Traductor

dimecres, 6 de juny de 2012

CRONICA DE LA MARXA MARATO BTT DEL RIU EBRE

Aqui estan novament les reflexions despres d'un dia llarg, el de la nostra marxa, que si ja haviem fet l'esforç de fer-la un referent, este any sense cap mena de dubte en una participacio propera als trescents, ho hem aconseguit, aixo no vol dir que ha estat facil, res mes lluny de la realitat, els que organitzeu activitats d'esta mena sabeu lo dificil que es, els maldecaps, imprevistos d'ultima hora, els desitjos de que tot vaigue be, fan de vegades que sigue un sufriment, quan hauria de ser d'allo mes divertit, el proces per arribar al dia clau, de vegades es mes facil, de vegades mes complicat, no hi ha un any igual,pero el que esta clar es que hi ha un proces i llarg per arribar al dia de la prova i alli esforçar-te encara mes per que tot estigue a punt.


Recordo perfectament la primera edicio tant de la marxa, com de la trobada, tot era ingenuitat, estavem descobrin el nostre territori, aixo per si totsol ja feia que fos molt engrescador, invertiem hores sense estar pendents del rellotge, anavem inclus de nit a veure la millor manera per on pujar, per on baixar, era un nivell d'exigencia molt relatiu, l'unic que preteniem era lluir-mos en el bon sentit de la paraula, ensenyant als participants alguna sendera nova, que quan l'haviem acabat de llimpiar, evidenment probavem en les nostres bicis inmediatament, tot aixo en els anys tambe es va perdent i la marxa no es una excepcio, pero hem de recuparar esta magia i trasmetrela.... en estos sis anys hem fet esforços per canviar-la, hem netejat sendera, la hem fet el mes atractiva que hem pogut, com ja vaig escriure l'any pasat, en l'unic que se sembla la primera edicio de la sexta es en que porten la mateixa direccio, tota la resta l'hem canviat. A natros ens va agradar d'esta volta que esta repleta de particularitats, pasem per dintre de les poblacions, quasi naveguem per nostre riu Ebre, ja que no el perdem mai de vista, la barca de Miravet, que fora de ser un inconvenient, es un descans en una volta que esta repleta d'historia d' un riu Ebre que no fa tans anys aportava l'aigua potable, recursos alimentaris i era una via de comunicacio. Creem que es una volta que agrada, aixi ho demostra la participacio, natros som agraits i sempre hem posat per davant al participant en les nostres desicions, comprar si fa falta algo, fer una camiseta millor,fer millores en la seguretar com este any, en una paraula, natros ens hem exigit molt i val a dir que si que hem rebut alguna ajuda, estos anys han sigut de pendre riscos i desicions, hem obert cami per a que els de detras veiguen que si que podem portar-ho a terme, pero hem remat molt totsols tots estos anys, jo sempre vaig mantindre l'esperança de que el nostre trevall es veria recompensat i que algu ens veria atractius per decidir ajudar-mos a que tot fos mes facil, pero no ha esta aixi, pero en contrapartida hem rebut molt d'aprop el carinyo del participant, que ha vist en natros una gent il.lusionada i propera i que ens divertiem tant com ells.

Pero be ara toca parlar un mica mes de la marxa marato, mes d'un es sorprendria dels recursos en los quals hem organitzat el dia clau, sorprenent, no ficare el numero que erem. pero pocs, molt pocs i aixi es dificil, molt dificil, pero us ho dic jo, que soc el punyetero presi, que quan acaba no se explicar-me com ha pogut sortir tot tant be, te una explicacio i no voldria ser pedant, pero es que som bons, pero no cal tentar tant a la sort... aixo si cometem errors, evidentment, entenc les queixes dels participants de la marxa curta, que quan han arribat, i natros encara estavem trevallant a tota llet per que tot estes a punt, i tot aixo en un somriure a la boca, entendreu que no estavem preparats per a que un recorregut curt tingues el nivell que ha tingut, per a que us feseu a l'idea, estos anys enrera el primerl participant de la curta quasi arribava en lo primer de la llarga, que per si algu no ho sabia es el que puntua, natros del recorregut curt el que preteniem es que s'animessen gent menys preparada, pero no pasa res... que ha passat , que natros necesitem estes quasi tres hores per a que tot estigue a punt, des de aqui demano disculpes als participants del recorregut curt que van arribar i no ho teniem tot a punt, be les dutxes i l'obsequi si, i us esperava Isa en un somriure, desde que es dona el tret de sortida hi ha gent preparant el menjar per a que a hora de dinar estes a punt, vigilen a les cruilles importants per tal de que no prengue mal ningu, corren si fa falta per remarcar algun troç que misteriosament ha desaparegut senylitzacions, no parem i tot aixo en un somriure a la boca, es com lo del crono que mereix un apartat, mireu que es dificil que de quasi tres cents, no hi haiguen alguns segons... o que l'hagesem canviat dos o tres posicions..., no esta en la nostra intencio, pero pasa i no hi podem fer res.

