Traductor

dilluns, 10 d’octubre del 2011

DUATLÓ DE NÚRIA

Bé, continuant amb l'expansió de la Moleta ara li ha tocat al duatló. Sí, ja sé que molts pensen que als ciclistes lo de correr no és, precisament, una opció ja que només baixen de la bicicleta per descansar, però....
El diumenge 9 d'octubre es va celebrar el XIV Duatló de alta muntanya de Catalunya o també conegut per duatló de Núria. Cap allà que vaig anar, ben acompanyat per cert, amb la Ragna i el Farnos. Quina parella de craks!!
Abans de les 8 de la tarda del dissabte ja estavem a Queralbs recollin dorsal i buscant taula per sopar. Després d'omplir la panxa a dormir, los tres a la furgo calentets fins les 5:30 hores. A tornar a omplir la panxa i buidar els budells.... bé ja sabeu com va el tema. Preparar material i la bossa de transició i ale, a la línia de sortida.
Ben aconsellat pel mestre Farnos vaig arribar 1 hora abans de la sortida per agafar una bona posició, el primer. La posició era ideal ja que a 10 metres de la sortida hi havia un revolt en pujada una mica pelut que amb els casi 700 participants que erem doncs.... millor anar davant, no trobeu. El problema era l'espera 1 hora de rellotge allí parat sense poder escalfar.
Es fa l'hora de sortir i davant meu només els craks, ells tenien plaça reservada per l'organització. Escopetada i tots a muerte pista amunt, 11 km i 900 metres de desnivell. El primer quilòmetre genial rodava amb els 20 primers amb facilitat a partir del quilometre 2 no anava ni amb motoret. Jo que sóc d'arrancada lenta i sense calentar doncs... vaig perdre la roda dels primers i van començar a avançar-me tots. Tots i totes perque la Ragna i les 3 primeres noies també em van passar.
Fins el quilòmetre 7 més o menys no em vaig recuperar. A partir d'aquí vaig invertir la tendència i remontar posicions, però el mal ja estava fet.
Arribo a Fontalba (2080 metres d'altitud) i canvi de disciplina deixo la bici i començo a correr. Aquí vaig perdre uns minuts, necessaris per canviar de sabates, agafar aigua, penjar bici, etc. Per davant 14 km a peu amb 1065 metres de desnivell acumulat. Ja ens havien avisats que no trobariem avituallament al Puigmal (2913 metres d'altitud) perque el vent no deixava apropar-se l'helicopter així que vaig carregar d'aigua.
La pujada al Puigmal va ser amb molt de vent però em vaig notar molt bé i vaig continuar remontant posicions. La baixada per la cara Nord amb una mica de gel i neu, els primers metres, també em va anar molt bé. Molta gent animant sobretot en les proximitats de Núria. De tornada a Fontalba de nou a pujar a la btt i baixar per la mateixa pista fins Queralbs.
En total 3 hores i 42 minuts per arribar en la posició 104 (11 de la meva categoria) però sobretot molt content amb la experiència. Segur que repetiré.
Dels craks no hi ha paraules, Ragna 1a amb 3 hores 14 minuts i el Farnos 9e absolut i 1er de la seva categoria amb 2 hores i 57 minuts.


Lo millor de tot... com sempre, la gent i la cervesa.


Liberto

VIII BTT VALL DE LA GLORIETA



El passat 25 de setembre, ens vam desplaçar alguns integrants de la Moleta per participar en la VIII BTT Val de la Glorieta que organitzava el club ciclista d’Alcover. A les 7:00 del matí i encara de nit, enfilàvem la carretera direcció Alcover Juanjo, Jordi, Albert, Pili, Ramón i un servidor.





Arribem a Alcover i comença el ritual de totes les marxes, anar a buscar el dorsal, preparar les bicis, reparar alguna roda punxada per sorpresa (cosa que va provocar algun moment de nervis) i fer una mica de calentament abans que donessin la sortida.





