Ja han passat uns dies des de la cursa de Bellmunt i ara sí que toca fer un repàs i una valoració de la prova per terres del Priorat.
Ens reunim a Bellmunt, Montse, Claudio, Joel, Josep i un servidor. Ens esperaven 40 km de camins i senderes. Per al meu gust el circuit va estar molt ben compensat. Els trams de pista transcorrien per paratges força bonics i les senderes eren ràpides i gens complicades.
La sortida com sempre, a gas. Després dels primers quilòmetres de pista on la gent es va situant al seu lloc, arriba la primera sendera, llarga i amb molt de desnivell. Tornem cap al poble i allí encarem novament la pista del principi per anar enllaçant altres camins, senderes, algun tram de carretera i alguna remullada en petits rierols que ens refresquen les cames.
Al arribar a la meta com sempre, molt bon ambient. Comentem la jornada amb els companys, expliquem les anècdotes i ja fiquem data per a la següent.
No vull entrar a valorar els aspectes negatius de la marxa perquè considero que els mateixos membres de l'organització saben quins punts s'han de millorar de cara a l'any vinent i seria tornar a ficar el dit a la “llaga”.
Des del meu punt de vista i no és la primera vegada que ho dic, hem de tenir mà esquerra a l'hora de dir les coses. He vist molts comentaris a les xarxes socials que farien que més d'un s'ho penses a l'hora de tornar a organitzar una marxa. Hem de recordar que la gent que s'encarrega de preparar aquests tipus d'esdeveniments ho fan “por amor al arte” d'una manera altruista i que l'única compensació que esperen al acabar el dia, és que els participants s'ho hagin passat bé i hagin gaudit fent allò que ens agrada, anar en bici. Per lo tant, crec que hem de ser crítics, però sabent abans quin son els recursos que els organitzadors tenen per muntar aquests esdeveniments.
Torno a agrair l'esforç que ha fet aquesta gent i que de ben segur l'any que ve ho faran molt millor.
Salut
L'has clavat, estic segur que molts organitzadors continuen fent tot aquest esforç gracies a comentaris com el teu. Potser algú pensa que ho fan pels diners, però normalment només dona per cubeir gastos, pagar un sopar als voluntaris i poc més! Les crítiques son bones i necessàries per millorar però les esbroncades als pobres vuluntaris dels controls, que realment no saben ni on estan, no tenen raó de ser. Com a exorganitzador "por amor al arte" aprecio molt el teu comentari!
ResponEliminaBona nit!, Tothom que participa en una prova esportiva de la clase que sigue, hauria de pasar pel seu proces organitzatiu, sabeu lo que trobareu? Un munt d hores destinades a que aquella sendera tingue menys pedres, hores pensant en la seguretat delss participants, hores de reunio per que tot estigue el millor posible i sabeu que pasa? que encara surten coses que creies controlades i no van com voldries i errades que no es veuen i que l any seguent s arreglen, pero sobre tot trobareu il.lusio, somriures amabilitat entrega...... i entendreu moltes coses....... gracies Pau per la cronica
ResponEliminaLluis Horta
Lluis Horta
Si senyor! els que sabem el que costa i els nervis que es passen, i sobretot, la il.lusió que fiques en que la gent del teu esport s'ho passi be.. entenem això!
ResponEliminaBona crònica!