Traductor

dimarts, 3 de maig de 2011

VOLCAT ARA LLEIDA




Enguany tocava fer una Setmana Santa diferent, i Óscar Pinyol i jo mateix (Juanjo), ens disposem a fer el nostre Via Crucis particular, durant tres dies pels Pirineus catalans, participant per primer cop per a mi, segon per a ell, a la Volta a a Catalunya en btt per etapes, la VOLCAT.
Tres són les etapes a realitzar, de distancies i desnivells diferents:
1era: Solsona-Guissona: 60 kms i +1300 mt
2ona: Coll de Nargó-Tremp: 85 kms i +2200 mt
3era: Tremp-Àger: 57 kms i +1700 mt
La previsió del temps no era massa bona de cara a tot el cap de setmana, però ens armem de coratge i a les 6 del matí, el mateix dia de la primera etapa ens dirigim cap a Guissona, que és el final de la primera etapa i així deixar un cotxe per fer després les diferents combinacions, ja que la prova és en línia i s’ha de tenir previst que a l’arribada tinguem cotxe i la roba neta.
El temps ens respecta durant 2/3 parts d’aquesta primera etapa i al final ens banyem, però això no era res comparat amb lo que havia de venir. El recorregut, molt ben marcat, amb senders ràpids i no tant ràpids, a l’alçada de Sanahuja tenim una trialera de 2,5 kms d’una dificultat alta (menys mal que encara no plovia...).
A la segona etapa, personalment em vaig aixecar ja de mal humor, tota la nit plovent i no parava, falta mitja hora per sortir i encara anava amb el pijama, apurant el màxim i no gelar-me, tant apurar i em deixo de firmar el control abans de la sortida, amb la pertinent bronca de l’arbritre al finalitzar l’etapa a Tremp. Quatre hores sota la pluja, sense parar ni un minut, l’organització, decideix a bon criteri, suprimir un petit “bluce” de 10 kms per evitar una trialera molt perillosa a causa de la pluja.
Sort que em respecta la mecànica fins al final de l’etapa i a la tarda hi ha temps per donar-li un bon rentat de cara i engrassada. Óscar no té tanta sort, però amb la bona gent que trobem per Tremp, mon surtim i podem sopar tranquils, banyant-mos per a variar però bon sopar al ras en definitiva.
Només falta un dia i l’esgotament físic ja comença a ser important, però és l’etapa que tinc marcada per a fer amb un puntet més de pressa i estar una mica més endavant a la classificació del dia. També és el dia que el temps ens respecta més, però el terreny està tot enfangat, i el primer tram de la etapa són pistes ràpides, però que creuen barrancs i tots baixen amb les plujes dels últims dies. La mecànica torna a patir de valent però hem d’acabar que ja tenim ganes. Pugem fins a la cota 1700 mts i comença el descens final de festa fins a Àger, per senders ràpids i tècnics, però en definitiva baixada i havent de controlar molt bé, ja que l’esgotament de les diferents etapes ens ha deixat “tocadillos”. Sortida de pista d’Óscar, res que no es pugui curar i creuar la meta satisfets d’haver fet la primera marxa per etapes per a mi almenys.
100% recomanable per a la gent que tingui ganes de passar una Setmana Santa diferent, a dalt de la bici, recorrent paratges preciosos dels nostres Pirineus en una època de l’any en que això sí, és la més bonica per a fer btt pels Pirineus però que t’exposes als capritxos de la meteo.






6 comentaris:

  1. esta me l'apunta a l'agenda per a un altre any!
    enhorabona per la vostra actuació, la moleta cada cop més internacional!!! jejeje

    ResponElimina
  2. Així que en pijama fins a l'últim minut ehhh...ai vaguete vaguete!!!
    Enhorabona senyors, l'any que ve a millorar!
    Pau

    ResponElimina
  3. Tot i que a la crònica, has omitit petits detalls (que no diré) et felicito a tú i a Oscar pq de veritat sou uns màquines. Esperem que l'objectiu d'aquest estiu vaigi igual de bé.

    ResponElimina
  4. Bé champions, bon entreno per lo que us espera el Juliol

    ResponElimina
  5. Enguany hem estat a punt d'anar però no ha pogut ser. L'any que ve ho tornarem a intentar. Això sí al nostre nivell que vosaltres sou un craks del pedal.

    ResponElimina
  6. Pili, els petits detalls són els primers que se'm van de la memòria :-)
    El mes de juliol 2011... serà difícil d'oblidar, si amb tres dies és duríssim, amb vuit, serà per votar d'alegria cada mati, jajaja

    ResponElimina