Traductor

divendres, 29 de juny de 2012

QUEBRANTAHUESOS 2012

Bé, aquest 2012, de nou, la Moleta ha estat a la Quebrantahuesos. La mare de totes de les cicloturistes. No per ser la primera o més antiga del calendari cicloturista si no pel ressò mediàtic i gran participació que atresora.
El recorregut de la marxa és tot un classic. Amb 205 km i prop de 4000 m de desnivell positiu acumulat és espectacular. Els imponents ports de Somport, Marie Blanque i Portalet, més el no menys "amable" Hoz de Jaca son realment un repte per qualsevol ciclista.
Aquest any la Moleta ha estat representada per Carmelo, Josep Lleixà i un servidor, Liberto. En el meu cas ha estat la meva primera participació i la veritat és que no les tenia totes. Mai havia fet tants quilòmetres amb la bici i tant de desnivell acumulat així que realment estava preocupat pel resultat final. Carmelo i Josep ja havien provat les "bondats" d'aquesta marxa en anys anteriors i repetien, que masoquistes.
Bé, divendres 22 de juny autocaravana i carretera cap a Sabiñánigo. La veritat és que és un luxe viatjar amb l'autocaravana de Carmelo. Nevereta, taula per menjar, el llit preparat per descansar.... una passada.
Amb menys de 4 hores ja anàvem pels carrers de Sabiñanigo que estava completament envaït per ciclistes de totes les classes, condicions i edats. La zona expo de les marques i organitzadors molt espectacular, amb moltíssima gent. Una vegada ben estacionats, apartadets del follon per descansar a la nit, baixem a per dorsals i passejar una mica. Una vegada equipats tornem al campament base per sopar preparar el material i dormir.
Dissabte 23, a les 5 i mitja del matí dempeus, esmorzar de campions, bicicleta i cap a la sortida. Una hora abans de la sortida ja estàvem col·locats però.....només teniem quasi 5000 ciclistes davant. A les 7:30 sortida... mentre los de la Moleta a l'espera... 10 minuts després posem el peu a la cala, 4 minuts més i passem per la línia de sortida mentre per megafonia anunciaven que ja havien passat més de 4000 ciclistes.
Es fa la volta al poble amb certa tranquil·litat. Josep m'havia avisat del perill de les coses que cauen al terra, bidonets, roba, bossetes, et. La primera en la frente. No portava ni 1 quilòmetre i em vaig tragar el primer bidonet sense poder evitar-lo.
Una vegada sortim del poble de Sabiñánigo agafem l'autovia cap a Jaca. Aquí comença a tirar la gent agrupant-se en pilots cada vegada més grans i rodant a molta velocitat, 50 km/h.
Una vegada passem Jaca la carretera comença a pujar i encara que la velocitat baixa, 30-35 km/h es continua rodant ràpid però còmodes.
Josep, per no perdre la costum, pinxa i s'atura, evidentment, per solucionar el tema amb l'ajut de Carmelo. Jo no em vaig assabentar i vaig continuar amb el grup. De fet més que un grup anava saltant de grup en grup buscant una bona roda i ritme per progressar.
La pujada a Somport la vaig trobar espectacular pels paisatges i gent animant a peu de carretera. Em vaig trobar molt fresc i animat però vaig preferir ser conservador i reservar per a la part final. No sabia el que m'esperava encara. La baixada de Somport, ja per la part francesa, va ser increïblement ràpida i llarga. No acabava mai. Es rodava en grup a més de 60 km/h. En aquesta zona em vaig trobar a la gent de El Perelló i la Cala. Fins el desvio de la pujada del Marie Blanque vaig anar amb ells. En començar el port del Marie Blanque portava una mitja de 33,5 km/h. La temperatura ideal, una mica de fresca i núvol era la millor manera de començar el temut port. La veritat és que és curt... però dur de collons amb pendents mitjes del 13% en alguns quilòmetres. La carretera era una autèntica serp de ciclistes que pujaven cadascú al seu ritmet. En arribar dalt em vaig sentir realment alleugerit. La mitat de la cursa estava al sac ara dosificar pel Portalet.
La baixada del Marie Blanque super ràpida i el tram de transició entre ports molt llarga. Tenia moltes ganes de començar la pujada i aquesta no arribava mai.
Comença el Portalet, primer molt suau i de mica en mica es va endurint. El sol va acabar de sortir i la temperatura va pujar notablement. Jo vaig començar a notar-me més cansat i vaig haver de parar un parell de vegades per agafar aigua i omplir els bidonets i menjar una mica. Fins el quilòmetre 133 no havia parat en cap avituallament i només havia begut 1 litre d'aigua amb sals minerals. Ho pagaria després. El Portalet no acabava mai, pujes i pujes i no acabes de pujar mai. Moltíssima gent animant a la vora de la carretera un ambient realment espectacular que s'ha de viure en primera persona. Una vegada superat el Portalet la baixada és molt ràpida, no per la velocitat... que també, però en un tres i no res ja comença l'últim port. És molt curt però amb zones molt dures després la baixada definitiva fins a Sabiñánigo. En aquest últim tram vaig començar molt bé en un grup molt fort rodant a més de 50 km/h però no vaig aguantar fins la meta i em vaig desfondar. Em vaig quedar fora del grup incapaç d'aguantar la roda i els últims 10 quilòmetres els vaig fer sol. Es van fer molt llargs i lents. D'anar a 50 km/h vaig passar a 25 km/h. Penant i patint vaig arribar a meta amb 7hores i 15 minuts, molt content d'haver aconseguit completar el recorregut. Carmelo i Josep van arribar pocs minuts després i junts vam anar a recollir el diploma i medalla de finisher. Després de menjar una mica i dutxar-mos.... carretera i cap a casa.
Aqui deixo un petit vídeo que vaig anar gravant mentre pedalava. QH 2012.


Liberto

4 comentaris:

  1. Bona crònica Liberto, els paisatges i tot el viscut supera en creus la duresa del recorregut. Tenim que tornar-hi.

    ResponElimina
  2. Molt bona la crònica! A veure si l'any que m'hi puc apuntar i em trec el cuquet de damunt!!

    Pau

    ResponElimina
  3. Molt bona crònica Liberto, es van agraïr els quilómetres que vam passar junts. Realment la prova és impressionant......Salut i cames des del Perelló.

    Sam
    http://www.ccperello.es/

    ResponElimina
  4. OLE OLE I OLE !!! quina embejeta em feu i veient el video i sentint lo que expliqueu veig que he danar tard o pronte, gracies per la cronica cracks.

    ResponElimina