VOLCAT ARA LLEIDA

Enguany tocava fer una Setmana Santa diferent, i Óscar Pinyol i jo mateix (Juanjo), ens disposem a fer el nostre Via Crucis particular, durant tres dies pels Pirineus catalans, participant per primer cop per a mi, segon per a ell, a la Volta a a Catalunya en btt per etapes, la VOLCAT.
Tres són les etapes a realitzar, de distancies i desnivells diferents:
1era: Solsona-Guissona: 60 kms i +1300 mt
2ona: Coll de Nargó-Tremp: 85 kms i +2200 mt
3era: Tremp-Àger: 57 kms i +1700 mt
La previsió del temps no era massa bona de cara a tot el cap de setmana, però ens armem de coratge i a les 6 del matí, el mateix dia de la primera etapa ens dirigim cap a Guissona, que és el final de la primera etapa i així deixar un cotxe per fer després les diferents combinacions, ja que la prova és en línia i s’ha de tenir previst que a l’arribada tinguem cotxe i la roba neta.
El temps ens respecta durant 2/3 parts d’aquesta primera etapa i al final ens banyem, però això no era res comparat amb lo que havia de venir. El recorregut, molt ben marcat, amb senders ràpids i no tant ràpids, a l’alçada de Sanahuja tenim una trialera de 2,5 kms d’una dificultat alta (menys mal que encara no plovia...).
A la segona etapa, personalment em vaig aixecar ja de mal humor, tota la nit plovent i no parava, falta mitja hora per sortir i encara anava amb el pijama, apurant el màxim i no gelar-me, tant apurar i em deixo de firmar el control abans de la sortida, amb la pertinent bronca de l’arbritre al finalitzar l’etapa a Tremp. Quatre hores sota la pluja, sense parar ni un minut, l’organització, decideix a bon criteri, suprimir un petit “bluce” de 10 kms per evitar una trialera molt perillosa a causa de la pluja.
Sort que em respecta la mecànica fins al final de l’etapa i a la tarda hi ha temps per donar-li un bon rentat de cara i engrassada. Óscar no té tanta sort, però amb la bona gent que trobem per Tremp, mon surtim i podem sopar tranquils, banyant-mos per a variar però bon sopar al ras en definitiva.
Només falta un dia i l’esgotament físic ja comença a ser important, però és l’etapa que tinc marcada per a fer amb un puntet més de pressa i estar una mica més endavant a la classificació del dia. També és el dia que el temps ens respecta més, però el terreny està tot enfangat, i el primer tram de la etapa són pistes ràpides, però que creuen barrancs i tots baixen amb les plujes dels últims dies. La mecànica torna a patir de valent però hem d’acabar que ja tenim ganes. Pugem fins a la cota 1700 mts i comença el descens final de festa fins a Àger, per senders ràpids i tècnics, però en definitiva baixada i havent de controlar molt bé, ja que l’esgotament de les diferents etapes ens ha deixat “tocadillos”. Sortida de pista d’Óscar, res que no es pugui curar i creuar la meta satisfets d’haver fet la primera marxa per etapes per a mi almenys.
100% recomanable per a la gent que tingui ganes de passar una Setmana Santa diferent, a dalt de la bici, recorrent paratges preciosos dels nostres Pirineus en una època de l’any en que això sí, és la més bonica per a fer btt pels Pirineus però que t’exposes als capritxos de la meteo.