Traductor

diumenge, 25 de març del 2012

Marxa Cicloturista Terres de Vi i Cava


Bé, a vore això com ho podem explicar.... sense ferir la sensibilitat a ningú.
Pos resulta que el diumenge 25 de març els senyors impresentables de Pau, Carmelo, Josep Lleixà i jo (Liberto) vam participar a la marxa cicloturista Terres de Vi i Cava a Vilafranca del Penedès, impresentables perquè no necessiten presentació.
Mesos abans havíem planificat una mica la temporada mirant quines marxes podíem fer i aquesta era la primera en que coincidíem.... casi tots. Total, que dissabte vam quedar per marxar després de sopar i passar la nit a peu d'obra així podríem dormir una mica més. El viatge va ser curt, distret i còmode. Amb l'autocaravana de Carmelo vam viatjar de miedo i dormir de cine, ole! Una vegada a Vilafranca vam estacionar a 50 metres de la sortida de la marxa i a dormir. Cadascú va agafar parella per dormir.... jo vaig triar a Pau (més tendret) mentre Carmelo i Josep compartien llit. La nit va passar ràpidament i ben de matí ens vam aixecar per menjar una mica abans de sortir a prendre la fresca. Cal dir que l'alarma no va tindre molt d'èxit i va haver de sonar varies vegades fins que ens vam dignar a fer moviment.
Bé, una vegada equipats, menjats i.... vam anar a buscar el dorsal i preparar-nos per la sortida. Es va endarrerir una mica i sobre les 08:20 va començar la cosa. La gent va sortir com una moto i ben aviat el grup (600 participants) es va estirar. Des del primer metro la marxa va ser un salvese quien pueda i maricon l'últim. Poc a poc vam agafar temperatura i velocitat fins la pujada del primer portet. Aquí anàvem los 4 junts però en acabar el port havia perdut el contacte amb los tres cracks. Vaig continuar al meu ritmet esperant la reagrupació dels quatre moleteros i finalment ho vam aconseguir.... a la línia de meta casi 4 hores després de separar-nos.
El cas és que la marxa va estar molt bé. El recorregut entretingut i no molt exigent, un gran ambient per l'alta participació i en general molt contents per com havia anat tot. Los "xiquets" es van passar tota la marxa de xarreta i a mi hem van deixar sol i en comptes d'intentar agafar-me quan s'aproximaven una mica es frenaven per no agafar-me, que ca......
Al final dutxa, pa en tomata i pernil, cervesa, massatge i cap a casa en la super-caravana.

Classificació:
04:42 Liberto
05:03 Carmelo
05:03 Josep Lleixà
05:03 Pau

Ahhhh! per cert, ens van donar una copa després de molt insistir per part de l'organització. Trofeu al club més llunya que participava.


4 comentaris:

  1. Que mamonnnnn.... ens vas deixar tirats al primer port i no vas patir per natros ni un moment....

    ResponElimina
  2. Això de tendret ho deus dir per la edat, perque no vaig notar que em peguessis mossegada! Per a la propera vegada ja ficaré jo el despertador, en comtes de heavy metal me decantaria més per una suau balada de rock. Et voliem donar una mica de peixet al principi, però al final sen's va tirar el temps damunt i no et vam poder agafar. La propera vegada cauràs en mans de l'autobus moletero!!!!!
    Bona crònica
    Pau

    ResponElimina
  3. L'autobús Moletero, què bo Jajajaja. Eiic, la crònica de la marxa de Tortosa la fas tu Pau.

    ResponElimina
  4. ok, a veure si tinc un ratet i i escric 4 linies
    Pau

    ResponElimina