A les 9 en punt preníem la sortida 145 corredors. El primer tram eren 4 km neutrailitzats per la carretera de Montral. Uns primers quilòmetres que encara que neutralitzats van resultar més durs del que ens pensàvem, ja que gairebé pujàvem 200 mts de desnivell i el ritme dels de davant era cada cop més fort. Arribats a la pista, va començar el ball de bastons. Els primers 15-20 km, van ser prou durs, ja que el recorregut era un trencacames constant i en un terreny molt pedregós. Una vegada superat el km 25 i després d’haver fet una baixada per una pista molt trencada direcció al riu Glorieta, van aparèixer els primers trams de sendera 100% ciclables on es va poder disfrutar de valent. La segona part del recorregut ens reservava una pujada amb rampes fortíssimes i a on les forces ja començaven a minvar. Després de coronar el Mas de Forès, vam fer un seguit de senderes que ens conduirien de tornada a Alcover.





Felicitem al Club Ciclista Alcover, per l’organització i el recorregut. Cal destacar i remarcar la presència de “l’speaker” que va amenitzar la festa des de la sortida fins l’entrega de premis d’una forma molt i molt original.




Més fotos i informació a la seva web:





http://webfacil.tinet.cat/cca

divendres, 7 d’octubre del 2011

27ena. PUJADA A CARDÓ
Memorial Agustí Fons Mauri
Celebrada a Rasquera 2 d'octubre 2011.

Ahir dia 2 d'octubre vaig anar a cronoescalada Cardó i memorial Agustí Fons Mauri; Com no arribada en temps per fer formalitzar l'inscripció i poder anar a remuntar el cotxe a l'arribada (dalt a la serra de Cardó). Aprofitant la baixada per fer un poc de calentament, just arribar a la sortida van fer l'entrega d'una placa a la família d'Agustí, tot seguit d'un minut de silenci. Vam ser prop del centenar, ràpidament la sortida del primer ciclista tots sortíem un a un cada minut, vaig aprofitar per escalfar un poc més ja que tenia el Nº49; moltíssimes cares conegudes, aprofitar per fer petar la xerrada mentre rodàvem. Hora de Sortida! Un poc de nervis però en uns quants segons tot rodava cap a munt direcció Cardó, controlant els primers kms que són els més durs dels 9 kms totals i a partir del segon km plat i canya! Sols vaig tenir un moment de tensió ja que els últims 2,5 kms el genoll dret em feia unes punxades horribles, vaig muntar pinyó i aguantar fins al final amb totes les meves forces. Un molt bon resultat per a mi, ja que vaig rebaixar el temps de l'ultima participació d'aquesta prova; 2ª de la general femenina i 1ª de la BTT femenina en un temps de 0:36 minuts. Felicitar l'organització per una bona prova d'aquestes característiques.


dimarts, 4 d’octubre del 2011

TIVISSA: A PER LA CABRA


No en vam tenir prou de voltar per la Ribera d’Ebre la setmana passada que ens tornem a deixar veure, aquest cop per la bonica població de Tivissa.

Avui a l’hora de quedar per marxar hi ha desbandada i els moleteros acudim a Tivissa en comptagotes, però tots al puesto amb el traje de luces i a l’hora. Acudim Pili, Cristina, Sandra (que estrena mitja bici), Carmelo, Miquelet, David, Jordi, Ramón, Pau, Josep lo de Xerta i jo. Pot ser que em deixa a algú, ho sento si és així, però a l’anar separats no me’n recordo.

Dia sec, ventós i fresc s’aixeca, lo qual farà la marxa encara més dura, per les zones altes de la Serra de Tivissa.

Comença el ritual dels dorsals, escalfament, salutacions (fent vore que venim a passar el dia i de xarreta, quan és tot el contrari), la cabra ja està a la zona de l’arribada, col.locació al txurro de sortida, uns més legals que d’altres, però tots a puesto, i esperant que pete la traca que donarà la sortida i que a algún l’haurà despertat i tot. Ens trobem a gent del terreno, els de sempre i veiem gent nova, la proximitat a Reus i Tarragona de Tivissa, es deixa notar. En categoria femenina també, i a més es palpa catxé i ho acabarien confirmant les classificacions finals.