Una cosa queda clara podem estar mes que satisfets del resultat, jo personalment ho estic, donar les gracies als que fan quasevol cosa per insignificant que sigue per a que els altres s'ho pasen be. Felicitats de tot cor!!!

Seria bo que totes estes reflexions d'un idealiste vingut a menys, no caiguesen en sac foradat, perque estan fetes en tota la sinceritat i honestetat. Podria ser un bon moment per veure com pasen les coses i no com fins ara que estavem fent que pasasen coses....



Gracies i fins la propera





LLuis Horta

9 comentaris:

  1. Lo any que vé ,intentarem millorar la nostra participaciò.
    Gràcies per tot.

    ResponElimina
  2. Us agraïm sincerament l'esforç que heu fet per poder muntar una cursa tan complicada com aquesta. I com sabem que l'any que ve encara la fareu millor, tornarem a venir. No serem tants com los Rapitencs però ajudarem a fer bulto.
    Felicitats!!

    ResponElimina
  3. Lluis, com sempre genials! este any no vaig poder anar i saps el mal que me sap, només donar-te la mà i saludar-vos ja me plena per tot el dia.

    L'anys que be, a continuar així, per mí i per Montbike no cal que milloreu molt que mos deixeu en evidencia. ;)

    Una abraçada

    Nando
    Club BTT Montbike

    ResponElimina
  4. Lluís!!! abans de res, disculpar-me per no poder vindre a la marxa, estava de viatge i estes dates per a mi son complicades.
    Porta ja bastants de dies seguint els comentaris de la gent pel facebook i per altres llocs i estic al·lucinant, que li està passant a la gent??? a tant arriba el nivell de, no se com posar-ho, és igual...bé, res que m'encenc...Lluís se com ets i se que ho heu donat tot per a fer que la gent estiga contenta en una marxa que s'ha convertit en un referent a les nostres terres. Espero que no et desanimes i l'any vinent puga vindre i gaudir d'un bon matí, d'una marxa, si si, una marxa! de btt i no d'una cursa! que m'unflo...bé és igual, gràcies Lluís!!!

    ResponElimina
  5. Felicitats Organització!!! Si com bé diu el President ereu pocs, jo no m'en vaig adonar, tot estava més que correcte. (suposo que les ganes de fer-ho bé va fer que quasi us mutipliqueu)

    Personalment m'ho vaig passar més ke bé. Però si em permeteu dues crítiques constructives des de la humiltat, us diria que em va doldre fer la baixada cap a Benifallet per asfalt. I després trobo a faltar unes fotetes més.

    Ja tinc ganes de tornar a repetir el circuit amb tranquilitat per poder disfrutar-lo!!!

    Jordi H.

    ResponElimina
  6. Un escrit meravellós... la gent que et coneix de veritat, sap que no et pot demanar mès per tot el que has fet per la muntaya i l'esport en general i arrastrant tanta gent al teu voltant a les que has ensenyat uns valors nous per ells fins aquell moment de puja per primer cop a una btt ho posar-se unes xiruques,encara que algún cop aquesta gent t'ha fallat, mai has posat mala cara.

    Crec quer l'exit de participació es deu simplement a les coses ven fetes aquets anys.

    Mohikano72

    Felicitats!!

    ResponElimina
  7. Per a mi va ser la primera cursa. M'ho vaig passar molt bé. És la segona marxa que faig i les dos han estat a la Moleta. Les dos han estat molt bé! No ho dubteu. Jo vaig fer la ruta curta i va ser genial.
    Sorprenentment per a mi, vaig arribar dels primers i no vaig trobar res a faltar... Dutxa, samarreta, dinar, beure, massatge, tot estava a punt.
    És una cursa, no és un cap de setmana d'hotel i spa...!

    És clar que tot es pot millorar, sobretot si només us dediquéssiu a això... Prou heu fet, de debò!

    Enhorabona!

    ResponElimina
  8. Hola jo vaig fer la llarga, la vaig trovar força dura, jajaja, pero el recorregut era divertit i molt complet, per mi estava ven marcat, que es molt important, aquesta cursa te una dificultat per l´organitzador brutal, amb trams neutralitzats, el riu.... per tant el resultat va ser mes que bo. Jo venia des de Reus i vaig marxar cansat i content!
    Gracies per l´esforç!!!
    Marc Ramos.

    ResponElimina