, igualet que a Espanya, sí senyor. El dels rodaments em fa el favor, però em fa la pregunta clau per entrar al taller, que si em compraré una Specialized la propera bici, de moment li dic que segurament no serà la marca que tinc, amb lo qual, ja em deixa entrar i em clica l’ullet. Li pago el que em demana, i a més li dono propina pel favor que m’ha fet.

Hem aprofitat i hem anat a vore el Tour al bar Margaritta, i així a vore si se’ns apega algo d’Andy Schleck.

Acabem anant a sopar al pavelló, a sota mateix d’un rocòdrom dels que fan goig.


TRANSALP 8/10




7ena. ETAPA. SAN MARTINO DI CASTROZZA-TRENTO. 122,70 kms i +2.598 mt

Toca etapa que té més descens que ascens, tot i així gairebé 2600 txitxarros. La etapa és de bojos, és va a mil sortint d’Alleghe per pistes ràpides però amb molta gent, sortim ben parats i hem de pujar a les Cinco Crocci. No és gaire dur, però és llarguíssim aquest port, gairebé 2.100 mt té el simpàtic. Hem pujat a roda d’una de les primeres parelles mixtes i gairebé em reventa el tio aquell. L’he acabat felicitant i tot, baixada bestial, combinant pistes i asfalt fins a Marter. A partir d’alli menjar i a roda d’un grup molt bó. Arriba la tatxuela del final, Deu ni dó quina tatxa, i la gent comença a rebentar càrters. Óscar i jo ens salvem de l’escabetxina i atrapem un altre grup del davant. Crec que ens ha sortit la millor etapa de totes, tot i que hem gastat poc. Arribada a Trento neutralitzada a causa del trànsit, kaos per trobar el camp, el Pasta Party, es nota que ja estem a una gran ciutat. Anem a sopar, boníssim per cert, amb degustacions de

varis tipus de pastes, fem un volt, gelatto i a vore quatre ragazzes que també toca. Arribem al camp i sorpresa, resulta que també és un teatre i fan un concert; toca’t els c_ll_ns. Sort dels taps que em va deixar Óscar i de la fatiga, caig rodó fins a les 5:30 h.


TRANSALP 9/10



8ena. ETAPA. TRENTO-RIVA DEL GARDA. 75,76 kms i +2.162 mt

Això s’acaba. Les cames ja no van tant, però el cansament ja és mes psicològic d’estar fent tots els dies el mateix i als mateixos horaris. Falten cinc minuts per a sortir i es posa a ploure. Alegria un altre cop. Aquesta etapa, tot i ser la última no la regalen. Ens han deixat les millors rampes de tota la Transalp, dures de veritat, de les de baixar de la bici. No volem córrer riscos innecessaris i anem més a poc a poc, sobretot a les baixades, que donada la pluja, estan molt perilloses. Arribem a la zona plana dels carrils bici i agafem un bon grup. Ho donem tot als relleus, ja que això s’acaba. Entrem a Riva a l’arribada, espectacular muntatge, abraçades, cava, fotos, medalla i maillot de Finishers!! HEM FET LA TRANSALP!!!

Tant temps preparant-la, faci el temps que faci, ara entrenant amb Óscar, ara amb els companys de Grupeta, amb els de la Moleta, ara tot sol, ara veus que tot ha valgut la pena. L’alegria teva i la de tots els finishers es desmadra i només tenim ganes de celebrar-ho i també d’arribar a casa. Portem entre viatge i la proba 11 dies, a més de tota la fatiga acumulada.

TRANSALP 10/10



Agraïments

A tota la gent que ens ha donat suport des del primer moment que vam tenir la idea boja de fer una de les probes més dures del calendari a nivell d’etapes, als companys de Grupeta de carretera amb els que he fet entrenaments llargs de fons durant la època d’hivern, als de la Moleta Btt en especial al presi Lluís, per tenir-lo sempre al costat amb tot el que li demanava, i als companys amb els que he anat a fer kilómetres i marxes amb btt, als que en un moment o altre també hem coincidit, aneu amb bici o no, i ens heu anat donant suport moral, que ens ha anat molt bé, i sobretot a Òscar Pinyol, fanàtic de l’esport de muntanya i que des del primer moment va comptar en tirar endavant la idea de la Transalp, fent lo impossible per entrenar junts, i que després de passar estones bones i d’altres amargues, etapa darrera etapa, sempre era ell el que et donava l’abraçada de l’arribada.Gràcies de veritat.

I com no, a les entitats o empreses que ens heu donat suport econòmic, més encara en el context econòmic en el que estem passant. Gràcies a la Diputació de Tarragona, Montepio de Conductors, Restaurant Matadero, Deslta Spa, Turisport i Publicenter. Tot i haver-nos fet poca roba amb la vostra publicitat, la vam portar tots els dies a sobre estés com estés de bruta o banyada.

Agraïments especials.

