Anit vam sortir del Pasta Party que ja començava a ploure i no ha parat en tota la nit, han baixat també les temperatures i la gent ja no fa tan bona cara. Esmorzem a la carpa d’un hotel que ens ha preparat de tot i bó i ara ens toca canviar-nos, i és quan vé lo bó. Portem roba d’estiu, maniguets i perneres, però d’estiu igualment amb un trist txubasquero. Evidentment no ens posem una hora a esperar-nos al filtre de sortida, plantem bicis i ens posem a sota un balcó, tendall, lo que sigue. La majoria ho fan també, però alguns encara no se n’han enterat de que està plovent.
Comença el ritual de cançons previs al pistoletasso i jo, que no em moc fins al Highway to Hell. Arranquem i cap amunt, convinant asfalt i sendera, a sobre tècnica i banyada. Algun punt hem de baixar de la bici i la neu fa acte de presència. A punt de coronar (2.300 mt), un tram més rodador ens baixa un ramat de vaques enormes, la simpàtica del davant em tossa i em fot a terra. Cap problema, amb la que està caient, és el de menys. Descens rapidíssim i baix al port, ja estem a Itàlia. A partir d’ara, tram rodador i vent a favor, però per carrils bicis de continus puja i baixa. Óscar té un petit accident però res important, senderes ràpides i amples, però banyades. Estem bastant al davant, es nota amb la velocitat que es donen els relleus. Meta a
Avui toca neteja de bicis i repassada mecànica, amb la que veig que tinc els coixinets de la caixa pedalier bastant cascats. Netejo, engrasso i demà provarem a vorem que tal.
Aquesta nit sopem a la fresca, pasta per variar però amb pastes típiques. Avui la birra s’ha de pagar a banda. Cap problema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada