Bueno un altra al sac i esta ha estat
molt especial, es la primera que no surt de Xerta, que es el
meu poble i on vaig començar a organitzar activitats esportives que
sempre tenien una forta carrega idealista, en la esperança de que a
traves del esport, el mon podia ser un lloc millor i no ha canviat ni
una coma l intencio que he tingut sempre a l hora d organitzar i de
trasmetre les emocions .La cara sur de la nostra estimada Moleta
d'Alfara ens ha vist creixer a tots els que vam començar, ens
ha vist emocionar-mos en alguna troballa en forma de sender, ens ha
vist trevallar per deixar-la mes guapa i accesible, ha fet que gent
que no anava en bicicleta quasi gens, ara sigue una practicant
asidua, la cara sur de la nostra estimada Moleta ens ha donat molt i
ens ha fet millor persones, hem anat entenen la natura poc a poc, ens
ha fet mes tolerants, valents i orgullosos, este petit troç de
montanya ens ha fet somiar....
Fa deu anys exactament, la
trobada ja portava dos edicions seguides i unes quantes mes sense
continuitat, vaig tindre que pendre decisions perque no desaparegues
i engordes la llista d activitats de les terres de l'Ebre que no
tenien continuitat, ja quasi ningu s'en recorda, pero en aquells anys
noranta, no havia el teixit asociatiu que hi ha ara i la majoria de
coses duraven ben poc... aquell any en el que tambe es canbiava de
mil.leni hem vaig reunir a un bar de Roquetes per explicar el que
portava entre mans, tinc la conversa i el vaig dir fresc a la
memoria, els que hem coneixeu ja sabeu que si s'ha de parlar no hi ha
qui hem guanye...els que estaven alli, no creieu que eren molts,
quatre...dos encara estan....(Carmelo i Guilermo, mon germa) la seva
resposta a les emocions que jo portava dintre va ser un punt
d'inflexio molt important ique marcaria la decada posterior.i no vull
pecar de pretencios pero que marcaria a molta altra gent que sense la
nostra aposta en aquel moment probablement no hagues aparegut... i
tambe canviaria la filosofia de grup, club, ho com li vulgue dir, el
que ara es diu globalitzacio, som un club del mon.....tots son
benvinguts i ho demonstrem en el dia a dia....
La desicio estava pressa desde
fea quasi dos anys, perque sabeu el que pasa sino es prenen
desicions?.....res, este maig passat ja feiem un canvi de recorregut
substancial a la nostra marxa i la trobada no podia ser diferent, la
desicio ja no tenia retorn, marxavem cap a Paúls, a uns deu
kilometres muntanya amunt........ ara calia explicar a la gent de
Paúls les nostres intencions, la nostra filosofia i el que els
podiem aportar, en honor a la veritat he de dir que no va costar molt
que els agrades la nostra intencio,
Paúls es un poble receptiu, com tots els pobles tambe t'els has de
guanyar, pero sempre de cara, en la veritat de les teves intencions i
tot el consistori encapçalat per la seva alcaldessa i com a cara
visible un regidor, David, que ens ho va ficar tot molt facil i ens
va obrir les portes de tot el poble.... Ara calia que natros estesem
a la altura, calia buscar un recorregut a la alçada de un paratje
com aquell, pero el teniem, el meu company Juanjo de Xerta, enamorat
de Paúls ens va acompanyar moltes sortides, fins que un dia alli
estava el recorregut... una base solida on começar a trevallar i
aqui tambe apareix la sort en forma de paulsenc, Fabia, que en la
seva perseverancia va fer dels senders per on haviem de passar
autopistes sense peatjes i que en futures edicions no l haurem de
deixar tant sol.... els seus coneixements del terreny ens ho ficara
mes facil. Este any tambe teniem moltes cares noves en el tema
organitzatiu, estavem tots molt contents, cada persona nova pot
aportar molt a un grup com lo nostre, necesitem enriquir mos de esta
gent nova, poden ser un relleu per un futur..... Vam xalar
molt, el dia durillo, vent i fred, pero la gent va respondre i s 'ho
va pasar d'allo mes be, el centre neuralgic, un dels lloc mes bonics
del port, Sant Roc, singular on els haigue, en una forta carrega
emocional i cultural per al poble de Paúls i natros li vam mostrar
tot el nostre respecte....
Vam començar la jornada sabent
de la lesio del nostre company Juanjo, es va fer mal lo dia abans de
la trobada i la vam acabar en una caiguda de Pau, des de estes linees
els desitjem molt bona recuperacio, sobre tot a Pau que en te per una
miqueta mes, ANIMS PAU!!!!
La vida es com una bicicleta, per
mantindre l'equilibre t'has de mantenir en moviment...........en aixo
estem
Salut per a tothom!
Lluis Horta.
Video Hector
Video Jordi Gas