Com sempre, als de casa, que sé que els tinc al costat, vagis on vagis, i és d’ells de lo primer que me’n recordo, tant quan les coses em van bé o malament. Tinc la sensació que cada cop ho entenen més aquesta mania d’anar en bici a tot arreu ja, no sé si per esgotament o que. Gràcies.

Agraïment menció especial.

A dues persones, que tot i que no estaven passant una situació familiar gens agradable, em van ajudar a cuidar d’algo molt especial per a mi, el Neo, sense que els hagis de demanar-ho. Sou lo millor que hi ha.

GRÀCIES PILI.

GRÀCIES PAU.

http://www.bike-magazin.de/event/bike-transalp/?L=1


dimecres, 6 de juliol del 2011

SORTIDETA D'ESTIU PELS PORTS I BERENAR DE CHAMPIONS

Sortideta d'estiu pels Ports


Entre tantes curses, marxes i trobades, havia arribat el moment de fer un
kit-kat i disfrutar d'un diumenge diferent. Aquesta vegada tocava visitar
la zona dels Estrets d'Arnes (per a mi un dels llocs més bonics del Port) i
disfrutar de totes les senderes que allí s'hi troben.
A les 7:45h ens trobarem a l'antic Sabeco una bona colla de moleteros i
alguns components de montbike (Ladis, Lluís G, Xavi A i Nando). Arribavem
als estrets cap a les 8:45 i començàvem el nostre periple de senderes,
pistes i camins. La sendera Forestal, la Pell negra, la pista de les Valls, el
Coll de la Creu, van ser part de l'itinerari que vam resseguir durant tot el
matí.


Després de fer uns 28 km i prop de 4 hores, que millor per a rematar
el matí que una bona remullada. Al arribar als cotxes i després d'haver
travessat els Estrets, vam canviar els cullotes pel banyador i el camelback
per una cerveseta frasqueta gentilesa del nostre presi!!

Un dia complert, amb bona companyia i en un dels indrets més màgics
d'aquestes contrades.

Pau

Berenar de champions


Que millor per recuperar les forçes després d'una bona sortida. Per la tarda ens vam trobar per menjar-nos el pernil que vam guanyar a la Duextrem d'Amposta per ser el club més nombrós, acompanyat pel vi i l'oli que també vam aconseguir com a premi a la Transplanes de Santa Barbara. La veritat és que va sobrar de tot menys pernil, que fins que no li vam veure l'os no vam parar. Ens tocarà guanyar un altre pernil per acabar el vi i l'oli que van sobrar....

Carmelo



divendres, 1 de juliol del 2011

TRANSPYR 2011







Bueno per si algu no ho sap, demà el nostre company Liberto comença el seu gran repte, la Transpyr, que tindra lloc del 2 al 9 de juliol, desde aqui desitjar-li molta sort i que disfrute de valent.

Podem seguir la seva aventura al seu blog:




diumenge, 26 de juny del 2011

I TRANSPLANES (St Barbara)


El domingo 26 de junio, como ya viene siendo habitual, a las 7:45 de la mañana, una buena parte de los integrantes de La moleta nos encontramos en el parking del Sabeco para dirigirnos a Santa Bárbara. El motivo no era otro que el de participar en la “1ª Trans Planes” que organizan nuestros viejos conocidos de la Unió Ciclista Santa Bárbara. Otra vez más, puntual y con su Panda, el presi tomaba la delantera y emprendíamos ruta hacia la cercana Santa Bárbara.
Con casi tres cuartos de hora de antelación nos dispusimos a preparar las bicis y formalizar la recogida de dorsales. La organización fue ágil y en pocos minutos todos estábamos preparados para tomar la salida. El día se presentaba despejado y a las 9:00 de la mañana la temperatura ambiente hacía presagiar las altas temperaturas que alcanzaríamos.
El recorrido no defraudó a las expectativas: pistas rodadoras, tramos técnicos de sendera con subidas y bajadas, una corta pero dura ascensión en el último tercio y para finalizar una bajada de dificultad media previa a los últimos kilómetros en llano.
En cuanto a la organización no se puede poner ni una pega. La señalización correcta en todo momento, los avituallamientos completos y bien situados. Las necesidades de líquido propiciadas por el calor fueron bien cubiertas con abundante agua y bebía isotónica.
Para finalizar, como no podía ser de otra forma, buen ambiente entre todos los participantes y muchas caras conocidas entre habituales de este tipo de carreras. En cuanto a la Moleta BTT decir que, como afortunadamente viene siendo habitual, estuvimos bien representados en el pódium: segunda posición de Jordi en categoría masculina, primer puesto para Pili y segundo para Mónica en categoría femenina. Tampoco podemos pasar por alto una de las cosas que más nos gusta y nos enorgullece: BTT La Moleta equipo con mayor número de participantes, esta vez 16.
¡¡ Y este fin de semana disfrutaremos del “botín” de las últimas carreras: jamón, vino… y diversión asegurada!!!

Ramón Louzao


Els pòdiums


Club més nombrós

Pili Franco i Monica Adell (1era i 2ona en dones) i Jordi Garcia (2on en homes)