Aquest any, la gent de Tivissa ens han sorprès amb el recorregut, fent-lo molt més divertit, i per que no dir-ho, més dur. Primerament fem un petit bucle per la zona propera al poble, en direcció a Ginestar per a endinsar-nos a fer un corriol ràpid, que ens deixa a la pista asfaltada molt exigent de pujada cap al Coll de Maula, on es fa la tria de la proba. Allí mateix i sense agafar pràcticament ni aire, tombem cap al GR-7 de baixada, i molt tècnic. Seguim baixant per pista ràpida, tombem en direcció nord i tornem a remuntar la serra, primer per pista i finalment per corriol, dur i tècnic un altre cop. Tornem a estar al Coll de Maula i ara baixem per pista en direcció Rasquera per la pista de Burgans. Tornem a remuntar cap a l’ermita de Sant Blai i sender d’arribada al poble, clàssic d’altres anys com a postre d’un recorregut de lo millor que es pot demanar, baix el meu punt de vista és clar, dur, tècnic, i el marc impressionant.

Els avituallaments encertats en la col.locació, i el del final, dels que et deixen sense ganes de dinar en arribar a casa. Dutxa, massatge i entrega de premis. Aquesta és de les que no ens perdem mai i vore-li la cara del guanyador com li canvia per moments quan li donen la cabra.

El pòdium femení, torna a tenir representació moletera pels pèls, Pili ha fet tercera.

Dades de la proba:

-Distancia: 33 qms.

-Desnivell: +1150 mts.

-Participants: 150 +-

Més info: http://aperlacabra.blogspot.com/

Juanjo

dissabte, 1 d’octubre del 2011

MORA D'EBRE: CAMI DE SIRGA



Estem a les acaballes ja de l’estiu i toca ja una clàssica de les marxes en btt de les terres de l’Ebre: el camí de Sirga, a Móra d’Ebre, organitzada pels nostres companys de la Penya Ciclista Ribera d’Ebre.

Quedem a l’hora de sempre, al lloc de sempre, a l’aparcament d’un centre comercial (així no fem propaganda gratuïta) i tirem cap a Móra els/les moleteros amb ganes de celebrar la diada nacional deixant-se la pell per la Ribera: Cristina, Pili, Mònica, Carmelo, Guillermo, Lluís, Ramón, Pau, Jordi, Liberto, Josep i Juanjo, vamos, un bon grapat.


Esmorçar de benvinguda, muntar bicis, dorsals, escalfament, .... i pistoletasso de sortida. El primer tram és neutralitzat, ja que creuem el poble i anem per la vora del riu (pel camí de Sirga), per que està obert al trànsit. Bandera verda cap al quilòmetre 4 i gas. Comencem a guanyar cota i ens endinsem per pistes i senders de nova fornada que ens porten cap a l’ermita de Sant Jeroni, d’alli tornem a guanyar més desnivell fins a la Serra de Pàndols, cap a la Picossa, girem direcció nord-est i encarem dos senders més, un de pujada i l’altre bastant tècnic de baixada, que ens deixa a la pista-barranc de sortida cap a Móra.

L’organització va estar a un gran nivell, tot i la complicació del circuit amb diferents bucles on es mesclaven els dos sentits de la marxa, però tot molt ben indicat, els avituallaments ben situats i entrepà amb refrescos, fruita i dolços a l’arribada. Que més es pot demanar? Una dutxa? Un massatge? Doncs també n’hi va haver.

No va ser un dels dies més calorosos que ens ha tocat patir en d’altres edicions, un punt a favor en aquest sentit ha sigut canviar l’horari i no fer-la per la tarde com es va fer alguns anys.


Dades de la marxa:

-Distància: 46 qms

-Desnivell:+1.050 mts

-Participants: +/- 150

Més info i fotos a: http://www.riberabike.cat/


La Mònica i Pili, tornen a demostrar el nivell que hi ha a la Moleta i s’emporten la classificació femenina, segona i primera, i on els masculins no hi ha manera de fer-los-hi ombra.