TIVISSA: A PER LA CABRA

No en vam tenir prou de voltar per la Ribera d’Ebre la setmana passada que ens tornem a deixar veure, aquest cop per la bonica població de Tivissa.

Avui a l’hora de quedar per marxar hi ha desbandada i els moleteros acudim a Tivissa en comptagotes, però tots al puesto amb el traje de luces i a l’hora. Acudim Pili, Cristina, Sandra (que estrena mitja bici), Carmelo, Miquelet, David, Jordi, Ramón, Pau, Josep lo de Xerta i jo. Pot ser que em deixa a algú, ho sento si és així, però a l’anar separats no me’n recordo.

Dia sec, ventós i fresc s’aixeca, lo qual farà la marxa encara més dura, per les zones altes de la Serra de Tivissa.

Comença el ritual dels dorsals, escalfament, salutacions (fent vore que venim a passar el dia i de xarreta, quan és tot el contrari), la cabra ja està a la zona de l’arribada, col.locació al txurro de sortida, uns més legals que d’altres, però tots a puesto, i esperant que pete la traca que donarà la sortida i que a algún l’haurà despertat i tot. Ens trobem a gent del terreno, els de sempre i veiem gent nova, la proximitat a Reus i Tarragona de Tivissa, es deixa notar. En categoria femenina també, i a més es palpa catxé i ho acabarien confirmant les classificacions finals.

Aquest any, la gent de Tivissa ens han sorprès amb el recorregut, fent-lo molt més divertit, i per que no dir-ho, més dur. Primerament fem un petit bucle per la zona propera al poble, en direcció a Ginestar per a endinsar-nos a fer un corriol ràpid, que ens deixa a la pista asfaltada molt exigent de pujada cap al Coll de Maula, on es fa la tria de la proba. Allí mateix i sense agafar pràcticament ni aire, tombem cap al GR-7 de baixada, i molt tècnic. Seguim baixant per pista ràpida, tombem en direcció nord i tornem a remuntar la serra, primer per pista i finalment per corriol, dur i tècnic un altre cop. Tornem a estar al Coll de Maula i ara baixem per pista en direcció Rasquera per la pista de Burgans. Tornem a remuntar cap a l’ermita de Sant Blai i sender d’arribada al poble, clàssic d’altres anys com a postre d’un recorregut de lo millor que es pot demanar, baix el meu punt de vista és clar, dur, tècnic, i el marc impressionant.

Els avituallaments encertats en la col.locació, i el del final, dels que et deixen sense ganes de dinar en arribar a casa. Dutxa, massatge i entrega de premis. Aquesta és de les que no ens perdem mai i vore-li la cara del guanyador com li canvia per moments quan li donen la cabra.

El pòdium femení, torna a tenir representació moletera pels pèls, Pili ha fet tercera.

Dades de la proba:

-Distancia: 33 qms.

-Desnivell: +1150 mts.

-Participants: 150 +-

Més info: http://aperlacabra.blogspot.com/

Juanjo