Marxa Cicloturista Terres de Vi i Cava

Bé, a vore això com ho podem explicar.... sense ferir la sensibilitat a ningú.

Pos resulta que el diumenge 25 de març els senyors impresentables de Pau, Carmelo, Josep Lleixà i jo (Liberto) vam participar a la marxa cicloturista Terres de Vi i Cava a Vilafranca del Penedès, impresentables perquè no necessiten presentació.

Mesos abans havíem planificat una mica la temporada mirant quines marxes podíem fer i aquesta era la primera en que coincidíem.... casi tots. Total, que dissabte vam quedar per marxar després de sopar i passar la nit a peu d'obra així podríem dormir una mica més. El viatge va ser curt, distret i còmode. Amb l'autocaravana de Carmelo vam viatjar de miedo i dormir de cine, ole! Una vegada a Vilafranca vam estacionar a 50 metres de la sortida de la marxa i a dormir. Cadascú va agafar parella per dormir.... jo vaig triar a Pau (més tendret) mentre Carmelo i Josep compartien llit. La nit va passar ràpidament i ben de matí ens vam aixecar per menjar una mica abans de sortir a prendre la fresca. Cal dir que l'alarma no va tindre molt d'èxit i va haver de sonar varies vegades fins que ens vam dignar a fer moviment.

Bé, una vegada equipats, menjats i.... vam anar a buscar el dorsal i preparar-nos per la sortida. Es va endarrerir una mica i sobre les 08:20 va començar la cosa. La gent va sortir com una moto i ben aviat el grup (600 participants) es va estirar. Des del primer metro la marxa va ser un salvese quien pueda i maricon l'últim. Poc a poc vam agafar temperatura i velocitat fins la pujada del primer portet. Aquí anàvem los 4 junts però en acabar el port havia perdut el contacte amb los tres cracks. Vaig continuar al meu ritmet esperant la reagrupació dels quatre moleteros i finalment ho vam aconseguir.... a la línia de meta casi 4 hores després de separar-nos.

El cas és que la marxa va estar molt bé. El recorregut entretingut i no molt exigent, un gran ambient per l'alta participació i en general molt contents per com havia anat tot. Los "xiquets" es van passar tota la marxa de xarreta i a mi hem van deixar sol i en comptes d'intentar agafar-me quan s'aproximaven una mica es frenaven per no agafar-me, que ca......

Al final dutxa, pa en tomata i pernil, cervesa, massatge i cap a casa en la super-caravana.

Classificació:

04:42 Liberto

05:03 Carmelo

05:03 Josep Lleixà

05:03 Pau

Ahhhh! per cert, ens van donar una copa després de molt insistir per part de l'organització. Trofeu al club més llunya que participava.